Aquests són els principals escàndols de pederàstia de l’Església catòlica al món

El papa Francesc va expulsar el febrer del 2019 del sacerdoci l’excardenal nord-americà Theodore McCarrick, de 88 anys, acusat d’abusos sexuals durant més de mig segle. Va ser la primera vegada que es va rebaixar un cardenal a l’estat laic per pedofília.

El mateix any, una investigació de la fiscalia de Pennsilvània va destapar abusos sexuals perpetrats per més de 300 «capellans depredadors» i el seu encobriment per part de l’Església catòlica a l’esmentat estat, on almenys un miler de nens van ser victimitzats.

Una investigació del diari Boston Globe va destapar que, la primera dècada dels anys 2000, la jerarquia de la diòcesi de Boston (Massachusetts) , i en particular l’exarquebisbe Bernard Law, va encobrir sistemàticament els abusos sexuals comesos per uns 90 sacerdots durant dècades. Law, refugiat al Vaticà després de dimitir el 2002, va morir el 2017.

L’Església catòlica nord-americana va rebre entre 1950 i 2013 denúncies d’unes 17.000 víctimes d’abusos comesos per uns 6.400 membres del clergat, entre 1950 i 1980, segons la web bishop-accountability.org. 

A Xile, hi ha actualment investigacions obertes contra 167 persones, entre elles set bisbes, 96 sacerdots i altres laics vinculats a l’Església, per agressions sexuals a menors i adults des de la dècada de 1960. El nombre de víctimes d’aquests casos ascendeix a 178, entre ells 79 eren menors d’edat quan van succeir els fets.

Durant el seu viatge a Xile el gener del 2018, el papa Francesc va defensar el bisbe Juan Barros, acusat d’encobrir durant dècades elcura Fernando Karadima, condemnat per abusos sexuals a menors als anys 1980 i 1990.

Després, al maig, va fer marxa enrere i va convidar a Roma algunes víctimes i va convocar tots els bisbes xilens, que van presentar la seva renúncia en bloc després de reunir-se amb Francesc. El papa va acceptar la dimissió de set d’ells, incloent-hi la de Juan Barros.

El 2018, un tribunal de Melbourne va declarar el cardenal George Pell, de 77 anys, culpable d’un càrrec d’agressió sexual i quatre d’actes indecents contra dos escolans que tenien 12 i 13 anys quan van ocórrer els fets, als anys 1990.

El Papa va acceptar la renúncia de l’arquebisbe d’Adelaida, Philip Wilson, condemnat a un any de detenció per haver encobert els crims comesos pel capellà Jim Fletcher en els anys 1970 a l’estat de Nova Gal·les del Sud.

Des del 2010 es van donar a conèixer centenars de casos d’abusos sexuals soferts per menors en institucions religioses, incloent-hi el prestigiós Col·legi Canisi de Berlín. El 18 de juliol de 2017, un informe va revelar que almenys 547 nens del cor de la catedral de Ratisbona van patir abusos, incloent-hi violacions, entre 1945 i principis de la dècada de 1990.

El setembre del 2018, un altre treball d’investigació va treure a la llum que almenys 3.677 nens, majoritàriament menors de 13 anys, van patir abusos sexuals entre 1946 i 2014 per part de més de 1.000 religiosos. El gruix d’aquests fets van quedar impunes.

Als anys 2000, les acusacions d’abusos sexuals infligits durant dècades a 14.500 nens van fer trontollar l’Església catòlica irlandesa. Diversos bisbes i sacerdots, acusats d’haver-los encobert, van ser sancionats.

Durant el seu viatge a Irlanda l’agost de 2018, el Papa es va reunir amb una víctima del capellà catòlic Tony Walsh, que va abusar de nens durant dues dècades abans de ser expulsat del sacerdoci i empresonat.

Mèxic va acollir un dels casos més greus i significatius del greu fenomen que incumbeix l’Església catòlica. El cas del fundador de la influent congregació ultraconservadora els Legionaris de Crist, mossèn Marcial Maciel. Va ser castigat i rellevat el 2006 del sacerdoci sota el pontificat de Benet XVI per haver abusat de menors. Va portar una triple vida, amb dues dones i diversos fills i el seu cas va entelar la imatge del papa Joan Pau II, que durant anys es va negar a escoltar les víctimes i el va defensar.

L’abril d’aquest any, per primera vegada, l’Església espanyola, amb l’aval de Roma, ha donat xifres dels casos d’abusos sexuals perpetrats pels clergues del nostre país, per, tot seguit, entonar un mea culpa. «Reconeixem que en algun temps hem pogut caminar massa a poc a poc, en una altra època, fins i tot, mirar cap a un altre costat i rentar els draps bruts a casa», va assenyalar el portaveu de la CEE, Luis Argüello, després d’oferir les primeres xifres oficials que surten de la boca de l’Església sobre aquesta xacra.

Segons dades de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, remeses als bisbes del nostre país el 20 d’abril, Roma ha rebut –i ha obert expedient– 220 casos d’abusos per part de clergues espanyols en les últimes dues dècades.