Jaume Duch: «Polònia ha de saber que hi ha línies vermelles que no es poden creuar»

Jaume Duch, director general de Comunicació del Parlament Europeu, és un dels alts funcionaris comunitaris espanyols que més alt ha arribat a Brussel·les. Des d’un profund coneixement de les polítiques comunitàries, Duch no dubta a qualificar de «molt positiva» la gestió europea de la pandèmia, confia que Polònia farà marxa enrere en el seu envit a la UE però admet que les institucions de la UE han de respondre al desafiament.

-El mes de setembre passat, Ursula Von der Leyen, en el seu discurs sobre l’estat de la Unió, va fer un balanç molt positiu de la gestió de la pandèmia. Va dir concretament: «ho hem fet bé i podem estar orgullosos». ¿Comparteix vostè aquest diagnòstic?

-És també el diagnòstic del Parlament. L’any i mig de la pandèmia ha sigut un temps molt complicat en què a la Unió Europea se li va exigir estar a l’altura de les seves responsabilitats, se li van exigir mesures molt concretes amb molta rapidesa i en temes en els quals a priori la UE no tenia competències. Mirant enrere i veient com ha funcionat tot el tema de la vacunació, veient la rapidesa amb què es va posar en marxa el certificat digital i per descomptat veient que es va poder arribar a un acord sobre un pla de recuperació que no té parangó, la veritat és que cal dir que el balanç és positiu o fins i tot molt positiu.

-¿Què ha canviat llavors des de la crisi del 2008 perquè Europa hagi actuat d’una manera tan diferent? Hem passat de l’austeritat a l’emissió conjunta de deute....

-S’han après les lliçons d’aquestes crisis i dels danys que va fer aquesta crisi. Va quedar clar que una recepta d’austeritat exagerada a l’únic que va portar va ser a augmentar la divisió, les diferències entre el nord i el sud. Jo crec, també, el fet que hi havia molta més voluntat política i això és molt important i potser hi afegiria el Brexit. El fet que no hi hagués els britànics sincerament ha permès que es prenguessin decisions més avançades que el que hauria sigut amb els britànics a la Unió.

-¿Està dient llavors que el Brexit li ha anat bé a la Unió Europea?

-El Brexit no és un bon negoci per a ningú però és veritat que almenys un dels avantatges del Brexit és que algunes decisions que abans costaven un temps de prendre o que no s’arribaven a prendre, ara s’han pres o s’han pres més ràpidament. Em costa molt de creure que els britànics haguessin estat d’acord amb mobilitzar 750.000 milions d’euros a través de la mutualització del deute. I fins i tot amb el pla de vacunació, em pregunto si haurien entrat en aquest esforç de mancomunatge que hi ha en l’origen de l’èxit de la campanya de vacunació europea.

-Si la crisi del 2008 va alimentar el desinterès cap a Europa i va donar ales a moviments populistes i d’ultradreta, ¿creu en canvi que la sortida a aquesta crisi actual està alimentant l’europeisme dels ciutadans?

-Això és el que diuen les enquestes. Les enquestes de l’últim any, sobretot des que es va aprovar el pla de recuperació, ens diuen que el percentatge d’europeus que li veuen el sentit a la pertinença a la Unió Europea és majoritari a tots els estats membres, cosa que abans no passava. I en alguns països els augments són molt significatius, de fins i tot 20 punts. Va ser molt interessant veure com, al principi de la pandèmia, de seguida les opinions públiques van mirar cap a Brussel·les. La gent entenia que la solució a la pandèmia, a una cosa tan tremenda, només podia venir d’un nivell supranacional. I allà és on la Unió Europea se la va jugar, sense tenir competències de base, a fer coses que mesos abans hauria sigut impossible.

-No obstant, Europa és ara a les portes d’una altra crisi, després de l’envit llançat per Polònia amb el pronunciament del Tribunal Constitucional d’aquest país que el dret nacional preval sobre el dret comunitari.

-Està clar que la decisió del Tribunal Constitucional polonès intenta anar a la línia de flotació de la mateixa Unió Europea, que és efectivament la primacia del dret comunitari sobre el dret nacional. Veurem si això és un envit o si és una cosa que té més fons i veurem si al final els que en surten perjudicats són els mateixos polonesos, perquè és evident que hi ha línies vermelles que no es poden creuar. A la Unió Europea les institucions han de reaccionar. Simplement no es pot acceptar que un govern d’un país posi en dubte un dels principis fonamentals del funcionament de la Unió Europea.

-¿I ja que això és una línia vermella, podria acabar amb l’expulsió de Polònia?

-No. Primer perquè a la Unió Europea no hi ha mecanismes d’expulsió. Hi ha mecanismes de sortida, però no d’expulsió. I segon perquè seria un error castigar la població polonesa per una cosa que estan fent les seves institucions. Però evidentment cal contrarestar aquesta decisió i d’alguna manera cal obligar les autoritats poloneses a fer marxa enrere. I per a això sí que hi ha mecanismes, que no són tan radicals com aquesta impossible expulsió, sinó més aviat congelació de fons, la no-aprovació del pla de recuperació polonès, la posada en marxa de procediments d’infracció davant el Tribunal de Justícia... Hi ha mecanismes per fer entendre a les autoritats poloneses que amb la via que han pres no van enlloc.

-Però vostè parla de mecanismes que ja estan en marxa... els fons de recuperació estan congelats i el procediment d’infracció està en marxa

-Hi ha un procediment d’infracció en marxa, pot ser que ben aviat n’hi hagi un altre i el tema del fons estava no ja aparcat, però sí que s’havia decidit posposar la seva aprovació per veure com anaven les coses.

-Gràcies a la pressió del Parlament Europeu...

-Gràcies al Parlament Europeu, que a més en aquests moments, després del que ha passat, té una oposició molt més forta en contra de l’aprovació del pla. És evident que la Unió Europea no pot utilitzar els diners de tots els europeus en països que de sobte decideixen no acceptar les regles del joc o saltar-se les regles del joc. Jo continuo pensant, continuo esperant que tot això al final sigui un envit, un cert mecanisme de pressió de les autoritats poloneses però que s’adonin que estan jugant amb foc i que per tant han de fer marxa enrere molt ràpidament.

-Però si l’expulsió no està contemplada, sí que podria passar que Polònia decidís anar-se’n de la UE. ¿Pot suportar la UE una altra sortida després del Brexit?

- Jo no crec que això passi. Quan veiem les estadístiques i veiem el nivell d’europeisme de la població polonesa, no veig un escenari en què cap Govern, per radical que sigui, sigui capaç de fer fora la seva pròpia població de la Unió Europea contra la seva pròpia voluntat. Jo crec que aquí es produiria una reacció de la mateixa societat polonesa. Hem començat a veure-ho ahir amb les manifestacions a moltes ciutats de Polònia i crec que ho anirem veient d’una manera més intensa les pròximes setmanes.

- ¿Com es veu des de Brussel·les el que està passant al Regne Unit, amb escassetat de combustibles, de subministraments?

-No ens alegra però tampoc ens sorprèn. És veritat que en aquest moment s’ajunten les conseqüències del Brexit amb les conseqüències de la pandèmia. I de vegades és difícil distingir però el que està clar és que els britànics hi han sortit perdent i els problemes a què estan fent front no existeixen a la Unió Europea. A la UE no hi ha problemes de proveïment als supermercats, no hi ha problemes de transport de mercaderies, no hi ha problemes de gasolina. Jo crec que aquest també és un missatge a la societat polonesa.

-Polònia també ha sigut amonestada per la independència del poder judicial. A Espanya, segueix bloquejada la renovació del CGPJ i les associacions de jutges s’han dirigit a Brussel·les. ¿Li preocupa aquest bloqueig i la falta de consens entre els dos principals partits?

- La resposta és sempre la mateixa per a tots els països: tothom ha de complir les normes, tothom ha de complir la seva pròpia Constitució i els partits polítics han de ser capaços de posar-se d’acord en les polítiques d’estat.

-El Parlament ha demanat una investigació sobre els contactes de Rússia amb l’entorn de Puigdemont. Això vol dir investigar un dels seus propis eurodiputats, no?

-No. Perquè aquesta possible investigació no la farà el Parlament Europeu. Si l’han de fer la faran les autoritats corresponents.

-La ingerència russa en els assumptes europeus és una font de preocupació constant de les institucions europees. ¿Continua donant-se aquesta ingerència?

-La ingerència russa és constant: Ho hem vist en diferents processos electorals, tant a nivell europeu com a nivell nacional i ho hem vist també en el suport de vegades a determinades campanyes de desestabilització en diferents països. No és cap secret que a Rússia no li convé una Unió Europea forta i per tant el que pugui fer per anar debilitant-la ho farà. El que hem de fer els europeus és dotar-nos de les eines necessàries per evitar que aquestes campanyes d’ingerència obtinguin resultats.

Notícies relacionades

¿Pot Polònia sortir de la Unió Europea?

Milers de persones es manifesten a Polònia a favor de la permanència a la UE

-¿Quines són aquestes eines?

-D’entrada, instruments de ciberseguretat però també tot el que es pugui fer per donar suport a l’existència de mitjans de comunicació lliures i amb qualitat professional, el suport a tota mena d’entitats de ‘fact checking’ i en el seu moment probablement passar de l’autoregulació a la reglamentació del treball de les grans plataformes d’internet.