El president sirià trenca el seu aïllament

Després de la caòtica retirada nord-americana de l’Afganistan, els seus socis àrabs s’han adonat de la importància de traçar el seu propi rumb. Jordània, Egipte i el Líban miren de centrar-se en el fet de construir-se una agenda particular que aturi els seus problemes nacionals i regionals, com la rehabilitació de les seves economies després d’anys de conflicte i pandèmia. A més, l’administració de Biden s’ha expressat obertament sobre la seva política exterior, centrada a contrarestar la Xina. Lluny queden aquestes administracions que posaven el focus i el pressupost al Pròxim Orient.  

#ًUAE and #Syria agree on future plans to enhance economic cooperation and explore new sectors in the next stage.#MoE pic.twitter.com/t44yVAav9e

— Ministry Of Economy - United Arab Emirates (@Economyae) 10 de octubre de 2021

Al seu torn, una dècada de Guerra Civil ha donat prou temps als líders àrabs per percebre que Bashar al-Assad no es mourà del seu tron presidencial. Per això, han decidit marcar un canvi respecte als primers anys de conflicte, en què els jordans, els emiratians i els saudites van recolzar els rebels que van lluitar contra el dictador. Ara un futur de convivència regional passa per mantenir relacions diplomàtiques i econòmiques amb aquell que va massacrar el seu poble.

Fronteres i trucades

Jordània va prendre el lideratge i va obrir per complet el seu principal encreuament fronterer amb Síria a finals de setembre. Ofegats per les seves respectives crisis econòmiques, els dos països necessiten estimular el comerç. Després va sonar el telèfon del rei Abdullah II i, per primera vegada en més d’una dècada, a l’altre costat de la línia, hi havia el seu veí Bashar. «Van discutir les relacions entre els dos països germans i les formes de millorar-ne la cooperació», va afirmar un comunicat del palau jordà. També la companyia Royal Jordanian Airlines ha anunciat que aviat tornaran els vols directes a Damasc. 

«No faré una visita oficial a Síria sense l’aprovació de la comunitat internacional», va declarar el primer ministre libanès, Najib Mikati, fa unes setmanes. Però la pressió de Hezbol·là i els interessos geopolítics dels països veïns han forçat el seu Gabinet a reprendre el diàleg amb el seu homòleg sirià. A principis de setembre, una delegació ministerial va viatjar a Damasc per discutir un pla que permetés traslladar el gas egipci i l’electricitat jordana al país dels cedres a través de la infraestructura siriana i, així, aturar la greu crisi del combustible que pateix.

Des del Golf, els Emirats Àrabs Units porten avantatge als altres països àrabs. El 2018 van reobrir la seva ambaixada a Damasc i gaudeixen de llaços econòmics i financers estables. Però els Estats Units s’oposen a aquesta nova estratègia. «No tenim la intenció d’expressar cap recolzament als esforços per normalitzar les relacions o rehabilitar el senyor Assad o aixecar una sola sanció a Síria o canviar la nostra posició per oposar-nos a la reconstrucció fins que no hi hagi avenços cap a una solució política, que creiem necessària i vital», va dir el secretari d’Estat, Anthony Blinken. 

Població condemnada

Els Estats Units van suspendre la seva presència diplomàtica a Síria el 2012. Fins i tot van aplicar la llei Cèsar, que fa que totes les transaccions financeres amb institucions sirianes siguin il·legals d’acord amb la llei nord-americana. Però últimament s’han mostrat flexibles al fer una excepció a aquest règim de sancions quan va recolzar de manera extraoficial el pla per traslladar gas al Líban a través de Síria. Així busca contrarestar la influència de l’Iran al petit país mediterrani.

10 years of violence.
10 years of destruction.
10 years of death.
10 years of loss.
10 years of grief.
10 years of trauma.
10 years of displacement.
10 years of hunger.
10 years of longing.
10 years of struggle.
10 years of heartbreak.

10 years of crisis in Syria.

— ICRC (@ICRC) 12 de octubre de 2021

Notícies relacionades

Dinamarca vol expulsar els refugiats sirians

Matrimonis precoços entre les refugiades sirianes al Líban per alleugerir la càrrega econòmica a casa

Al seu torn, l’Aràbia Saudita espera veure els moviments que porta a terme l’Administració de Biden a la regió. Però també mostra el seu interès per reduir la influència iraniana al Líban i a la zona. «Molts països àrabs creuen que l’enfortiment de Síria, particularment al Líban, reduirà el marge de maniobra de l’Iran», opina Michael Young a ‘The National’. Abdullah II ha estat pressionant Washington perquè s’acosti a Síria i Rússia, condició que creu necessària per allunyar el país del domini dels aiatol·làs. 

Però als carrers de Síria, la rehabilitació d’Assad es veu amb pesar. Deu anys de guerra i aïllament internacional han condemnat la població a la pobresa, amb milions dels seus habitants fora del país, temorosos de tornar. Encara hi ha moltes zones fora del control d’Assad, i milers de persones continuen desaparegudes. Gran part de la població siriana fora i dins del país es pregunta si, després de deu anys de conflicte, Síria es pot tornar a armar. Entronitzar Assad sobre un Estat a trossos no implica el retorn d’una Síria que ja no és.