Què estan fent els països europeus per mitigar la pujada del preu de la llum

El preu del gas i l’electricitat s’han desbocat en els últims mesos al Regne Unit. L’augment ha sigut del 250% des de principis d’any, d’acord amb l’Oficina dels Mercats del Gas i l’Electricitat (Ofgem). L’impacte en els consumidors ha sigut considerable, si bé en el sistema britànic hi ha des del 2018 un límit al rebut per a les llars que no tinguin al contracte una tarifa fixa. Ofgem, com a organisme regulador, estableix dues vegades a l’any aquest límit. Entre l’1 d’octubre d’aquest any i el 31 de març del 2022 és de 1.277 lliures anuals (1.490 euros).

Entorn de 15 milions de llars britàniques han d’afrontar una pujada equivalent del 12% respecte a l’hivern passat, cosa que ve a suposar uns 275 euros extres a l’any. Amb una inflació que voreja el 4%, l’efecte de la despesa afegida en les famílies britàniques amb ingressos molt baixos pot ser dramàtic. Ja a finals de juliol, d’acord amb Ofgem, hi havia 1,6 milions de comptes d’electricitat i 1,2 milions de gas amb retards en els pagaments de les factures i en la meitat dels casos no hi havia cap pla per posar-se al dia en el cobrament. El ministre de Finances, Rishi Sunak, estaria considerant la possibilitat d’eliminar el 5% d’IVA a les factures d’energia domèstica, cosa que suposaria una reducció d’uns 70 euros a l’any, però res està decidit.

El de l’energia ha sigut un mercat liberalitzat al Regne Unit amb detallistes en el subministrament de gas i electricitat oferint preus molt baixos, però amb poques reserves. Des que va començar la pujada del preu del gas, una rere l’altra, aquestes petites empreses s’han anat declarant en fallida. L’última, Goto Energy, amb 22.000 clients del sector domèstic va anunciar el cessament d’activitat aquest dilluns. Fins ara són 16 les proveïdores d’energia, de les 55 existents, que han fet fallida i s’espera que moltes d’altres segueixin el mateix camí. Quan això passa Ofgem transfereix els clients a un nou subministrador, un rescat que pot costar al Govern molts milions. / BEGOÑA ARCE

ITÀLIA

El Govern de Mario Draghi va aprovar al setembre un decret llei amb una sèrie de mesures per mitigar, durant tres mesos (fins al desembre), la pujada del preu del gas i de l’electricitat, un dels més alts a Europa ja abans d’aquests augments.

En concret, referent a la llum, l’Executiu italià ha suspès la pujada del preu d’aquest servei per a tres milions de famílies. En aquest grup s’han inclòs les famílies amb ingressos inferiors als 8.265 euros anuals, els nuclis familiars amb almenys quatre fills i ingressos de menys de 20.000 euros anuals, les persones amb greus problemes de salut, i els ciutadans que ja reben la renda o pensió de ciutadania, el subsidi que es destina a grups de població que es troben sota el llindar de la pobresa absoluta.

A més d’això, el Govern ha establert que en les factures no es cobrin les anomenades despeses de sistema, una petita suma que l’Estat italià exigeix als ciutadans per al manteniment del servei. Això últim s’ha aplicat a sis milions de petites i petitíssimes empreses, i a 29 milions de clients domèstics amb contractes de baixa tensió i potències de fins a 16,5 KW.

En canvi, quant al gas, s’ha fixat una baixada de l’imposat sobre el valor afegit, l’IVA, fins a situar-se en el 5% (des del 10% que pagaven les famílies, i el 22% que s’exigia a les empreses) per a tots els usuaris, així com la suspensió de l’augment del preu d’aquest servei per a 2,5 milions de famílies marginades.

Tot i així, les mesures han sigut considerades insuficients per l’Associació Nacional de Consumidors, ja que els usuaris hauran de fer front igualment a un augment de 100 euros anuals a la factura de llum i de 250 euros a la factura del gas. A més, si bé Draghi ha dit que aquestes pujades del preu del gas i llum són «temporals», no és clar si el Govern prologarà la mesura després del desembre, en cas que els augments es mantinguin. / IRENE SAVIO

ALEMANYA

El preu mitjà de l’energia per a les llars alemanyes està actualment per sobre dels 31 cèntims per kilowatt-hora, segons el portal comparatiu Verivox. Hi cal sumar l’encariment de la gasolina i el gasoil, amb preus que superen àmpliament l’euro i mig per litre en els dos casos. L’energia és, així, tan cara com mai abans a Alemanya. Això ha desencadenat un debat polític en un país actualment dirigit per un Executiu interí a l’espera de la formació d’un nou Govern federal.

Associacions de consumidors donen per fet que els preus de l’energia seguiran la seva escalada en els pròxims mesos i calculen que una llar mitjana a Alemanya, amb una vivenda d’uns 120 metres quadrats, haurà de desemborsar al voltant de 270 euros més anualment per calefacció i aigua calenta al llarg del 2021.

 El ministre interí d’Economia, el democristià Peter Altmaier, ja ha anunciat la primera mesura per intentar contenir els preus: el Govern federal reduirà a gairebé la meitat l’impost especial que aplica des de fa dues dècades als productors d’energia d’origen fòssil (gas, carbó, petroli) i amb el que bonifica els productors d’energia renovable.

A partir de l’any que ve, aquest impost serà de 3,7 cèntims per kilowatt-hora; actualment, és de 6,5 cèntims. Així, el Govern alemany finança la transició d’un model encara basat en bona mesura en energia d’origen fòssil a un model 100% renovable.

«Hem d’eliminar aquest impost al més aviat possible per alleujar als consumidors», opina el ministre Altmaier. El seu partit (CDU), no obstant, molt probablement no estarà en el pròxim Govern federal. Així que ara tots miren als socialdemòcrates de l’SPD, Els Verds i els liberals de l’FDP, que estan negociant la formació d’una anomenada Coalició Semàfor.

 El preacord presentat la setmana passada per les tres formacions preveu l’eliminació de la Llei d’Energia Renovables –que inclou aquest impost– fins a l’any 2025 i també una milionària inversió tant en infraestructura d’energies renovables com a la xarxa que permeti un millor transport d’aquesta energia verda.

La probableCoalició Semàfor es proposa descarbonitzar el model energètic alemany fins al 2030. El seu objectiu no només és reduir les emissions de CO₂, sinó també els preus que paguen el consumidor i la indústria gràcies a un model menys dependent de la importació de petroli i gas, dues fonts d’energia que Alemanya no té. / ANDREU JEREZ

PORTUGAL

El Govern portuguès no s’ha vist obligat a prendre grans mesures per contenir l’augment dels preus de l’energia al mercat majorista, malgrat que el megawatt hora es paga al mateix preu que a Espanya. Això es deu al fet que prop del 85% dels consumidors lusitans estan adherits al mercat lliure i tenen una tarifa fixa mensual, davant el 60% dels que estan sota aquest règim a Espanya.

En el cas dels clients que són al mercat regulat –el 15% restant–, l’Entitat Reguladora dels Serveis Energètics (ERSE) estableix anualment una tarifa per megawatt hora, una cosa que esmorteeix possibles pujades del preu al mercat majorista Malgrat que aquesta tarifa es pot revisar trimestralment –va augmentar un 3% al juliol i a l’octubre–, l’impacte final a la factura en el mercat regulat ha sigut molt inferior al d’Espanya, on el preu depèn directament de l’oferta i la demanda.

No obstant, el Govern lusità ha posat en marxa algunes mesures que miren de reduir el preu de la llum als consumidors. A més de la reducció parcial de l’IVA del 23% al 13% aplicada a finals de l’any passat, l’Executiu compta amb 815 milions d’euros per evitar un possible increment dels preus el 2022. Un matalàs que procedeix en part de la plusvàlua generada per les energies renovables i dels ingressos per les emissions de carboni.

L’increment del preu de l’energia sí que ha posat en un compromís petites comercialitzadores, que no poden apujar el preu de la llum als seus clients i que alhora han de pagar un preu molt elevat al mercat majorista. Per evitar la fallida d’aquestes empreses –dues ja han anunciat el seu tancament, amb prop de 10.000 clients afectats–, l’entitat reguladora ha anunciat mesures extraordinàries. / LUCAS FONT

FRANÇA

L’espectre dels armilles grogues preocupa el Govern francès. L’Executiu liderat per Emmanuel Macron va reaccionar des de finals de setembre davant l’augment dels preus de l’electricitat i el gas a causa del temor de noves protestes al mig de la precampanya de les presidencials del 2022.

El 30 de setembre, el primer ministre, Jean Castex, va anunciar un bloqueig de la tarifa de la llum durant una entrevista en el telenotícies de les vuit de la tarda a TF1, el més vist al país veí. D’aquesta manera, un augment que havia de ser del 12% el febrer de l’any que ve quedarà limitat a un 4%. Per frenar aquesta pujada, les autoritats franceses reduiran un dels impostos de la factura.

També va prometre augmentar les ajudes destinades a persones pobres per finançar el seu consum de la llum. A França, uns 5,8 milions de famílies ja disposaven d’un xec energètic d’uns 150 euros anuals. Davant l’actual crisi energètica, aquesta ajuda es veurà complementada amb un altre bo excepcional de 100 euros que rebran al desembre. Així, les autoritats franceses esperen limitar l’impacte de l’augment dels preus de la llum i el gas, que confien que sigui temporal. Abans de l’anunci d’aquestes mesures, l’associació de consumidors UFC-Que Choisir va calcular que la factura elèctrica augmentaria fins a uns 1.700 euros anuals el 2022, mentre que la mitjana d’aquest any seria d’uns 1.550 euros.

El mateix tipus de mesures de bloqueig s’aplicarà per limitar l’increment del cost del gas, la pujada del qual inquieta encara més l’Executiu que la de la llum. Després que el preu del gas pugés un 12% a l’octubre, aquest quedarà pràcticament congelat fins a l’abril de l’any que ve. A partir de llavors, «els preus haurien de baixar», va afirmar el primer ministre. «Si les mesures que prenem no són suficients, les actualitzarem», va assegurar Castex.

 

 

 

Notícies relacionades

El Govern i el preu de la llum

El preu de la llum suma un nou rècord a Espanya i es converteix en la més cara d’Europa