Alerta a l’Afganistan: Més de la meitat de la població passarà gana en els pròxim mesos

Almenys 22,8 milions de persones patiran inseguretat alimentària greu a l’Afganistan durant els pròxims mesos, una xifra rècord que dibuixa un escenari preocupant i que, segons l’opinió de les agències de les Nacions Unides, requereix una mobilització «urgent» per part de la comunitat internacional.

L’Afganistan pateix una tempesta perfecta que barreja conflicte, sequera, pandèmia de Covid-19 i crisi econòmica i que ha portat el Programa Mundial d’Aliments (PMA) i l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) a advertir que més de la meitat de la població arribarà als estadis tres i quatre de l’escala d’inseguretat alimentària, en la qual cinc equival ja a la fam.

Segons els experts, aquestes persones necessitaran entre novembre i març ajuda externa per cobrir les seves necessitats alimentàries més bàsiques i prevenir una «catàstrofe humanitària». No en va, l’ONU mai havia detectat xifres tan preocupant en els deu anys que fa que analitza la situació alimentària de l’Afganistan.

Aquestes necessitats requereixen també recursos sense precedents, atès que el pla de resposta humanitari que coordina l’ONU ha rebut per ara únicament un terç dels fons sol·licitats. El PMA estima que podria necessitar fins a 220 milions de dòlars al mes, mentre que la FAO reclama 11,4 milions de dòlars de forma urgent i 200 milions més per a la temporada vinent agrícola.

Nens i zones rurals

Les dades reflecteixen un augment de la inseguretat alimentària del 37% en poc més de mig any i la previsions no són particularment esperançadores per als pròxims mesos. Entre la població en risc hi ha 3,2 milions de nens menors de cinc anys i ja a l’octubre l’ONU va advertir que un milió de nens podien morir aquest any si no rebien ajuda immediata.

Per primera vegada, les dades en zones rurals i urbanes són equiparables, entre altres raons per l’atur i la crisi de liquiditat que afecta les ciutats i famílies que van arribar a formar part fins i tot de la classe mitjana. A les zones rurals, no obstant, preocupa l’evolució de la sequera –la segona en quatre anys-, ja que 7,3 milions de persones depenen del sector primari.

L’arribada dels talibans al poder a mitjans d’agost ha afegit encara més incertesa a aquesta equació, malgrat que el règim insurgent insisteix que treballa per impedir el col·lapse del país. El viceministre d’Informació Zabiulá Muyahid va defensar el diumenge que la situació actual deriva de la «guerra» anterior.

Notícies relacionades

Hamàs completa l’alliberament dels ostatges israelians vius de la primera fase de la treva

L’entorn de Trump i donants sota sospita impulsen els ultres alemanys

Si hi hagués hagut «una negociació significativa», va assegurar a la cadena Tolo TV, «la situació ara seria millor i diferent». «S’hauria evitat el col·lapse de les institucions i la fugida de persones des del país», va argumentar.

Així mateix, va lamentar que part de la comunitat internacional, amb els Estats Units al capdavant, es mostrin reticents a reconèixer l’actual règim, amb el qual sí que han entaulat diàlegs diversos governs i també l’ONU a la recerca d’una convivència pragmàtica que faciliti, entre altres qüestions, l’entrada d’ajuda humanitària a l’Afganistan.