Les tres preguntes clau sobre la crisi política a Portugal

A diferència de les eleccions del 2015 –en què el Partit Socialista (PS) va arribar a un acord de legislatura amb el PCP i el BE, conegut com la ‘geringonça’–, el 2019 els socialistes van rebutjar un acord a llarg termini i van optar per negociar els Pressupostos anualment. Aquest rebuig va provocar un distanciament entre el Govern i els seus antics socis, malgrat que els socialistes no compten amb prou majoria al Parlament per tirar endavant totes les iniciatives. Dels 230 escons de la cambra legislativa, el PS n’ostenta 108, a vuit de la majoria absoluta, davant els 19 del BE i els 12 de la coalició del PCP amb Els Verds.

Els socialistes ja van estar a prop de fracassar en l’aprovació dels comptes el 2020, quan el BE hi va anunciar el seu vot en contra i només l’abstenció in extremis del PCP va aconseguir fer viables els Pressupostos i evitar les eleccions anticipades. Tot apunta que en aquesta ocasió no serà possible evitar aquest escenari.

Tant el PCP com el BE han sigut especialment crítics amb les mesures del Govern en matèria de sanitat. L’Executiu va mirar de convèncer els dos partits amb l’aprovació la setmana passada d’un nou Estatut del Servei Nacional de Salut (SNS), que mira de garantir la dedicació plena dels sanitaris al servei públic amb incentius en matèria d’horaris i salaris. Els partits d’esquerres critiquen, no obstant, la falta de precisió d’aquesta mesura, les condicions de la qual estan subjectes a la negociació amb els sindicats. Altres mesures, com una llibertat més gran dels hospitals per contractar personal, també han sigut criticades pel sector sanitari, que les considera insuficients. Tant els metges com els infermers han convocat vagues per al pròxim mes.

Els partits d’esquerres també consideren insuficient l’augment del salari mínim fins als 705 euros –una pujada de 40 euros– previst per a l’any vinent, amb l’objectiu d’arribar als 850 euros el 2025. El líder del PCP, Jerónimo de Sousa, ha posat com a exemple les recents pujades a Espanya i Alemanya, molt més grans que a Portugal des del punt de vista proporcional. Quant a les pensions, els dos partits també han criticat la pujada de 10 euros anunciada pel Govern i aposten per un recàlcul del que perceben les persones que es van jubilar en el període de la troica.

El Govern tampoc ha accedit a altres propostes en matèria laboral, com l’ampliació de les indemnitzacions per acomiadament o dels dies de vacances, que miren de revocar el que es va implantar en els temps d’intervenció europea.

L’inici de la nova legislatura el 2019 va suposar un canvi de rumb del Govern socialista, que va apostar per la contenció de la despesa i l’estabilitat financera. Una de les seves principals preocupacions ha sigut la reducció del dèficit i sobretot del deute públic –superior al 135% del PIB–, un dels més alts de la Unió Europea. Aquesta aposta per la contenció ha suposat més xocs amb els partits d’esquerres, que han criticat el rescat de grans companyies com Novo Banco i l’aerolínia estatal TAP, que travessa greus problemes financers agreujats per la pandèmia. El Govern insisteix que aquestes empreses són fonamentals per a l’economia portuguesa.

Els socialistes s’han fixat un objectiu de dèficit del 3,2% per a l’any vinent, més d’un punt inferior que el d’aquest any. Quant al deute, l’Executiu s’ha fixat reduir-lo fins al 123% del PIB el 2020.