Bolsonaro, més acorralat que mai

El Comissió Investigadora del Senat del Brasil (CPI) votarà aquest dimarts l’informe que proposa acusar el president Jair Bolsonaro de nou delictes, entre els quals el de crims contra la humanitat, per la manera amb què es va enfrontar el Govern d’ultradreta a una pandèmia que va provocar la mort de més de 606.000 persones. A Bolsonaro se li imputen a més vuit càrrecs, entre els quals els d’infracció de les mesures sanitàries, al no utilitzar mascareta i el seu rebuig de vacunar-se, «xarlataneria» de tall negacionista, incitació al delicte, falsificació de documents, ús irregular de fons públics i la promoció de l’ús de drogues sense validació científica per combatre la Covid-19.

El text, redactat pel senador Renan Calheiros, involucra a més 81 persones, entre les quals dos ministres de Salut, el general Eduardo Pazuello i el seu actual successor, Marcelo Queiroga, i els fills del capità retirat, el senador Flavio Bolsonaro i el diputat Flavio Bolsonaro, entre altres funcionaris i autoritats. El senador Luiz Carlos Heinze, integrant de la mateixa CPI, va ser també acusat d’haver divulgat fake news.

La CPI també sol·licita a l’informe suspendre l’accés del president de Bolsonaro als seus comptes en xarxes socials per haver citat informació falsa sobre la Covid-19 en les vigílies de la votació. Google, Facebook i Instagram van treure un vídeo en el qual el president havia assegurat que les persones vacunades «estan desenvolupant la síndrome de la immunodeficiència adquirida (sida)».

«Vull dir-los als canalles que mai seré detingut», va advertir el capità retirat el passat 7 de setembre. Set dels delictes esmentats a l’informe contemplen una pena de presó. No obstant, aquest escenari polític i judicial no s’insinua en l’horitzó. La comissió parlamentària no té la potestat de denunciar, jutjar o castigar ningú. L’informe només presenta les conclusions de les investigacions i els suggeriments que les autoritats competents haurien de prendre a les seves mans. De moment, el capità retirat dorm tranquil: el Fiscal General de la República, Augusto Aras, és un entusiasta bolsonarista i no té, de moment, la mínima intenció de denunciar-lo davant el Tribunal Suprem Federal (STF).

La possibilitat que el text de la CPI obri a la Cambra de Diputats les portes d’un ‘impeachment’ tampoc es correspon amb l’actual relació de forces en aquesta Cambra. Bolsonaro ha comprat una suficient quantitat de voluntats que obstaculitzarien la via del judici polític. Alguns analistes especulen, no obstant, que un fiscal estatal intervingui en l’assumpte i presenti una demanda davant l’STF. L’altra alternativa amb què s’especulava és una demanda davant el Tribunal Penal Internacional.

Cop polític

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

De moment, l’informe representa un cop dur per a la credibilitat del president, tant a nivell intern com internacional. Bolsonaro tenia previst participar en la Cimera del G-20, que s’ha d’iniciar a Roma el cap de setmana que ve. La idea de viatjar a Glasgow per a la Conferència de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (COP26) podria ser descartada en aquest nou escenari.

Els aliats del capità retirat en el Congrés van descreure al principi en l’impacte polític de la tasca de la CPI. Quan va començar les seves tasques, el bolsonarisme va confiar que l’avenç d’una tardana campanya de vacunació, neutralitzaria el paper de la comissió parlamentària. Un 52,1% dels brasilers ja ha rebut les dues dosis i la CPI mai va aturar el seu ritme. El que ha pesat, en definitiva, és un historial de desencerts. Des de l’inici de la propagació del nou coronavirus, a finals de març de l’any passat, Bolsonaro va prendre la paraula per subestimar en termes inquietants els efectes de la pandèmia. No només es va oposar a les mesures de confinament: va qualificar d’«histèria» la por col·lectiva dels contagis, va fer una crida als brasilers a sortir als carrers, va qualificar la Covid-19 de «petita grip», i va promoure l’ús de la cloroquina, un remei contra la malària, malgrat les recomanacions contràries de l’OMS. Però, a més, va actuar en contra de la compra de vacunes, cosa que va demorar les tasques d’immunització.