Taiwan confia en la defensa militar de Washington davant d’un atac xinès

Tsai Ing-wen, la presidenta de Taiwan, ha admès aquest dijous la presència de tropes nord-americanes a l’illa, ha aclarit que l’amenaça xinesa augmenta cada dia, ha confiat en l’auxili militar de Washington i ha enaltit el seu país com un bastió democràtic que mereix la protecció global. No hi ha res nou, però el seu discurs alimenta el relat de la «pitjor crisi en dècades». Qualsevol esforç memorístic o busseig en l’hemeroteca revela situacions similars quan han governat els sobiranistes a Taipei.

«No són tants com la gent es pensa», ha afirmat Tsai amb referència a les tropes nord-americanes en una entrevista a la cadena CNN. «Tenim un ampli marc de col·laboració amb els Estats Units perquè incrementi les seves capacitats defensives», ha afegit. La seva presència no era un secret perquè tres setmanes abans ho havia revelat el mitjà ‘The Wall Street Journal’, que va parlar d’una vintena d’efectius. És la primera vegada que Taipei admet la presència de militars nord-americans al seu territori des que l’última guarnició el va abandonar fa més de quatre dècades amb el restabliment de les relacions diplomàtiques amb la Xina. Se sap també que no són nouvinguts, però per a Pequín suposa una bufetada que trepitgin un territori que considera propi, per això l’assumpte s’havia tractat amb l’«ambigüitat estratègica» que defineix les relacions entre Taipei i Washington. La Casa Blanca va penjar a principis de l’any passat un vídeo amb els seus soldats exercitant-se a l’illa i el va eliminar immediatament. Mesos després, el Ministeri de Defensa taiwanès va desmentir ràpidament un comunicat propi en el qual havia assegurat que el seu Exèrcit havia estat ensinistrat pel nord-americà.

Apel·lació a la comunitat internacional

És aquesta «ambigüitat estratègica» a la qual va al·ludir Tsai. Joe Biden, el president nord-americà, va semblar que la dinamitava fa poc al respondre que el seu país estava compromès amb la defensa de Taiwan davant una invasió xinesa. L’enrenou va justificar que la Casa Blanca puntualitzés hores després que la vella estratègia seguia dempeus i en la premsa xinesa es va al·ludir a l’edat de Biden. La situació, de fet, indueix a la confusió: Estats Units ven armes a un país al qual no reconeix per defensar-se d’un altre que sí que reconeix i és un enigma si reaccionaria davant d’un atac enviant tropes o amb un comunicat de condemna. Sobre aquesta qüestió, Tsai va mostrar la seva confiança en la defensa militar dels Estats Units «a causa de la llarga relació que ens uneix».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

També va avançar que el seu poble lluitarà «tant com pugui», però que la missió incumbeix a la comunitat internacional que comparteix els seus valors. «Aquí tenim una illa de 23 milions de persones i intentem protegir-nos cada dia i defensar la nostra democràcia per assegurar-nos la classe de llibertat que mereixem», va afegir. «L’amenaça de la Xina augmenta cada dia», va reblar.

No hi ha calma a l’estret de Formosa quan governa el Partit Democràtic Progressista, partidari de mantenir Pequín allunyat. Les tensions actuals s’expliquen per la sedimentada frustració que han causat a Pequín els cinc anys de Tsai en el poder, per les nul·les possibilitats que canviï l’escenari polític i per les interferències dels Estats Units, que saben que Taiwan és el camí més curt per revoltar el seu rival per la primacia global. A principis de mes van alarmar els 150 vols de caces i bombarders xinesos sobre la Zona d’Identificació de Defensa Aèria de Taiwan. Cap d’ells es va acostar a territori taiwanès, però aquest tràfec va ser inèdit. Taipei va assegurar que la tensió havia arribat al nivell més alt en quatre dècades i va advertir que Pequín estarà preparat per envair-la el 2025.