Les tortures de la CIA, relatades en primera persona per primera vegada en un tribunal

Fa temps que es coneix l’horror de les tortures que els Estats Units van utilitzar durant el govern de George W. Bush en l’anomenada «guerra contra el terror» i que van mirar d’ocultar sota l’eufemisme de «tècniques d’interrogació millorades». Es van detallar en un informe que va publicar el Senat dels EUA el 2014, cinc anys després que Barack Obama oficialment posés fi al seu ús. Però mai fins aquest dijous, quan Majid Khan va testificar en la vista de la seva sentència davant un tribunal militar de Guantánamo, la brutalitat d’aquestes tortures havia sigut explicada, en tota la seva crueltat i cruesa i també en la seva inutilitat, en primera persona en una cort.

Khan, de 41 anys, va néixer a l’Aràbia Saudita i es va criar al Pakistan, d’on és ciutadà. Als 16 anys, als 90, havia emigrat amb la seva família a Baltimore i, després dels atemptats de l’11-S i la mort de la seva mare, va començar a col·laborar amb Al-Qaida. Va ser arrestat al Pakistan el 2003 i, fins que va ser traslladat a la presó a la base naval a Cuba el 2006, va passar per alguns dels «black sites» que l’Agència Central d’Intel·ligència (CIA) va tenir a diversos països.

Allà és on Khan va patir els abusos físics i sexuals, brutals i vexatòries alimentacions forçoses, privacions de son, tècniques d’ofec simulat i altres tortures que aquest dijous va descriure davant el jurat de vuit oficials de l’exèrcit, la marina i els marines, llegint una declaració que portava escrita en 39 pàgines. 

Les tortures

Khan, segons el relat de la vista de sentència que ha fet The New York Times va detallar, per exemple, les sàdiques respostes a les seves vagues de fam que ja havia exposat l’informe del Comitè d’Intel·ligència del Senat el 2014. La CIA, segons aquell informe, inseria per l’anus purés del menjar o aigua en presoners que es negaven a alimentar-se o a beure. El que l’agència anomenava «realimentació rectal», Khan ho anomena violació. I en el cas de l’aigua va explicar que l’hi van introduir al recte amb «mangueres verdes de jardí. Connectaven un dels extrems a l’aixeta i posaven l’altre al meu recte i obrien l’aigua», va dir.

Khan va comptar també dijous com en almenys dos de les presons secretes el van ofegar en banyeres d’aigua gelada, una de les vegades amb un dels seus interrogadors fent un compte enrere des de 10 abans de sotmetre’l a l’agònica pràctica d’ofec simulada en la qual llançaven aigua a la seva boca i el seu nas. Va relatar com el van colpejar mentre l’humiliaven mantenint-lo despullat durant hores, només amb una caputxa al seu cap. De vegades, va dir, tenia els seus braços encadenats a una paret i altres a una biga a sobre del seu cap, de manera que fos impossible agafar el son. Quan el traslladaven entre cel·les estava encaputxat i encadenat i el seu cap colpejava parets, terres i escales. Va explicar que abans de moure’l d’una presó a una altra un metge li va fer un ènema i li va posar un bolquer subjectant-lo amb cinta americana perquè no necessités anar al bany en els vols.

«Creia que em moriria», va dir en un moment Khan, que també amb el seu testimoni va remarcar la inutilitat de les tortures, en contra de com va tractar de retratar-les al seu dia l’Administració Bush i la CIA, que van mentir dient que havien produït informació útil. «Com més cooperava amb ells i més els deia més era torturat», va assegurar Khan.

Les llàgrimes d’un pare

Els vuit militars del jurat van escoltar amb sobrietat i sense senyal d’emoció el cru testimoni segons la reportera del Times. En canvi no va poder contenir les llàgrimes en diverses ocasions el pare de Khan, que va acudir a la vista amb una de les germanes del reu, la primera vegada que el veien des que se’n va anar dels EUA per unir-se a Al-Qaida.

Khan el 2012 es va declarar culpable de diversos càrrecs de terrorisme, incloent el d’assassinat per fer de correu i entregar 50.000 dòlars de diners d’Al-Qaida des del Pakistan a un afiliat de l’organització terrorista que el va utilitzar per a l’atemptat letal en un hotel a Jakarta el 2003, i per haver orquestrat amb Khlaid Shaikh Mohammad, el cervell dels atemptats de l’11-S, altres trames terroristes que van ser frustrades, incloent un intent d’assassinat el 2002 del llavors president pakistanès Pervez Musharraf.

Acord i perdó

Notícies relacionades

El viatge a Guantánamo del periodista d'EL PERIÓDICO Ricardo Mir de Francia arriba al 'Washington Post'

EL PERIÓDICO entra a Guantánamo

Tot i que el jurat militar delibera per dictar una sentència d’entre 25 i 40 anys, conforme a aquesta declaració de culpabilitat, aquesta no s’executarà. Khan i els seus advocats van arribar a un acord secret aquest any amb el Pentàgon pel qual, a canvi de la cooperació que ha mostrat des del 2012 i d’acceptar no utilitzar el dret que el 2020 li va donar un jutge militar d’interrogar davant el tribunal la CIA sobre les seves tortures, la seva sentència es reduirà a un màxim d’11 anys. Aquests començaran a comptar des que va començar a col·laborar el que significa que a partir de febrer de l’any que ve, i no més tard del 2025 segons el pactat, Kahn podrà sortir de Guantánamo (on queden 39 presos) i serà ressituat en un tercer país, encara sense determinar.

En la vista Kahn també es va disculpar i va acceptar plena responsabilitat. Va explicar que només vol reunir-se amb la seva dona i la filla que va néixer quan ja estava en captiveri. «He intentat compensar les males coses que vaig fer, per això em vaig declarar culpable i vaig cooperar amb el govern dels EUA», va dir.  «Als que em van torturar, us perdono», va declarar en un altre moment, assegurant que ha rebutjat Al-Qaida, el terrorisme, la violència i l’odi. «Espero que el dia del judici Al·là faci el mateix per vostès i per mi. Demano perdó als que he fet mal i perjudicat».