El G-20 aprova l’impost mínim del 15%

Els líders del G-20 van segellar, per fi, aquest dissabte a Roma un acord per a la implementació de l’impost mínim global a les multinacionals del 15%. Després de quatre anys de treballs, després que el G-20 llancés a l’organització de països desenvolupats OCDE l’encàrrec, la tasca ha culminat i la cimera de líders de Roma li han donat un «ampli i transversal recolzament» en la reunió plenària d’aquest dissabte, segons va remarcar la presidència italiana del fòrum. «Hem arribat a un acord històric per a un sistema fiscal internacional més just i més eficaç», va remarcar el primer ministre italià, Mario Draghi, amfitrió de la cimera de Roma.

En la reunió d’aquest dissabte, centrada en la salut i l’economia, el president dels EUA, Joe Biden, va donar suport a la iniciativa, que ha arribat al G-20 avalada per 136 països després dels treballs de l’OCDE. «Aquí, en el G-20, líders que representen el 80% del PIB mundial –tant aliats com competidors– han expressat clarament el seu recolzament a una tributació mínima global», va dir després Biden en el seu compte de Twitter. «Això és més que un acord fiscal just. És la diplomàcia la que està remodelant la nostra economia global i brindant beneficis a la nostra gent», va afegir. El suport donat des del primer moment per Biden als treballs de l’OCDE per a una fiscalitat global ha sigut clau perquè aquest G-20 hagi pogut acabar assumint un objectiu a què sempre es va oposar el seu antecessor, Donald Trump.

Here at the G20, leaders representing 80% of the world’s GDP – allies and competitors alike – made clear their support for a strong global minimum tax. This is more than just a tax deal – it’s diplomacy reshaping our global economy and delivering for our people.

— President Biden (@POTUS) 30 de octubre de 2021

També es van sentir en el plenari del G-20 d’aquest dissabte veus de recolzament a la iniciativa per part del Brasil, França i Corea. El president espanyol, Pedro Sánchez, per la seva banda, va expressar el desig que l’acord arribi a les legislacions dels països «l’abans possible», segons va explicar la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, als mitjans de comunicació al transmetre els avanços que s’estan aconseguint en una cimera que s’acabarà aquest diumenge al migdia. Segons fonts de la delegació espanyola, l’acord que incorporarà el comunicat final d’aquesta cimera del G-20 instarà els països a adoptar la nova fiscalitat abans del 2023, una referència temporal que Espanya hagués volgut més pròxima.

L’acord fiscal arribat de l’OCDE inclou la fixació d’un tipus mínim de societats del 15% per a les companyies amb una facturació a partir de 750 milions d’euros. Com a segon pilar, l’acord estableix el principi que les multinacionals hauran de contribuir on generen el seu benefici i no només on la residència fiscal té la seu.

On el G-20 no aconseguirà un compromís global és sobre un dels problemes econòmics més grans que afecten en aquest moment els països desenvolupats i que es refereix als problemes mundials de subministrament d’energia i matèries primeres. «Necessitem adaptar el subministrament d’energia», va dir en les reunions el president dels EUA, que ha optat per convocar una ‘minicimera’ paral·lela per tractar aquesta qüestió amb 15 líders del G-20 aquest diumenge a Roma.

Protestes pacífiques

La ratificació de l’acord per a una tributació global mínima del 15% de les multinacionals i el compromís d’arribar a un 70% de la població mundial vacunada a mitjans del 2022 són els dos acords concrets que espera oferir el G-20 des de Roma, una ciutat per on aquest dissabte han desfilat de forma pacífica i festiva milers de joves ecologistes en protesta contra les polítiques econòmiques i mediambientals de les potències. «Vostès el G-20, nosaltres el futur», van escriure els manifestants en una de les pancartes més grans. 

En relació amb les vacunes, el president Pedro Sánchez va anunciar en el plenari del G-20 que va anunciar que en el primer trimestre del 2022 Espanya haurà arribat a 50 milions de vacunes donades a països desfavorits. «Cada espanyol donarà més d’una vacuna als més vulnerables», va remarcar la vicepresidenta econòmica Nadia Calviño, que acompanya Pedro Sánchez en aquesta cimera.

Conflictes internacionals

El conflicte pesquer entre França i el Regne Unit ha sobrevolat la cimera. En un maniobra inesperada, el primer ministre britànic, Boris Johnson, es va queixar davant la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per les amenaces «completament injustificades» de París sobre les llicències de pesca. Londres es va pronunciar d’aquesta manera després que el mandatari francès, Emmanuel Macron, digués en una entrevista que el conflicte ha posat en discussió «la credibilitat» del Govern britànic. El desenllaç de la disputa potser es coneix avui en la reunió que els dos països han decidit fer a Roma, aprofitant la presència física dels dos mandataris.

Notícies relacionades

Milers de joves ecologistes fan una marxa contra el G-20 en una Roma blindada

Biden i Sánchez protagonitzen una breu i afectuosa salutació en el G-20

De la mateixa manera, la cimera del G-20 també ha servit per abordar el futur de l’acord nuclear amb l’Iran (2015), que limitava la producció d’urani enriquit del país a canvi de l’aixecament de sancions comercials i que Teheran va abandonar després d’haver sigut sabotejat per Donald Trump. Sobre aquest tema, Alemanya, França, els Estats Units i el Regne Unit van emetre aquest dissabte un comunicat conjunt en què animen el Govern iranià a fer «un esforç de bona fe» per reincorporar-se al pacte «amb urgència». Aquesta és «l’única manera d’evitar una perillosa escalada», que «no interessa cap país», van afegir els quatre grans.

Un altre dels conflictes latents, amb Turquia, també s’acabarà abordant en aquesta reunió de líders, després d’haver-se conegut que el president nord-americà, Joe Biden, es reunirà amb el seu homòleg turc, Recep Tayyip Erdogan, aquest diumenge a Roma, al marge del G-20, en un moment d’important tensió entre els dos països de l’OTAN.