Biden i von Der Leyen aplaudeixen el final de la guerra aranzelària sobre l’acer

El president dels EUA, Joe Biden, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, van celebrar aquest diumenge a Roma l’acord arribat a la matinada prèvia entre les dues parts per posar fi a la guerra aranzelària sobre l’acer i l’alumini. En una trobada al marge de la cimera del G-20 a la capital italiana, els dos líders van inaugurar «una nova era de cooperació» –en paraules de Biden– que pretén posar fi a l’etapa de tensions que va significar el mandat de Donald Trump.

La relació comercial entre la Unió Europea i els Estats Units es va deteriorar durant el mandat de Trump, en particular arran de la imposició d’aranzels del 25% a les importacions comunitàries d’acer i del 10% a les d’alumini. A les mesures imposades per Trump, la UE va respondre amb la seva pròpia tanda d’aranzels a diversos productes nord-americans, entre els quals, el whisky de tipus ‘bourbon’, la mantega de cacauet, els nabius o el suc de taronja. Feia mesos que els dos blocs miraven d’aconseguir una entesa per resoldre la disputa. 

El pacte arribat ara, a més, inclou la negociació d’un acord per al sector de l’alumini i l’acer que tingui en compte el canvi climàtic, destinat a combatre la competència de l’acer xinès de baix cost.

Canvi climàtic

«És un gran pas endavant» en les relacions bilaterals, que a més és «molt important per combatre el canvi climàtic», va afirmar Von Der Leyen, visiblement satisfeta. «Hem deixat a una banda les nostres disputes», va afegir la líder europea a l’explicar que l’acord torna els aranzels a les tarifes prèvies al conflicte, desencadenat durant la presidència de Donald Trump, el 2018. 

En aquest clima, Von der Leyen va afirmar que l’objectiu és treballar per a una producció d’acer «més sostenible», que permeti la «supervivència» d’aquest sector. La CE «farà la proposta de suspendre els acords d’imposició imposats anteriorment», va afegir la dirigent a l’explicar la solució a un conflicte que s’ha discutit durant mesos abans d’arribar al resultat anunciat a Roma.

Fluxos comercials

El president Biden va destacar que l’acord ajuda a «restablir els fluxos comercials transatlàntics», i aborda els desafiaments compartits en relació amb el canvi climàtic, mentre garanteix una indústria siderúrgica nord-americana forta i competitiva durant les pròximes dècades i crea llocs de treball.

«Podem rebutjar la idea que no podem fer créixer la nostra economia i recolzar els treballadors nord-americans mentre abordem la crisi climàtica. Podem fer les tres coses», va argumentar Biden, a l’assegurar que aquest acord tindrà «avantatges tangibles» per a la ciutadania dels dos blocs. «Estem demostrant que les democràcies poden trobar solucions» als desafiaments globals, va concloure el mandatari nord-americà.

Progressiva pacificació comercial

L’acord sobre l’alumini i l’acer se suma a d’altres d’arribats en els últims mesos i setmanes. Al juny, la UE i els Estats Units van arribar a un acord sobre la batalla per les ajudes públiques il·legals al constructor aeronàutic nord-americà Boeing i a l’europeu Airbus, la disputa més llarga en l’Organització Mundial del Comerç (OMC). Tots dos van acordar llavors suspendre durant cinc anys els seus aranzels compensatoris, valorats en fins a 11.500 milions d’euros. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Després, el 21 d’octubre, els EUA també van firmar la pau comercial amb els cinc països europeus (Espanya, França, Itàlia, Àustria i Regne Unit) que havien adoptat una taxa digital. Els EUA van decidir no aplicar l’anunciada pujada aranzelària sobre determinats productes (com el calçat, en el cas espanyol) a canvi del compromís d’aquests països europeus d’adaptar les seves respectives taxes digitals a la nova fiscalitat internacional impulsada des de l’OCDE i el G-20

Més enllà dels detalls –que encara han de ser difosos–, l’acord és un altre gest de Biden per recosir la relació entre els dos blocs, després que Trump posés en discussió l’aliança dels EUA amb Europa i, més en general, el sistema multilateralista del qual Washington havia sigut el principal impulsor des del final de la Segona Guerra Mundial.