Portugal celebrarà eleccions anticipades sota l’amenaça d’un nou bloqueig

La celebració d’eleccions anticipades a Portugal ha obert un escenari d’incertesa al país. Després de l’intercanvi d’acusacions amb els seus antics socis d’esquerres per la fallida votació dels Pressupostos, el Partit Socialista (PS) ja s’està mobilitzant per obtenir una majoria reforçada que li permeti governar amb comoditat, sense dependre dels vots del Bloc d’Esquerra (BE) ni del Partit Comunista Portuguès (PCP). La fragmentació política, no obstant, dificultarà que el PS obtingui els 116 escons que li donarien la majoria absoluta, vuit més dels que té en l’actualitat. 

Malgrat que el PS es perfila com a vencedor dels pròxims comicis, són pocs els que aposten per una millora substancial dels resultats obtinguts el 2019. Segons un sondeig publicat aquest dijous a Diário de Notícias, un 43% dels enquestats creuen que els socialistes s’alçaran amb la victòria, davant un 29% que consideren que el vencedor serà el principal partit de l’oposició, el conservador Partit Social Demòcrata (PSD). Quant a la necessitat de formar aliances, el sondeig és molt més revelador: gairebé un 70% considera que els partits hauran de pactar.

Esquerra dividida

Però per ara els socialistes no volen parlar de possibles acords. Tan sols el ministre d’Infraestructures, Pedro Nuno Santos –que es perfila com un possible successor del primer ministre, António Costa–, es va mostrar obert a una nova entesa amb els seus antics socis, malgrat que el mateix Costa va demanar la mobilització dels portuguesos per aconseguir una majoria estable i duradora. El líder dels comunistes, Jerónimo de Sousa, va agrair les paraules de Santos però va indicar que la reedició d’un pacte d’esquerres ja no és «un sentiment prevalent» a les files socialistes.

Tant el PCP com el BE s’han mostrat oberts a dialogar després de les eleccions, en cas que els socialistes necessitin els seus vots per governar, tot i que per ara els tres partits es mantenen ferms en les seves posicions. La líder del BE, Catarina Martins, va assegurar aquest cap de setmana en una entrevista al setmanari Expresso que no és moment de «fer autòpsies» sobre l’ocorregut, tot i que va insistir a atribuir el fracàs de les negociacions a l’immobilisme dels socialistes. 

Des de les eleccions del 2019, l’objectiu del Govern ha sigut intentar mantenir un equilibri entre la reducció del dèficit i els recolzaments socials, però els partits d’esquerres consideren que la balança s’ha decantat més pel costat de l’austeritat. El PS fins i tot s’ha recolzat en el PSD per aprovar algunes mesures com la renovació de l’estat d’emergència durant la pandèmia o per a l’aplicació de reformes importants en matèria de descentralització, tot i que els socialistes també han rebutjat una entesa amb el centredreta passades les eleccions. 

‘Geringonça’ de dretes

Notícies relacionades

El rebuig dels pressupostos aboca Portugal a eleccions anticipades

El món tremola mentre prepara la contraofensiva

En el costat dret de l’espectre polític, l’escenari no és gaire més encoratjador. La divisió interna entre l’actual líder del PSD, Rui Rio, i el seu principal rival, l’eurodiputat Paulo Rangel, pot generar un desgast a la formació que beneficiï altres partits de la dreta, malgrat que la victòria del PSD a Lisboa en les eleccions municipals ha donat motius per pensar en un bon resultat en les pròximes legislatives. Sigui qui sigui el vencedor de les primàries, les possibilitats de superar els socialistes continuen sent molt escasses, tot i que la suma dels partits de dretes sí que podria aconseguir un canvi de Govern, com ja va passar amb l’esquerra l’any 2015. 

Les enquestes apunten a un creixement del partit Iniciativa Liberal (IL), i sobretot de Chega, el partit d’extrema dreta, que en l’actualitat compta amb un sol diputat. Tant Rio com Rangel han tancat la porta a possibles pactes amb la formació ultra, però un escenari de bloqueig a l’esquerra podria portar el vencedor de les primàries del PSD a replantejar-se aquesta opció. Una cosa que ja va passar en les eleccions regionals de les Açores a finals de l’any passat, quan l’abstenció de Chega va permetre al centredreta governar a les illes després de 24 anys de control socialista.