Fawzia Koofi: «Els talibans s’enfronten a una generació totalment diferent»

Vostè ha viscut les diferents èpoques de la història de l’Afganistan. L’URSS, el primer mandat talibà, la invasió nord-americana. ¿Com afronta ara aquest segon mandat talibà?

No esperàvem que de cop toqués tornar a començar, és molt dolorós i decebedor, especialment després dels últims 20 anys en els quals els afganesos hem experimentat la democràcia i hem viscut un govern més inclusiu. És cert que no era perfecte. Teníem molts problemes de corrupció i lideratge, però malgrat tot era un sistema funcional. La gent estava protegida per la llei i l’Estat.

¿La presa de poder dels talibans es veia venir o va ser un cop sobtat?

Des de l’inici de les negociacions dels EUA amb els talibans el 2013, ja es podia veure que alguna cosa no anava bé. Els nord-americans van passar per sobre del Govern afganès i van negociar directament amb els talibans. Els talibans es veien forts llavors. Si a això li sumem que l’Exèrcit estava desmoralitzat i que les institucions es van anar deteriorant, sobretot després de la firma de l’acord talibà amb els EUA, es veia venir. El que passava al Palau de Kabul tampoc ajudava. El president i el seu equip no estaven combatent la corrupció i estaven massa enganxats al poder.

¿Va creure les promeses dels talibans de permetre l’educació de les nenes i crear un govern inclusiu?

Totes aquestes promeses es van fer amb un simple propòsit: atraure l’atenció de la comunitat internacional i fer-los creure que es tractava d’un Govern moderat. Però sempre van ser una estratègia, no són diferents dels talibans que havien governat abans.

Els últims 20 anys van crear un escenari totalment diferent per a les dones. Hi ha una generació de noies que només han conegut la seva vida en llibertat. ¿Com afrontaran aquesta nova era?

Els talibans s’enfronten a una generació totalment diferent. És una generació que ha crescut veient la televisió, veient dones en posicions de poder, veient dones activistes, veient institucions funcionals, han crescut amb tecnologia, connectats amb la resta del món. Tant homes com dones. Un jove que tenia 6 anys quan va acabar el primer mandat talibà ara en té 27. Té una manera completament diferent d’entendre el món. Aquests joves seran la resistència. Tot i que serà dur, ho faran als carrers. S’hi enfronten malgrat que les seves vides per als talibans no valen res. Els talibans han d’adaptar-se.

¿Creu que les protestes faran que retrocedeixin?

Depèn de com el món les rebi. Si el món proporciona reconeixement, ajuda i recursos al Govern talibà se sentiran forts i oprimiran més la gent. En canvi, si el món els fa respondre pel que han fet, els obliguen a formar governs que incloguin les minories ètniques i religioses, els fan respectar la llibertat de premsa i els obliguen a respectar els drets i llibertats del poble, especialment els de les dones, les protestes hauran servit. No demanem tant, només drets bàsics.

Vostè va dir ahir que els talibans «han instrumentalitzat la religió per mantenir-se en el poder».

He vist molts homes i dones morir en aquesta guerra. Gent amb estudis, una cosa que ara ens neguen però que és un principi bàsic de l’islam. Han comès atrocitats en nom de la religió. Han matat jutges i periodistes al·legant que rebien diners de països estrangers i això no ho permet l’islam, però ells mateixos ara estan desesperats per aconseguir finançament internacional. Consideren que les relacions amb els països estrangers posen en perill la nostra religió i ells mateixos busquen el reconeixement d’Occident. Òbviament no és la religió, sinó el poder el que els ha portat a cometre aquestes atrocitats. ¿Per què no permeten que les nenes estudiïn si és la base de l’islam? ¿Sense la violència i la seva ‘defensa’ de la religió què els queda? Res.

¿Confia en la comunitat internacional?

Estem molt decebuts de com ha respost la comunitat internacional. Hi ha cada vegada més països que formalitzen les relacions amb els talibans. La meva crida per a la gent d’Occident és que sisplau monitorin les accions dels seus governs i no permetin que estableixin relacions amb l’Afganistan, que continuen ignorant els drets de les dones.

¿Com enfoca el seu activisme i activitat política ara que s’ha vist forçada a sortir del país?

És diferent. És un nou capítol que he centrat a reunir-me amb líders polítics i de la societat civil que estiguin disposats a escoltar-me i a lluitar pels drets de les dones afganeses. Miro d’informar del que passa sense desvincular-me del meu país. Mantinc contacte amb companys activistes per mobilitzar projectes humanitaris.

¿Tornarà a l’Afganistan?

Per descomptat, quan sigui segur. Abans ja m’havien intentat assassinar i ara la situació és encara més complicada. Suposo una amenaça perquè faig que la gent es vegi reflectida en mi i en els meus valors. He vist companys del Parlament torturats i empresonats. Em temen més que els avions dels EUA perquè jo puc actuar en els valors, la resta només és violència i poden combatre-la.

Notícies relacionades

Els talibans prohibeixen l’esport femení: «No és necessari»

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

¿Quin és el futur que augura al seu poble?

La pobresa és una de les dificultats immediates més apressants. El Govern talibà no ha sigut capaç de donar res als ciutadans. La gent té gana, no hi ha feina i els que treballen no cobren mentre que l’opressió continua. La situació es deteriorarà no només humanitàriament sinó políticament. Hem d’unir les nostres forces per treballar en un poder inclusiu i canviar les coses.