De Kabul a Barcelona, la fugida de l’infern d’una família afganesa

Entre l’home pertanyent a la classe mitjana-alta afganesa i l’home que, capbaix i manifestament preocupat, ja té condició de sol·licitant d’asil han passat només setmanes i l’ascensió del règim talibà al poder a l’Afganistan, sinònim de flagell a la llibertat de premsa. «Ho esperàvem però no d’aquesta manera, no pensàvem que Kabul caigués tan ràpid», afirma Feridoon amb referència a la fragilitat d’un Govern que es va desplomar de manera fulminant quan el president dels EUA, Joe Biden, va retirar les tropes nord-americanes i, per extensió, internacionals del país.

I va arribar, diu, la nit més llarga de la seva vida. Al seu costat, la seva dona, Nooria Fakhree, de 30 anys, metge i professora universitària, assenteix mentre intenta distreure dos nens, especialment nerviosos des que tot el seu món va saltar pels aires. La parella és musulmana no practicant.

«He treballat sempre en temes vinculats amb l’educació de les nenes al meu país, tinc tres centenars de documentals i no sabia què passaria l’endemà», rememora encara atemorit, per afegir: «Van arribar les primeres informacions de periodistes i escriptors desapareguts i assassinats i vam decidir que era el moment de marxar del país». No sense abans, tal com té registrat al seu telèfon mòbil, cremar totes les seves acreditacions de premsa i els seus treballs més susceptibles de molestar el nou règim. «Els talibans estan assassinant periodistes», denuncia.

L’ajuda de Reporters Sense Fronteres

Feridoon no va perdre ni un minut a trucar a totes les portes i fer servir contactes. Va funcionar la mediació deReporters Sense Fronteres (RSF), que ha aconseguit treure de l’Afganistan 15 periodistes, 10 amb destinació a Espanya i els altres cinc a diferents països europeus. El 21 d’agost, Feridoon i la seva família ja estaven inclosos a la llista del Govern espanyol per evacuar del país. Amb el salconduit a les mans, van intentar arribar fins a tres vegades a l’aeroport de Kabul, sumit en un caos i una violència brutals , les imatges del qual van donar la volta al món. Finalment, es van rendir atesa la duresa i el perill que comportava per a les seves vides.

Després de vendre pertinences –electrodomèstics, alfombres, el cotxe...– i pagar un preu desorbitat –1.500 dòlars per persona–, van comprar un bitllet d’avió fins a Islamabad, capital del Pakistan, on van ser recollits per RSF-França i, d’allà, a Espanya.

Barbàrie a l’aeroport

Un dels moments més colpidors del relat d’aquesta família es produeix quan recorden els intents fallits d’accedir a l’aeroport de Kabul, sota control talibà, amb matança inclosa després d’una explosió que va matar desenes de persones. «Vaig intentar preparar el meu fill dient-li que veuria algun cop o alguna persona cansada i malalta però el que ens vam trobar allà va sobrepassar el pitjor que esperava», explica el periodista mentre la seva dona no pot ni articular paraula sobre el tema pel xoc. Ara, quan el seu fill de vuit anys dibuixa, pinta persones mortes al terra i armes. Van passar hores a cues que no es movien pràcticament, apallissats per guardians talibans, i veient com les persones es desplomaven a causa de la malaltia i el cansament. De vegades, queien mortes.

Notícies relacionades

Kabul cau davant la irresistible empenta dels talibans

Dramàtica evacuació després de l’ocupació de Kabul pels talibans

Els dos membres de la parella comparteixen la sensació de travessar una situació emocional extrema. Immensa alegria per estar fora de perill amb els seus fills i profunda tristesa pel viscut i el que han deixat enrere –pares, germans, amics... Embrancats en tràmits com empadronar-se, buscar escola per als nens i altres gestions pròpies dels sol·licitants d’asil, tenen el pensament posat en els parents més assetjats que busquen sortir del país i somien amb el dia del retrobament.

Sense ànim de menysprear l’ajuda rebuda fins ara, Feridoon Ayran prega que no s’aturi aquí: «Necessitem un pis on viure com una família i la possibilitat de recuperar les nostres professions i la nostra vida». Conscients que la pau a l’Afganistan no s’entreveu pròxima, Nooria Fakhree, que va estudiar medicina a la llum de les espelmes pels constants talls de subministrament elèctric a Kabul, no dubta a dir: «Espanya és la nostra segona llar».