La crisi econòmica s’aguditza a la Turquia d’Erdogan

Turquia viu immersa en una crisi econòmica de devaluació de la moneda i inflació desbocada de la qual, de moment, sembla no veure’s el final.  Aquest any la lira turca ha perdut una mica més del 20% del seu valor respecte a l’euro i al dòlar, però la història ve de lluny. Fa deu anys, per exemple, el novembre del 2011, un euro equivalia a 2,47 lires. Ara un euro equival a 11,25 lires. La xifra és tan volàtil que pot ser que ara mateix s’hagi modificat. 

I després hi ha la inflació. Aquest dimecres, l’institut nacional d’estadística la va xifrar en el 19,89% anual. «En moltes ocasions anteriors, els càlculs de l’institut han sigut molt erronis, llunyans dels meus càlculs, però aquesta vegada sí que semblen precisos. La inflació a Turquia és de prop del 20%», explica Steve Hanke, economista, professor de la Universitat Johns Hopkins i expert en economies emergents. Altres estudis independents, no obstant, situen aquesta xifra entorn del 45%.

En tot cas, qualsevol de les dues xifres implica problemes. «El veritablement nociu és la caiguda de la lira. A més, [el sistema presidencial implantat el 2018] també està sent negatiu. El president turc, Recep Tayyip Erdogan ha començat a ficar-se en temes molt petits de l’economia. Mana en tot i ha començat a agradar-li les aventures exteriors, que espanten els inversors. Tot això acaba resultant perillós», assegura l’economista.

Rics i pobres

Rics i pobres«¿És bastant evident, no? Estem cada vegada pitjor. Normalment no es veien gaires captaires per aquests carrers. Ara n’hi ha per tot arreu. Molta gent a més viu del que troba a les escombraries», explica Ayhan, que treballa de recepcionista en un hotel al districte de Beyoglu. 

Els sondejos donen una imatge semblant. Una enquesta publicada aquest mes per l’empresa demoscòpica Metropol assegura que el 82,3% dels turcs tindrà o moltes o algunes dificultats per poder escalfar la vivenda aquest hivern. Només el 15% diu que no tindrà problemes per fer-ho. La mateixa enquesta diu que el 80,6% dels enquestats considera que l’economia està mal gestionada.

El president turc, per exemple, defensa per activa i per passiva que uns tipus d’interès baixos –que és el mateix que diners barats– ajuden al creixement de l’economia i acaben per abaixar la inflació. «És completament al revés. Si s’incrementa l’oferta de diners el primer que passa és que els preus pugen. Hi ha inflació. Així és a tot el món», considera Hanke.

Notícies relacionades

Erdogan redobla la mà dura en plena caiguda de la seva popularitat

‘Kanal Istanbul’: el projecte faraònic d’Erdogan

Però llavors, ¿per què el president turc opina el contrari? «Tinc algunes teories. La primera és que Erdogan està influït per la teoria de finances islàmiques, que estan en contra dels tipus d’interès. Una altra raó és que als grans constructors els beneficien els tipus d’interès baixos, perquè s’endeuten molt», diu l’economista, i que després apareix un tipus d’economia de grans infraestructures, autopistes, ponts, aeroports, gratacels... «Això crea un creixement gran, però és artificial. La Xina per exemple comença a pagar ara el preu de tot això. I aquest és un dels problemes que té Turquia».

Als barris humils d’Istanbul, no obstant, les grans construccions es veuen des de la distància. «Els rics són més rics i els pobres són més pobres. Els altres seguim famolencs», diu Ayhan. Fins fa tres anys, no obstant, no va ser així. Quan Erdogan va arribar al poder el 2003, les persones sota el límit de la pobresa eren el 37% de la població. El Govern del president turc va començar llavors un miracle econòmic que va abaixar aquest número, el 2016, al 8%. Però des del 2018, la xifra torna a pujar i s’acosta al 12%. Avui, a Turquia, hi ha més pobres que ahir.