Claus de la crisi migratòria a la frontera entre Polònia i Bielorússia

Les autoritats poloneses afirmen que uns 200 immigrants van ser detinguts dimarts després de travessar la demarcació irregularment. Una petita xifra dels més de 2.000 que, segons la Comissió Europea, esperen als voltants i dels prop de 5.000 que, segons les autoritats poloneses, esperen amagats als boscos pròxims. Molts d’ells fugen dels conflictes del Pròxim Orient i d’altres arriben des de l’Àfrica.

En els últims dies s’han succeït els enfrontaments amb les forces de seguretat poloneses, a mesura que alguns immigrants miraven de tombar les tanques i els filats amb pals i tenalles, ajudats, segons algunes fonts, per agents bielorussos. És una missió com a mínim complicada. Polònia té actualment 15.000 militars i policies desplegats a la frontera, una xifra que ha anat augmentant amb els dies.

Tant Polònia com la UE i l’Aliança Atlàntica acusen el règim bielorús d’haver manufacturat la crisi al permetre els migrants que aspiren a entrar a l’espai comunitari que viatgin fins a Minsk, des d’on estan sent transportats fins a les fronteres poloneses per les autoritats del país comunista. Els uns i els altres consideren que Lukaixenko mira de desestabilitzar els seus països veïns per donar empara a la perseguida oposició bielorussa i a la UE, per haver sancionat el seu règim per la repressió amb què va esclafar les massives protestes del 2020, desencadenades arran del frau electoral que va servir el seu president per perpetuar-se al poder.

Fa mig any el dèspota bielorús, que és al poder des de 1994, ja va amenaçar de permetre l’entrada de drogues, material radioactiu i immigrants irregulars a la UE, després d’afirmar que no impediria als migrants de «països abusats per Occident» entrar al bloc comunitari. Brussel·les ha suspès parcialment el seu acord de visats amb Bielorússia i es prepara per ampliar les sancions al règim, segons Reuters.  

Entre els grups que esperen a la frontera abunden els iraquians, afganesos i sirians, així com de països africans com el Camerun i la República Democràtica del Congo. D’acord amb els seus càntics a la frontera, la seva intenció no és quedar-se a Polònia o Lituània ––on també estan arribant—, sinó viatjar fins a Alemanya. Molts estan arribant fins a Minsk en vols des d’Istanbul, Dubai o Damasc. Uns 40 vols setmanals connecten la capital bielorussa amb els tres nodes esmentats. Només a l’octubre, un total de 17.000 migrants sense papers van intentar d’entrar a Polònia des de Bielorússia.

Polònia està afrontant la crisi amb enorme duresa. El seu Govern ultranacionalista ha declarat l’estat d’emergència, una figura jurídica que està utilitzant per negar l’ajuda humanitària als immigrants, impedir que puguin sol·licitar l’asil com a refugiats i prevenir que la premsa pugui accedir a alguns dels passos fronterers. A finals del mes passat, les seves autoritats van aprovar la construcció d’un mur fronterer per blindar els límits entre els dos països, una frontera d’uns 400 quilòmetres.

Les oenagés acusen les seves forces de seguretat de colpejar els migrants amb les culates dels rifles, disparar-los amb pistoles tàser i confiscar les seves pertinences. Lituània també ha declarat l’estat d’emergència en les últimes hores.

Les oenagés i agències humanitàries estan mirant d’ajudar els refugiats, però estan topant amb enormes dificultats per accedir fins als campaments fronterers. Una coalició d’organitzacions poloneses va demanar aquesta setmana al seu Govern que creï un corredor humanitari per a l’accés de treballadors humanitaris, medecines i periodistes fins a la frontera. Denuncien que no s’estan respectant els principis bàsics de la llei humanitària i no s’està permetent als refugiats sol·licitar asil a Polònia.