Bielorússia

Biden i Von der Leyen mantenen una postura comuna sobre Bielorússia i acorden aplicar sancions

Von Der Leyen va qualificar la situació d’intent d’«instrumentalitzar els migrants», i no de «crisi migratòria»

Els Estats Units faran efectives les seves sancions «a principis de desembre»

Biden i Von der Leyen mantenen una postura comuna sobre Bielorússia i acorden aplicar sancions
4
Es llegeix en minuts

El mandatari nord-americà, Joe Biden, i la presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, van tancar files aquest dimecres contra Bielorússia i van prometre imposar sancions a aquest país per la crisi de migrants a la frontera amb Polònia.

En una reunió a la Casa Blanca, Biden i Von der Leyen van parlar sobre l’arribada de milers d’immigrants indocumentats, acompanyats per efectius de les forces de seguretat bielorusses, a la frontera amb Polònia, que no els permet entrar al seu territori.

«[Biden i jo] compartim absolutament la conclusió que aquest és un atac híbrid d’un règim autoritari (bielorús) per mirar de desestabilitzar els seus veïns democràtics, i que no tindrà èxit», va dir Von der Leyen al concloure la reunió a la Casa Blanca, en declaracions a la premsa.

Sancions a Bielorússia la setmana vinent

Von der Leyen va anunciar que la UE ampliarà les seves sancions contra Bielorússia «molt ràpid, a principis de la setmana que ve», i que aquestes noves restriccions afectaran tant individus com entitats d’aquest país.

Va afegir que, segons la informació que ha rebut de la Casa Blanca, els Estats Units també planegen sancionar Bielorússia pel que ha passat, i tindrà «en efecte» les seves mesures contra aquest país «a principis de desembre» pel mateix tema.

En concret, Biden i Von der Leyen van acordar examinar «la possibilitat de sancionar aquelles aerolínies que faciliten el tràfic de persones cap a Minsk, i després cap a la frontera de Bielorússia amb la UE», va precisar la presidenta de la CE.

Biden no va fer declaracions a la premsa abans ni després de la reunió, i fins ara el seu Govern no s’ha pronunciat oficialment sobre la crisi entre Bielorússia, Polònia i la UE.

No obstant, Von der Leyen va assegurar que el mandatari nord-americà comparteix la postura dels Vint-i-set i va dir que tots dos van acordar «coordinar els seus contactes amb els països d’origen» dels immigrants, majoritàriament kurds procedents de Síria i l’Iraq.

En aquests contactes, Von der Leyen va considerar necessari demanar que aquests països «es cuidin dels seus ciutadans, perquè no caiguin en la trampa del règim [del president bielorús, Aleksandr] Lukashenko».

També va destacar la necessitat que «les agències de les Nacions Unides tinguin accés als migrants a Bielorússia», on milers estan en ple hivern a la intempèrie, sense calefacció, ni aliments.

Els refugiats es troben en terra de ningú, ja que Polònia va aprovar mesures que permeten l’expulsió per la força dels immigrants irregulars, mentre que Minsk va derogar l’acord de readmissió amb la UE i no els permet tornar a la capital.

Von der Leyen va negar, no obstant, que el que ha passat es tracti d’una «crisi migratòria», i ho va descriure en canvi com un intent de Bielorússia d’«instrumentalitzar els migrants» per desestabilitzar els països de la UE.

Mentre Biden i Von der Leyen es reunien a Washington, els ministres d’Exteriors de Rússia i Bielorússia es van trobar a Moscou i van demostrar un front unit pel que fa a la crisi, mentre que el Kremlin negava estar darrere de l’arribada dels milers d’immigrants irregulars.

Ucraïna i Irlanda del Nord

En la seva trobada amb Von der Leyen, Biden va posar també sobre la taula la situació a la frontera d’Ucraïna, on, segons Kíev, hi ha gairebé 90.000 soldats russos concentrats.

«Donem suport completament a la integritat territorial d’Ucraïna», va assegurar la presidenta de la CE després de la reunió.

També van parlar dels contactes entre la CE i el Regne Unit per solucionar les dificultats que ha creat el Protocol d’Irlanda del Nord, el mecanisme inclòs en l’acord de sortida de la UE per mantenir oberta la frontera entre les dues Irlandes, tal com obliguen els acords de pau del 1998.

Von der Leyen va assegurar que la UE està «disposada a mostrar la màxima flexibilitat», però que és «important cenyir-se al que s’ha firmat», en al·lusió a l’amenaça de Londres de suspendre unilateralment parts del protocol.

Biden i Von der Leyen van conversar a més sobre l’acabada d’aprovar llei d’infraestructures als Estats Units i els plans en aquest àmbit a la UE, a més de sobre la pandèmia i de com «vacunar el 70% de la població mundial per a l’any que ve», va indicar la presidenta de la CE.

La reunió es va produir pocs dies després que els Estats Units i la UE anunciessin, durant la cimera del G-20 a Roma, un acord per a la suspensió d’aranzels mutus imposats sota l’Administració de Donald Trump (2017-2021).

Notícies relacionades

En virtut d’aquest pacte queden suspesos els aranzels del 25% a les importacions comunitàries d’acer i del 10% a les d’alumini, així com els que la UE va adaptar en resposta sobre una sèrie de productes nord-americans, inclosos el whisky de tipus ‘bourbon’, la mantega de cacauet, els nabius o el suc de taronja.

La UE i els Estats Units van decidir a més negociar un nou acord comercial global per abordar l’excés de capacitat mundial d’acer i alumini, procedent sobretot de la Xina.