Europa es posa en guàrdia davant el nou assalt de la Covid

Amb l’arribada de la tardor i la baixada de les temperatures, la Covid-19 està agafant nova empenta al continent europeu i alguns estats, com Àustria, Holanda o Noruega, s’han vist obligats a imposar noves restriccions. A continuació, un repàs de la situació epidemiològica en alguns dels principals països del continent i de les mesures que regeixen per frenar el nou embat del coronavirus:

Bèlgica estudia noves mesures

SILVIA MARTINEZ | Brussel·les

Bèlgica és un dels 10 països europeus amb una evolució, segons l’últim informe setmanal del Centre Europeu de Control de Malalties (ECDC), «molt preocupant» on els contagis no deixen d’augmentar. Els nous casos diaris superen ja la barrera dels 10.000 i el país té des d’aquest cap de setmana 516 llits de cures intensives, més del 25% de totes les disponibles al país, ocupats per pacients amb Covid tot i que es podria arribar als 600 en una setmana i als 700 per a finals de novembre. Segons les últimes dades de l’institut Sciensano, entre el 3 i l’11 de novembre les autoritats sanitàries van identificar un total de 10.081 noves infeccions diàries de mitjana (amb un pic de 15.000), cosa que suposa un augment del 39% respecte a la setmana anterior. Durant aquest període les hospitalitzacions van créixer un 21% i un 9% el nombre de morts fins a una mitjana de 23 al dia.

L’empitjorament de la situació ha portat el Govern a avançar la reunió del comitè de concertació –amb representants federals i les regions– a aquest dimecres amb l’objectiu d’estudiar noves mesures. Entre les recomanacions dels experts per capejar aquesta quarta onada figuren la possibilitat d’introduir l’ús obligatori de la mascareta des dels nou anys (actualment només la porten els més grans de 12 anys), la reducció del nombre de persones amb les quals tenir contacte estret, fer obligatori de nou el teletreball fins a Nadal i el tancament de discoteques durant tres o quatre setmanes. Activitats com concerts, teatre o cine es podrien mantenir a condició que s’hi mantingui l’ús de la mascareta, es ventili, es respecti la distància de seguretat i es disposi del passaport Covid.

Els Països Baixos avancen el tancament de botigues i restaurants

El Govern dels Països Baixos va ordenar divendres avançar el tancament dels comerços no essencials a les 18 hores i l’hostaleria, els supermercats i les farmàcies a les 20 hores per frenar els casos de Covid-19, l’endemà de registrar-se la xifra més alta de contagis des de l’inici de la pandèmia el març del 2020.

Les mesures, que van entrar en vigor aquest dissabte i s’aplicaran almenys fins al 4 de desembre, impliquen que les persones que acudeixin a bars, terrasses i restaurants es mantinguin assegudes en tot moment. Es manté el passi Covid per accedir a l’hostaleria, cines, teatres, piscines i gimnasos i la mascareta és obligatòria en supermercats, botigues, transport públic i edificis oficials. Així mateix, el Govern ha demanat a les empreses que implementin el teletreball sempre que sigui possible i recomana als ciutadans limitar les visites a quatre persones per casa i recuperar la distància de seguretat d’un metre i mig als llocs on no es demani el certificat sanitari. Finalment, els esdeveniments esportius es tornaran a jugar a porta tancada.

Àustria confina els no vacunats

Després d’encadenar diversos rècords absoluts en les xifres de contagis, aquest dilluns ha entrat en vigor l’ordre de confinamentper als prop de dos milions d’austríacs de més de 12 anys que no estan vacunats. Amb aquesta mesura, en vigor almenys fins al 24 de novembre, el Govern espera impulsar la immunització entre el 35% de la població que encara no s’ha inoculat cap dosi. Només podran sortir de casa per a determinades finalitats, com satisfer necessitats bàsiques, anar al metge o als centres de vacunació, o passejar i fer exercici a l’aire lliure. Podran anar als llocs de treball sempre que presentin allà cada dia un test PCR negatiu. El que no poden fer és anar a botigues no essencials, perruqueries, bars, restaurants, gimnasos i esdeveniments, entre d’altres. Altrament, s’exposen a multes d’entre 500 i 1.450 euros.

Molts experts dubten que amb aquestes mesures es puguin assolir els resultats necessaris i exigeixen restriccions més àmplies, com obligar també els vacunats a presentar tests PCR negatius en restaurants, cines i teatres.

D’altra banda, Viena ha començat aquest dilluns a vacunar nens d’entre 5 i 11 anys sense esperar al vistiplau de l’Agència Europea del Medicament (EMA). Es tracta d’una campanya «pilot» del Govern de la ciutat i la regió de Viena, una coalició de socialdemòcrates i neoliberals que ha optat des de fa setmanes per mesures més contundents que la resta del país.

Europa de l’Est, a punt del col·lapse

La pandèmia s’està encebant aquesta tardor als països d’Europa de l’Est. Després del Perú, la taxa de mortalitat més gran al món l’encapçalen Bulgària, Bòsnia, Macedònia del Nord, Montenegro, Hongria i la República Txeca. Segons l’ECDC, també es troben en una situació «molt preocupant» Polònia, Croàcia, Estònia i Eslovènia.

El sistema sanitari de Bulgària, el país més pobre de la Unió Europea, es troba a punt del col·lapse. En aquest Estat balcànic a penes està vacunada una quarta part de la població adulta. Des del 21 d’octubre, hi és obligatori el passi Covid per a hostaleria, activitats d’oci i piscines, però les autoritats han descartat recórrer a un confinament.

A la República Txeca, també s’ha imposat el certificat sanitari per entrar en restaurants i discoteques. I amb la intenció d’incentivar la immunització (està vacunada el 57,5% de la població), el Ministeri de Sanitat ha llançat una dura campanya als mitjans en què mostra fotos de pacients reals en situació crítica i de cadàvers en taüts sota rètols com «ell va pensar que encara tenia temps» o «ella no creu en les vacunes».

Altres països també estan aplicant diferents mesures per augmentar el nivell de vacunació. A Eslovàquia, l’Executiu ha anunciat que els treballadors que no estiguin immunitzats deixaran de cobrar el sou. A Romania, els no vacunats tenen prohibit consumir en bars i restaurants i no poden sortir del domicili entre les deu de la nit i les cinc de la matinada.

Alemanya descarta un confinament total o parcial

ANDREU JEREZ | Berlín

Alemanya té la sensació d’estar tornant a la casella de sortida en la gestió de la pandèmia. L’Institut Robert-Koch (RKI) ha confirmat aquest dilluns que la incidència de nous casos de Covid-19 acumulada en els últims set dies per cada 100.000 habitants ha trencat la barrera dels 300 punts des que es fa aquest tipus de mesurament. El RKI ha registrat aquest dilluns 23.607 noves infeccions, 8.094 més que fa set dies. Malgrat que la incidència acumulada és més gran que l’any passat per aquestes dates, la taxa de mortalitat és clarament més baixa: el RKI va anunciar dilluns 43 morts relacionades amb el coronavirus.

El gran problema que té Alemanya ara per enfrontar el repunt de casos és que està governada per un Executiu interí a l’espera que socialdemòcrates, verds i liberals arribin a un acord per formar nou gabinet federal a través de l’anomenada coalició semàfor. Aquesta interinitat limita les competències de l’actual Govern, cosa que també dificulta aprovar mesures més dràstiques que frenin l’augment de la incidència. Mentrestant, creix la pressió sobre el sistema sanitari, especialment als estats federats amb una taxa de vacunació més baixa, com Saxònia (57,5% de la població completament vacunada), Turíngia (61,5%), Baviera (65,6%) o Baden-Württemberg (65,7%).

Els tres partits de la coalició semàfor intenten tirar endavant un acord exprés per aprovar al Bundestag un nou marc legal que substitueixi l’actual llei de protecció contra la infecció, l’aplicació de la qual caduca el 25 de novembre i dona al Govern federal poders excepcionals per fer front al coronavirus.

Entre les mesures que podria incloure aquesta nova llei hi ha l’aplicació de la «regla 2-G» (accés a espai públics només a vacunats i recuperats de la malaltia per a tot el territori federal –ja s’està aplicant en alguns estats–), una possible vacunació obligatòria per a determinades professions com les sanitàries o les educatives, i el testatge diari per anar als centres de treball per a aquells ciutadans no vacunats. El que socialdemòcrates, verds i liberals descarten és un confinament total o parcial per al conjunt de la població.

França recupera la mascareta a l’escola

ENRIC BONET | París

Els alumnes francesos han de portar de nou mascaretes a les escoles. El seu ús torna a ser obligatori des d’aquest dilluns a tots els centres educatius. Aquesta restricció s’aplica poc més d’un mes després que deixessin de ser obligatòries a les escoles, tant en espais oberts com tancats, en aquells departaments (províncies) amb menys incidència del coronavirus.

Va ser un dels anuncis del president, Emmanuel Macron, en el seu discurs televisiu del 9 de novembre. Davant un rebrot epidèmic incipient, va establir la necessitat que els més grans de 65 anys s’injectin una tercera dosi de la vacuna contra la Covid-19 per disposar del passaport Covid. Això suposa adoptar pràcticament l’obligatorietat de la tercera injecció, ja que a França el certificat sanitari és necessari per participar en gairebé totes les activitats d’oci, culturals i esportives. A més, s’administrarà la tercera dosi als més grans de 50 anys a partir del mes que ve.

Amb menys intensitat que a Alemanya, la nova onada de la Covid-19 també ha arribat al país veí. Els nivells d’incidència se situen al voltant dels 100 casos per 100.000 habitants. Les autoritats gal·les confien a fer front a aquesta situació a través de la vacunació. Tot i que França és el sisè país de la Unió Europea amb un percentatge més gran de la població immunitzada, la seva campanya de vacunació té punts febles. Més del 10% dels més grans de 75 anys no han rebut cap dosi. Davant un hipotètic empitjorament de la situació viral, l’Executiu no descarta cap mesura. «No hem d’excloure res per principi», va respondre recentment Gabriel Attal, portaveu governamental, al ser preguntat sobre un nou confinament.

Itàlia es blinda abans de Nadal

IRENE SAVIO | Roma

La setmana passada, Itàlia va decidir permetre el subministrament de la tercera dosi (o dosi de reforç) de la vacuna als més grans de 40 anys a partir de desembre i va autoritzar que les ciutats prohibeixin les manifestacions per evitar aglomeracions. Aquestes decisions tenen lloc en un moment en què el país registra un increment en el nombre de contagis, tot i que la xifra de persones que desenvolupen formes greus de la malaltia és encara limitada, també gràcies a l’elevat percentatge de població amb la pauta completa (84,1% dels més gran de 12 anys).

De fet, les últimes dades de les autoritats sanitàries del país indiquen que Itàlia va arribar, la primera setmana de novembre, als 62 casos per 100.000 habitants, un augment significatiu respecte als 51 casos per 100.000 habitants de la setmana precedent. Tot i així, d’acord amb les mateixes fonts, la taxa d’ocupació de llits a les ucis encara es manté per sota del 5% i totes les regions encara són considerades de «risc moderat», segons la classificació utilitzada per les autoritats transalpines.

Per això, l’anomenat estat d’emergència encara segueix en vigor al país –fins al 31 de desembre, quan podria ser renovat–, i també s’ha filtrat que el Govern planeja aplicar ràpidament la vacuna als més petits de 12 anys una vegada l’Agència Europea del Medicament (EMA) hi hagi donat la seva aprovació. L’objectiu, segons les autoritats, és reforçar la immunitat col·lectiva, després d’imposar el passi Covid per treballar i aprovar la dosi de reforç als vulnerables. Tot, a fi de blindar el país abans de les festes de desembre.

Portugal, tendència a l’alça

LUCAS FONT | Lisboa

Portugal està registrant un augment dels contagis, de les morts diàries i de les hospitalitzacions. El país va notificar aquest diumenge 15 morts, la xifra més alta des del 26 d’agost, mentre que el nombre de pacients als hospitals ha crescut prop d’un 30% en l’última setmana –hi ha gairebé 500 persones ingressades–. La taxa de transmissió Rt està en valors positius des de fa un mes i la incidència se situa per sobre dels 130 casos per cada 100.000 habitants.

En cas de confirmar-se aquesta tendència a l’alça, els experts apunten que el país podria assolir els 2.000 casos diaris a principis de desembre, gairebé el doble que les dades actuals. Els epidemiòlegs descarten una pressió hospitalària similar a la del mateix període de l’any passat i apel·len al reforç de la vacunació entre els més grans, que són els més susceptibles de contraure malalties greus. La directora general de Salut, Graça Freitas, confia a arribar a l’objectiu d’administrar la tercera dosi als més grans de 65 anys abans de Nadal.

Malgrat que el país compta amb un dels percentatges de població immunitzada més grans, prop d’un 88%, el Govern no descarta aplicar noves restriccions. La ministra de Treball, Ana Mendes Godinho, ha arribat a plantejar la tornada del teletreball obligatori en cas que la situació continuï empitjorant. Les primeres mesures podrien arribar aquest divendres després de la reunió del comitè d’experts convocada pel primer ministre, António Costa.

Regne Unit: tercera dosi als més grans de 40

BEGOÑA ARCE | Londres

La situació al Regne Unit és l’oposada a la tendència dominant a la resta d’Europa. «Molt diferent», afirma el professor Neil Ferguson, de l’Imperial College. Des de principis de juliol el nombre de contagis va començar a ascendir i ha arribant a fregar els 50.000 diaris. Ara, en canvi, s’hi observa un descens, contràriament al que passa en altres països europeus. «Fa dues o tres setmanes que hi ha un declivi en casos i admissions a hospitals. Potser s’està debilitant, però és aviat per dir-ho», va declarar Ferguson a la BBC.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Els científics pensen que la variant delta, bastant més seriosa que les anteriors, va arribar abans a aquest país i ara està arribant a Europa. El professor Michael Head, de la Universitat de Southampton, afegeix que el Regne Unit «va iniciar el seu programa de vacunació abans que la majoria dels països i per això ha experimentat abans l’impacte del descens de la immunitat. No obstant, és clar que les vacunes de reforç estan tenint un impacte en les admissions a hospitals i en els nous casos entre la població de més edat». Aquest tipus d’oscil·lacions, amb empitjoraments de vegades al Regne Unit i de vegades a Europa, poden durar segons els experts entorn d’un any més.

Les autoritats britàniques continuen apostant per la vacunació en massa. El Govern oferirà ara la vacuna de reforç als més grans de 40 anys, per augmentar el nivell de protecció durant l’hivern, un període considerat crític. A més d’això, els joves d’entre 16 i 17 anys, als quals inicialment només se’ls havia ofert una sola dosi de la vacuna, podran ara posar-se’n una segona.