Barbados s’acomiada de la reina Isabell II per convertir-se en república

Barbados està a punt de tallar els llaços amb la monarquia britànica per convertir-se en la república més jove del món: la seva actual representant, la governadora general Sandra Mason, substituirà aquesta setmana la reina Isabel II com a cap d’Estat.

No obstant, el llegat d’un passat colonial i l’impacte de la pandèmia en el turisme plantegen importants reptes per a l’illa caribenya, famosa per les seves platges i la seva afició al criquet.

Les cerimònies previstes aquest dilluns a la nit inclouran desfilades militars i celebracions per la presa de possessió de Mason com a presidenta, amb el príncep Carles, hereu del tron britànic, com a espectador.

En un discurs que pronunciarà en la cerimònia de transició, Carles se centrarà en els llaços permanents entre els dos països.

«En moments en què canvia l’estatus constitucional, era important per a mi que m’unís a vostè per reafirmar aquelles coses que no canvien. Per exemple, l’associació pròxima i confiable entre Barbados i el Regne Unit com membres vitals de la Commonwealth», assenyala un comunicat de l’oficina del príncep que anticipa passatges del seu discurs.

Debat sobre la influència britànica

L’inici d’una nova era ha alimentat el debat a l’illa de 285.000 habitants sobre els segles d’influència britànica, que inclouen més de 200 anys d’esclavitud, fins a 1834, i la independència definitiva de Barbados el 1966.

«De petita, quan sentia parlar de la reina, m’emocionava molt», va comentar Sharon Bellamy-Thompson, una venedora de peix de 50 anys, a la capital, Bridgetown. Aquesta dona recorda haver vist la monarca en una visita quan tenia uns vuit anys.

«A mesura que vaig anar creixent, vaig començar a preguntar-me què significa realment aquesta reina per a mi i per a la meva nació. No tenia cap sentit», va assegurar. «Tenir una presidenta de Barbados serà formidable».

Per a joves activistes com Firhaana Bulbulia, fundadora de l’Associació Musulmana de Barbados, el colonialisme britànic i l’esclavitud són responsables de la inequitat moderna de l’illa.

«La desigualtat econòmica, la capacitat de posseir terres i fins i tot l’accés als préstecs bancaris tenen molt a veure amb les estructures construïdes a partir de la dominació britànica», afirma Bulbulia, de 26 anys.

«Les cadenes reals (de l’esclavitud) es van trencar i ja no les portem, però les cadenes mentals continuen persistint en la nostra mentalitat».

«El millor camí»

«No té sentit ser independent i respondre a la corona. Així que realment crec que ser una república és el camí a seguir», comenta Derry Bailey, de 33 anys, propietari d’un negoci de lloguer de cadires de platja i esports aquàtics.

A l’octubre, Barbados va elegir Mason perquè es convertís en la seva primera presidenta, un any després que la primera ministra, Mia Mottley, declarés que el país abandonaria «totalment» el seu passat colonial.

Però alguns barbadians afirmen que hi ha problemes nacionals més urgents, com la crisi econòmica causada per la pandèmia de la Covid-19, que ha posat de manifest l’excessiva dependència del turisme, que, irònicament, s’alimenta principalment dels visitants britànics.

L’atur se situa en gairebé el 16%, davant el 9% dels últims anys, malgrat el fort augment dels préstecs del Govern per finançar projectes del sector públic i crear llocs de treball.

Crítiques

El líder de l’oposició, el bisbe Joseph Atherley, va mostrar el seu rebuig al canvi de comandament: «Un nombre creixent de casos de Covid, una creixent sensació d’estrès i por: simplement no crec que sigui el moment adequat».

Notícies relacionades

Barbados salta al metavers: crearà la primera ambaixada digital de la història

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Altres crítiques se centren en la convocatòria que va fer Mottley al príncep Carles com a convidat d’honor i que li concedís l’Ordre de la Llibertat de Barbados, el més alt honor nacional.

«La família reial britànica és una font d’explotació en aquesta regió i, fins ara, no han ofert una disculpa formal ni cap tipus de reparació pels danys soferts», sosté Kristina Hinds, professora de relacions internacionals de la Universitat de les Índies Occidentals a Barbados. «No veig com algú de la família pot rebre aquest premi».