Títol no desitjat

Tel Aviv, de reclamar vivenda digna a ciutat més cara del món

  • L’urbs israeliana escala quatre posicions fins a la primera del rànquing de ‘The Economist’, seguida per París i Hong Kong

  • Israel celebra una dècada del seu particular 15-M que exigia vivendes més econòmiques per a tothom, demandes que 10 anys després no s’han complert

Tel Aviv, de reclamar vivenda digna a ciutat més cara del món

JACK GUEZ

4
Es llegeix en minuts
Andrea López-Tomàs
Andrea López-Tomàs

Periodista i politòloga. Corresponsal a l'Orient Proper des de Beirut.

ver +

Tel Aviv és la nova ciutat més cara del món. L’urbs israeliana lidera el rànquing de la Unitat d’Intel·ligència de ‘The Economist’ (EIU, per les seves sigles en anglès) escalant quatre posicions des de l’any passat. Aquest títol no desitjat és la culminació de dècades de gentrificació, preus astronòmics i la transformació de la ciutat en un escenari atractiu per a la proliferació de ‘start-ups’ i empreses. Alhora que Israel celebra una dècada del seu particular 15-M, aquest primer lloc colpeja amb duresa els activistes que van acampar a les places exigint vivenda més econòmica.

Més enllà d’aquest lideratge, Tel Aviv ha sigut classificada com la segona ciutat més cara per al consum d’alcohol i transport, la cinquena per a la cura personal i la sisena per a l’oci. La ciutat escala en la classificació per la fortalesa de la moneda nacional, el xéquel, davant el dòlar i per l’augment dels preus del transport i els combustibles. L’enquesta de l’EIU ha rastrejat el cost de vida a 173 ciutats del món a partir de la comparació de preus en dòlars dels EUA de béns i serveis en aquestes urbs.

Aquest any Tel Aviv desbanca París, Zuric i Hong Kong, que van quedar les tres en primera posició el 2020. La capital francesa es manté en segona posició igualada amb Singapur. L’urbs suïssa i el territori autònom asiàtic els segueixen. Nova York es troba en la sisena posició, abans de Ginebra. Amb les dades recollides entre agost i setembre, s’ha comprovat que els preus dels productes bàsics van pujar un 3,5% en termes de moneda local, la taxa d’inflació més ràpida registrada els últims cinc anys.

Damasc, la més barata

Els costos de transport han crescut més ràpidament, principalment a causa de l’increment dels preus del petroli, que han augmentat el preu de la gasolina sense plom. «Tot i que la majoria de les economies de tot el món s’estan recuperant amb la implementació de les vacunes, moltes ciutats importants encara estan experimentant pics en els casos, cosa que genera restriccions socials», ha explicat Upasana Dutt, directora de Cost de Vida Mundial a l’EIU. 

«Aquestes han interromput el subministrament de béns, cosa que ha provocat escassetat i preus més alts», ha afegit. S’espera que continuï augmentant el cost de vida. Segons l’EIU, els problemes de la cadena de subministrament per la pandèmia de coronavirus han causat aquesta pujada dels preus dels béns. Al seu torn, Damasc continua sent la ciutat més barata del món per viure, amb la caiguda dels preus des de l’any passat; la devastada economia siriana no es recupera després d’una dècada de conflicte.

Trípoli a Líbia se situa com la segona ciutat des de baix i va ser una de les 40 noves urbs afegides al rànquing aquest any. La capital de l’Iran, Teheran, ha experimentat el salt més gran, de la posició 79a a la 29a, ja que les sancions dels EUA han elevat els preus i han provocat escassetat. En canvi, Roma ha protagonitzat la caiguda més gran, 16 posicions més avall, fins a la 48a, per la baixada pronunciada en el preu dels aliments i la roba.

Sense triomfs del 15-M

Notícies relacionades

Quan Tel Aviv es corona com la ciutat més cara del món, els seus habitants recorden amb dolor els 10 anys de les protestes que es van instal·lar a les places per exigir vivendes més econòmiques. Mentre se succeïen revolucions als països àrabs del seu voltant, Israel vivia el moviment social més massiu en tota la seva història. «Van ser protestes sense precedents en envergadura», recordava el mes de juliol passat a EL PERIÓDICO Manuel Trajtenberg, economista i manifestant fa 10 anys, amb motiu del desè aniversari. «Durant dos mesos, mig milió de persones, el 6% de la població, va sortir als carrers a manifestar-se», apuntava.

Ara, el bulevard Rothschild, escenari de la revolta israeliana, és llar d’apartaments per a multimilionaris, seus de ‘start-ups’ i hotels de luxe. La seva gent, la que fa 10 anys va dormir a les places en senyal de protesta, ara es veu forçada a anar-se’n. «Per culpa dels astronòmics lloguers, he de repensar tota la meva carrera i la meva situació de vida», explicava, per la seva part, Shahd Shabari, de 25 anys, sis dels quals vivint a Tel Aviv. L’augment dels preus l’ha obligat a abandonar la ciutat que l’ha vist créixer.

Temes:

Israel