El futur d’Alemanya

Merkel inicia la seva quarta vida: «Llegir i dormir»

La cancellera, que deixa la política després de 16 anys com a cap de Govern, és poc probable que s’acomodi en el sector privat

Merkel inicia la seva quarta vida: «Llegir i dormir»

John MACDOUGALL / AFP

3
Es llegeix en minuts
Andreu Jerez
Andreu Jerez

Periodista

ver +

Un cop d’ull a la biografia d’Angela Merkelpermet dividir-la en almenys quatre etapes: la seva infància, socialització, formació acadèmica i primers anys laborals com a física en l’Acadèmia de les Ciències de la desapareguda República Democràtica Alemanya –l’RDA, el règim socialista oriental–; l’inici de la seva carrera política arran de la caiguda del mur de Berlín, el desmantellament de l’RDA i la reunificació del país; la seva arribada a la cancelleria el 2005 com a primera i fins ara única dona i ciutadana germanooriental en la direcció de Govern de la República Federal i, finalment, el període que ha començat aquest 8 de desembre del 2021, amb l’elecció d’Olaf Scholz com el seu successor i el seu adeu a les responsabilitats polítiques. La quarta vida de Merkel ja ha començat.

Després d’exactament 5.860 dies en el càrrec –10 menys que el seu pare polític, l’excanceller democristià Helmut Kohl– i amb 67 anys, Merkel dedicarà aquesta quarta vida a «llegir» o a «dormir», com alguna vegada ha reconegut en diferents compareixences ofertes al llarg de les últimes setmanes com a cancellera en funcions. La líder conservadora deixa al seu darrere més de 30 anys com a diputada, 16 com a cancellera, desenes de cimeres europees i internacionals i la gestió d’unes quantes crisis. La seva cara mostra que necessita un descans.

Nova oficina

Poc se sap sobre com serà la nova vida de Merkel. El seu caràcter extremadament reservat ha permès filtrar molt poca informació que doni peu a les especulacions sobre el seu futur com a cap de Govern jubilada. Una cosa és segura: l’excancellera establirà la seva oficina personal al conegut despatx de Margot Honecker, l’última ministra d’Educació de l’Alemanya oriental i dona d’Erich Honecker, l’últim president de l’RDA.  En el número 71 de la monumental avinguda berlinesa d’Unten den Linden, que uneix la Porta de Brandenburg amb Alexander Platz, Merkel tindrà la seva oficina personal per al «desenvolupament de contínues obligacions», com han reconegut fonts de la fracció parlamentària de la CDU-CSU a les agències DPA i AFP.

És la mateixa oficina que va ocupar Kohl després del seu comiat com a canceller el 1998. Merkel es retira de la primera línia política, però es mostra disposada a brindar consell als democristians de la CDU si així ho demana el seu partit. La unió conservadora de la CDU-CSU, que recala en l’oposició parlamentària després de 16 anys ininterrompudament en el poder i que pateix una seriosa crisi de lideratge, molt probablement necessitarà del seu assessorament per reconstruir-se internament i oferir una alternativa de Govern a la nounada coalició semàfor.

 

¿Sector privat?

Iniciar una carrera en el sector privat després d’ocupar la cancelleria federal és sempre una opció. Així ho demostren els exemples de l’excanceller socialdemòcrata, Helmut Schmidt, que després d’abandonar la direcció de Govern el 1982 es va convertir en l’editor de l’influent i referencial setmanari Die Zeit, i el del també excanceller socialdemòcrata Gerhard Schröder, que va passar a ocupar diferents càrrecs en consells d’administració d’empreses petroleres i gasístiques russes en virtut de la seva amistat amb el president Vladímir Putin. Schröder va ser precisament el predecessor de Merkel en la cancelleria federal, de la qual va sortir el 2005.

Però l’opció d’una carrera en el sector privat sembla poc probable per a Merkel, ja que fins ara ha mostrat poca afecció als diners i les coses materials. Merkel tampoc té motius preocupar-se per la seva seguretat financera: com a exdiputada, excap de Govern i expresidenta de la CDU tindrà una jubilació mensual d’aproximadament 15.000 euros, a més d’un equip de sis treballadors per a la seva oficina personal, guardaespatlles –si així ho vol–, dos xòfers i cotxe oficial de per vida.

Notícies relacionades