Enclavament bloquejat

Israel acaba el mur per aïllar Gaza per terra i mar

  • La barrera, de 65 quilòmetres de llarg, compta amb una tanca subterrània amb sensors, una altra sobre el terra i una barrera marítima, equipades amb càmeres, sensors i radars

  • Activistes denuncien que la Franja ja s’ha convertit en «la presó a cel obert més gran del món» amb dos milions de palestins tancats entre el mur i el mar

Israel acaba el mur per aïllar Gaza per terra i mar

MENAHEM KAHANA / AFP

4
Es llegeix en minuts
Andrea López-Tomàs
Andrea López-Tomàs

Periodista i politòloga. Corresponsal a l'Orient Proper des de Beirut.

ver +

Gaza queda aïllada. Després de tres anys i mig de construcció, Israel celebra l’acabament del mur de seguretat amb la Franja. Equipada amb la més alta tecnologia per evitar l’entrada de militants de Hamàs a territori israelià per mar i terra, aquesta tanca de seguretat millorada de 65 quilòmetres de llarg també tanca els dos milions de palestins que malviuen a l’enclavament.

El ministre de Defensa, Benny Gantz, s’ha acostat a la frontera amb la Franja per inaugurar aquesta nova fita de seguretat d’Israel. El projecte inclou un mur subterrani equipat amb sensors, una tanca sobre el terra, una barrera naval, sistemes de radar i sales de comandament i control. La «tanca intel·ligent» compta amb més de sis metres d’alçària i el seu mur marítim té mitjans per detectar infiltracions per mar. Fins i tot, compta amb un sistema d’armes per control remot. Aquesta barrera sota terra busca contrarestar els túnels que Hamàs va utilitzar per encegar les tropes israelianes durant la seva ofensiva del 2014 contra l’enclavament. 

«La barrera, que és un projecte innovador i tecnològicament avançat, priva Hamàs d’una de les capacitats que va mirar de desenvolupar», ha afirmat Gantz en un comunicat del ministeri. «Col·loca un ‘mur de ferro’, sensors i formigó entre l’organització terrorista i els residents del sud d’Israel», ha dit sobre el projecte, que reforça una tanca existent. S’han utilitzat 140.000 tones de ferro i acer en la seva construcció. Compta amb centenars de càmeres, radars i sensors. El projecte ha costat gairebé 1.000 milions d’euros.

«Opressió, setge i càstig col·lectiu»

Dins d’aquest mur, hi viuen dos milions de palestins en tot just 385 quilòmetres quadrats. Fa 14 anys que el bloqueig egipcioisraelià ofega l’economia de la Franja. La construcció d’aquest mur suposa la constatació que Gaza ja és «la presó a l’aire lliure més gran», segons denuncien activistes pro drets humans. «Podeu veure somriures i cares plenes d’orgull mentre celebren la construcció d’un altre monument d’opressió, setge i càstig col·lectiu», ha tuitejat Jehad Abusalim, del Programa d’Activisme Palestí del Comitè de Servei dels Amics Nord-Americans, al costat d’una imatge de Gantz i diversos generals en la inauguració de la tanca.  

«Aquesta barrera brindarà als ciutadans israelians una sensació de seguretat i permetrà que aquesta bonica regió [el sud d’Israel] continuï desenvolupant-se i florint», ha aplaudit el ministre. Israel afirma que el bloqueig és necessari per evitar que Hamàs ampliï les seves capacitats militars, mentre grups de drets humans el consideren una forma de càstig col·lectiu. L’Estat hebreu impedeix la importació de materials i equips a Gaza i imposa restriccions estrictes a les exportacions, cosa que provoca un estat de «paràlisi» en diversos sectors de l’economia gazatí.

Els 14 quilòmetres de frontera amb Egipte també estan bloquejats. Les autoritats egípcies han restringit els encreuaments per motius de seguretat. Hamàs i Israel han lliurat quatre guerres des que el grup palestí va prendre el control de la Franja el 2007. L’última ofensiva va ser al maig i va durar 11 dies. Més de 260 palestins, inclosos 66 nens, van morir i 1.900 persones van resultar ferides. En el bàndol israelià, hi va haver 12 víctimes mortals. Durant aquests combats, Hamàs va utilitzar el seu sofisticat sistema de túnels a la Franja però no va infiltrar combatents a Israel. 

Gran Marxa del Retorn

Notícies relacionades

La frontera amb Israel també va ser escenari de greus tragèdies el 2018 i 2019 en la Gran Marxa del Retorn. Les protestes massives organitzades per Hamàs rere el mur demanaven alleugerir el bloqueig, però la resposta de l’Exèrcit israelià va provocar que més de 220 palestins morissin i milers resultessin ferits. Una investigació recent va acusar la cúpula militar d’investigar indegudament les seves pròpies polítiques i pràctiques i no responsabilitzar els seus soldats de les morts i els ferits greus.

Al seu torn, l’Exèrcit israelià va negar les acusacions de l’informe publicat conjuntament pel Centre Palestí de Drets Humans (PCHR) a Gaza i l’organització israeliana B’Tselem. Les autoritats israelianes es van defensar afirmant que les seves forces van impedir la filtració massiva d’agents de Hamàs i que les denúncies d’actes il·lícits es van investigar i els soldats en van haver de retre comptes. «Quan s’aixequi la cortina de fum de les investigacions internes, Israel es veurà obligat a tenir en compte els seus abusos dels drets humans i les violacions del dret internacional», deia la investigació.