L’ONU suspèn el repartiment d’aliments a Etiòpia pels saquejos dels rebels

El Programa Mundial d’Aliments (PMA) de les Nacions Unides ha suspès la distribució d’aliments a la ciutat de Kombolcha, al nord d’Etiòpia, davant «saquejos massius» atribuïts a rebels de la regió de Tigre, ha anunciat un portaveu de l’ONU. S’han produït «saquejos massius de magatzems a Kombolcha aquests últims dies, aparentment per integrants dels rebels de Tigre i alguns membres de la població local» a Kombolcha, ciutat de la província d’Amhara, va informar Stéphane Dujarric, en una roda de premsa diària.

Els atacs van provocar la suspensió de la distribució d’aliments a les localitats de Dessie i Kombolcha, al nord del país africà, va afegir Dujarric, remarcant que aquests robatoris podrien augmentar la inseguretat alimentària al nord d’Etiòpia, mentre que el volum del que va ser robat continua sense determinar-se. «Grans quantitats d’aliments, incloent-hi productes per a infants desnodrits, van ser robats i saquejats», va precisar el portaveu.

Notícies relacionades

La gana amenaça més de 400.000 persones a la regió de Tigre a Etiòpia

Meloni es llança a salvar les relacions comercials entre Europa i els EUA

Així mateix, ha afirmat que «aquest tipus d’assetjament del personal humanitari per part de les forces armades és inacceptable» i «soscava la capacitat de les Nacions Unides i els seus socis humanitaris per prestar assistència quan més es necessita», especialment quan els treballadors humanitaris s’enfronten a creixents problemes d’accés. El portaveu ha condemnat, a més, que tres camions del PMA utilitzats per a operacions humanitàries a Amhara han sigut en els dos últims dies «requisats per personal militar» i «utilitzats per a les seves pròpies finalitats».

Per tot això, Dujarric ha reiterat les seves peticions a totes les parts del conflicte etíop de «respectar i protegir» el personal i les eines d’ajuda humanitària. «Està prohibit atacar, destruir, apropiar-se indegudament o saquejar subministraments, instal·lacions, materials, unitats o vehicles d’ajuda», ha recordat en virtut del dret internacional humanitari. El conflicte a Etiòpia va començar el 4 de novembre del 2020 quan el primer ministre d’Etiòpia, Abiy Ahmed, va ordenar una ofensiva militar en represàlia per l’atac a la base de l’Exèrcit a Mekelle després de mesos de tensions entre el TPLF i el Govern central entorn de l’ajornament de les parlamentàries, finalment celebrades al juny i en què Abiy va aconseguir una victòria aclaparadora davant les crides al boicot i la falta de votació a diverses zones –entre les quals, Tigre– per la inseguretat. No obstant, el TPLF va aconseguir importants avenços al juny que li van permetre recuperar Mekelle, arran dels quals Abiy va anunciar un alto el foc unilateral esmentant motius humanitaris, rebutjat pel grup, que va expandir la seva ofensiva a les adjacents regions d’Amhara i Afar, cosa que va fer témer una propagació de la guerra a la resta del país.