El problema de la despoblació colla Portugal

«Em vaig assabentar d’aquests recolzaments gràcies a una companya de feina, va ser un procés molt senzill. Crec que és un bon incentiu per a les persones que estiguin pensant a mudar-se a l’interior, on a més hi ha més qualitat de vida», afirma Ribeiro, originària de Guimarães, una ciutat de 146.000 habitants al nord del país.

Oliveira do Hospital és un dels 257 municipis lusitans que han perdut població en els últims 10 anys, segons els resultats preliminars del cens del 2021. En són un 80% del total. Aquestes dades han confirmat la concentració de la població lusitana en els nuclis urbans del litoral, on es troben els pocs municipis que han aconseguit augmentar la seva xifra d’habitants sobretot a l’Algarve i a l’àrea metropolitana de Lisboa.

Per mirar de combatre aquest problema, el Govern ha estès fins al 2023 diverses iniciatives que se sumen a les ajudes directes que reben els treballadors i empresaris que, com Ribeiro, s’instal·lin a l’interior. Entre aquestes, un programa que ofereix un complement de fins a 105 euros mensuals i dos dies festius més a l’any als funcionaris públics que decideixin abandonar la ciutat i desenvolupar la seva feina a distància des de les zones rurals. L’Executiu ha instal·lat una xarxa d’espais de coworking a la majoria dels 88 municipis on aquests treballadors es poden traslladar per facilitar la seva tasca.

Més incentius

Més incentiusL’alcalde d’Oliveira do Hospital, Francisco José Rolo, celebra les mesures aprovades pel Govern però creu que és necessari anar més enllà, a través d’una política fiscal més atractiva tant per a les empreses com per als treballadors que desenvolupin la seva activitat en els municipis menys poblats. «Tenim una falta de mà d’obra en sectors com el turisme o la indústria tèxtil perquè les empreses no poden oferir salaris competitius. Aquesta situació es podria resoldre si aquestes companyies assentades a l’interior del país paguessin menys impostos. El camí ha de passar per una discriminació positiva», afirma Rolo.

Una altra estratègia consisteix a atraure treballadors qualificats a través de l’Escola Superior de Tecnologia i Gestió, instal·lada en el municipi, i del campus de recerca i innovació BLC3, una iniciativa sense ànim de lucre que desenvolupa projectes punters per enfortir l’economia de la regió. Una cosa que, segons el seu president, João Nunes, ha sigut possible gràcies a un canvi de mentalitat de les autoritats respecte al problema demogràfic. «Recolzar i arriscar en aquest tipus de projectes és de gran ajuda. Hem de ser justos i reconèixer que fa 10 anys no existien aquest tipus de polítiques», afirma Nunes. Però malgrat aquests avenços, el problema poblacional està lluny de resoldre’s.

Pèrdua generalitzada de població

Notícies relacionades

La lluita per la descentralització creix a Portugal

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Pèrdua generalitzada de poblacióEl professor João Ferrão, investigador en Geografia Humana de la Universitat de Lisboa, considera que encara és aviat per entrar a valorar si les ajudes directes del Govern són una bona estratègia per revertir la situació, però afirma que el més important és garantir que les persones que es queden a les zones menys poblades compten amb prou recursos per fer-ho. «La pèrdua de població no és necessàriament un problema, sempre que no suposi un abandonament total del territori. L’important és que les persones que es queden siguin remunerades per aquest servei que fan a tothom, ja que al fer-ho asseguren la bona qualitat del terra i dels recursos naturals».

Ferrão defensa que el problema de la despoblació s’ha d’afrontar des de diferents vessants coordinats, una cosa que ara per ara no s’ha fet. Més enllà dels recolzaments directes, continua sent fonamental la prestació de serveis a distància, l’optimització d’equipaments i instal·lacions municipals, una atenció primària capaç de desplaçar-se fins als domicilis i les aliances entre municipis per millorar el transport. «No hi ha solucions miraculoses, però hi ha maneres de crear unes condicions dignes que permetin el que es coneix com ‘el dret al lloc’», diu.