Pandèmia
Ningú anirà a Betlem aquest Nadal
El tancament de fronteres preventiu per part d’Israel impedeix l’arribada de turistes i pelegrins a la ciutat bíblica per segon any consecutiu.
Aïllada pel mur israelià, l’economia de Betlem que depèn del turisme es veu completament asfixiada
A Betlem, a tot just 20 minuts a peu d’on va néixer Jesús de Natzaret, s’erigeix un mur. Aquesta barrera de més de 450 quilòmetres de llarg separa Israel de Cisjordània a tall de recordatori de l’ocupació militar israeliana. Pocs turistes segueixen el camí més enllà de la Ciutat Vella per conèixer l’altra realitat de la ciutat bíblica. Ofegada per l’aïllament, la ciutadania de Betlem, a més, arriba a aquesta estranya època de Nadal amb els carrers buits i les botigues tancades. La variant òmicron és el Grinch de les festes. No hi haurà Nadal a Betlem per al món.
Més de 2.000 anys després que Maria i Josep fessin el dur viatge de Natzaret a Betlem, on el cristianisme creu que va néixer Jesús, molt pocs poden seguir els seus passos. Els punts de control i les divisions polítiques no són un impediment per als pelegrins que acostumen a viatjar a Terra Santa en aquesta època festiva. Només són un obstacle per als palestins. Però el tancament de fronteres decretat pel Govern israelià i estès fins al 29 de desembre sí que els aparta de la seva peregrinació un any més.
Large crowds turned out for the annual lighting of the #Christmas 🎄in #Bethlehem. pic.twitter.com/1zEMaCakM3
— PLO Department of Public Diplomacy & Policy (@PalestinePDP) 7 de diciembre de 2021
Avui dia, Betlem està envoltada per dues carreteres exclusives per als colons i per 18 assentaments israelians. Un quart dels colons de Cisjordània, uns 170.000 israelians, viuen en aquestes colònies il·legals. El mur de separació israeliana aïlla la ciutat bíblica de la seva urbs germana, Jerusalem. A més, aquesta barrera ha separat dotzenes de famílies palestines dels seus camps de cultiu i les comunitats cristianes dels seus llocs de culte. Ara, l’arribada d’una nova variant de covid ha acabat d’ofegar l’economia de Betlem.
Missa per als palestins
Cada 24 de desembre, a l’Església de la Natividad, construïda sobre la gruta que marca el lloc precís on va néixer Jesús, milers de cristians s’ajuntaven per celebrar aquest infantament. L’any passat la pandèmia va obligar a tancar-la i centenars de creients de tot el món es van sentir orfes sense la Missa del Gall en aquest temple sagrat. Aquest any l’alcalde de Betlem, Anton Salman, no vol privar el cristianisme de la seva nit més màgica –ni la seva ciutat d’una tímida recuperació econòmica– i ha anunciat la celebració de la missa per a la ciutadania local.
S’espera que els palestins dels territoris ocupats i els que tenen ciutadania israeliana es mobilitzin fins a Betlem la vigília de Nadal. A més, a diferència de l’any passat, a uns 500 cristians de Gaza se’ls han atorgat permisos per visitar la seva família a Cisjordània durant les festes. El turisme és la principal indústria de Betlem amb més del 25% de la seva població activa treballant de forma directa o indirecta en aquest sector. Per a l’economia de la ciutat representa un 65% i per a la de l’Autoritat Palestina (AP), un 11%.
It’s that time of the year in Palestine 🇵🇸🎄#Bethlehem
— Haya Abushkhaidem (@habushkhaidem) 9 de diciembre de 2021
📷 @mayalala17 pic.twitter.com/Tno6JYlyBb
Dos anys de pandèmia, exacerbats per la crisi econòmica de l’AP, han trencat el delicat sector turístic de Betlem. Mentre els hotels israelians han sigut compensats per les autoritats hebrees, els treballadors palestins del turisme han rebut una ajuda de 700 xéquels, tot just 200 euros, per part de Ramal·lah. A causa de la pandèmia, l’atur oscil·la entre el 23% i el 35% a la ciutat bíblica. Molta gent es veu forçada a vendre els seus negocis davant només l’11% d’ingressos del turisme intern obtinguts, comparat amb xifres del 2018. Els principals beneficis solen arribar dels visitants estrangers.
Optimisme fugaç
Notícies relacionadesDavant la reobertura de les fronteres israelianes de l’1 de novembre passat, van tornar les reserves i els plans nadalencs. Però l’arribada de l’òmicron va arruïnar el Nadal per als hotelers, guies i venedors palestins, farts que les seves vides depenguin de les decisions d’un país sobre el qual no tenen ni veu ni vot. Uns quants turistes van venir a Betlem aquest novembre passat implicant un lleuger repunt en l’economia local però l’optimisme va durar poc. Lluny queden els 3,5 milions de visitants que va rebre la ciutat l’hivern del 2019, just abans de la pandèmia.
L’arbre de Nadal imponent corona la plaça Manger, a uns quants metres de l’Església de la Nativitat. El 4 de desembre passat, Salman va voler regalar a la seva ciutadania una píndola d’esperança amb un espectacular enllumenat i focs artificials. Però s’acosta el Nadal i el silenci regna als carrerons de llambordes. A la carretera davant el mur de Betlem, circulen menys cotxes. L’avorriment impregna els soldats israelians als punts de control que permeten l’accés a la ciutat. Ningú pot tornar a Betlem per Nadal.
Enjoying the Chilean day at the #Christmas bazaar in #Bethlehem, the best place to be in this season. pic.twitter.com/oZYGuqKgXO
— Pedro Blanco (@P_Blanco_P) 11 de diciembre de 2021
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.