L’esquerrà Gabriel Boric és el nou president de Xile

«L’esperança va vèncer la por», va dir Gabriel Boric davant una multitud que va desbordar el centre de Santiago i el va escoltar per primera vegada com a nou president de Xile. El jove diputat d’esquerres, de 36 anys, assumirà la presidència del país l’11 de març. Mai abans els xilens havien estat governats per una autoritat executiva d’aquesta edat. La seva victòria va ser aclaparadora i a contramà dels auguris d’algunes enquestes. El candidat d’Aprovo Dignitat, la coalició que integra agrupacions esquerranes sorgides durant l’última dècada i el Partit Comunista, va avantatjar de 11 punts José Antonio Kast. El 55,86% dels vots va convocar la festa. Com si es revisquessin els dies més apassionats de l’esclat social del novembre del 2019, milers i milers de persones van corejar el nom del vencedor. Boric va prometre «avançar amb responsabilitat en els canvis estructurals» i ampliar els drets «socials amb responsabilitat social». El Xile que entreveu, va repetir, és verd, defensor del medi ambient i la diversitat, cultural, ètnica, sexual i religiosa. «Seré un president que escoltarà més del que parlarà. Governaré amb els peus al carrer, les decisions es prendran en conjunt amb la gent».

La raó del contundent triomf és doble: d’un costat, gairebé el 55% dels xilens en condicions de sufragar van acudir a les urnes. El fantasma de la ultradreta va treure de casa seva un 8% més del padró electoral, en relació amb el primer torn. Però l’altre fet que sembla explicar la pallissa que va patir Kast està relacionat amb el gir moderat de Boric en la segona volta. El seu missatge va aconseguir convèncer milers de ciutadans, especialment després de l’últim debat televisiu amb el seu competidor. L’àmplia diferència al seu favor donarà al vencedor prou aire per encarar una presidència no exempta de complexitats. Un altre factor ha sigut determinant. Els vots de Franco Parisi, que havia quedat en tercer lloc en els comicis de novembre, no van anar a parar Kast, malgrat les seves afinitats programàtiques.

Però Boric sap que també ha d’honrar el seu propi programa de Govern, i això és el que li van demanar durant l’acte de celebració diumenge a la nit. Per això va recordar que «els motius de l’esclat social segueixen vigents», el mateix que les demandes de justícia i dignitat i d’un sistema de pensions manejat per l’Estat. «El respecte als drets humans hi és sempre i a tot arreu, un compromís en el qual no es pot claudicar. Mai més un president que declari la guerra al seu poble», va dir en al·lusió a Sebastián Piñera, que quan van començar les protestes, dos anys enrere, va optar primer per la solució repressiva. «Justícia, veritat, no a la impunitat», va cantar amb els presents.

#EleccionesCHVCNN | [Fotos] Multitudinarias celebraciones en el país por el triunfo de Gabriel Borichttps://t.co/KqbWsnymdY

— CNN Chile (@CNNChile) 20 de diciembre de 2021

Poques hores després de la mort de Lucía Hiriart, viuda de l’extint Augusto Pinochet, als 99 anys, va naufragar a les urnes la possibilitat que reneixi de les seves cendres l’ideari del dictador. Kast havia assegurat durant la campanya que, en cas de viure, Pinochet votaria per ell. Després va haver d’atenuar les seves bravates. No en va tenir prou. «Ha mort la vella i ha guanyat el groc [per Boric]. Bony any», van escriure en una paret de la capital quan es van conèixer els resultats.

Hores abans dels festejos, Piñera havia felicitat l’heroi de la jornada electoral. El magnat li va demanar «moderació» i li va recordar que «governar no és fàcil». El mateix Piñera ho sap després del seu segon i accidentat mandat: va haver de travessar un esclat social i administrar un país enmig de la pandèmia. «Cuidem allò que junts, tant d’esforç ens ha costat». El cap d’Estat es va posar al servei del seu successor i el va convidar a una reunió de treball demà al palau de La Moneda. Fins i tot Kast va preferir mostrar-se la nit de Santiago com un contendent de mà estesa a un rival que va injuriar sostenir durant la campanya electoral. L’advocat es va presentar en el mateix comando de campanya de Boric per saludar-lo personalment.

🔴 #EleccionesCHVCNN | AHORA - Gabriel Boric: "Dejaré lo mejor de mí para poder estar a la altura de la confianza que ustedes me han entregado".

➡️ EN VIVO: https://t.co/Ev2ijP0gsQ pic.twitter.com/bILvy7FrPE

— CNN Chile (@CNNChile) 20 de diciembre de 2021

El paper de l’ex-Concertació

Notícies relacionades

Eleccions a Xile: Boric, un mil·lennista al Palau de la Moneda

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

«Felicitacions a Gabriel Boric pel seu triomf extraordinari i inobjectable», va dir per la seva banda l’expresident Ricardo Lagos, que es va abocar en favor del jove legislador sense condicionaments polítics. El mateix va fer l’expresidenta Michelle Bachelet, així com altres dirigents socialdemòcrates i de la democràcia cristiana. El temor del «Kast(tig)», en al·lusió al candidat Republicà, va permetre que les forces que van ser gravitants a Xile entre 1990, quan va començar la transició, i el 2010, sortissin a donar suport a Boric perquè Xile no repetís l’experiència brasilera amb Jair Bolsonaro.

Boric va assegurar que el pròxim Govern serà de «tots» els xilens. Els desafiaments són enormes. El PIB creixerà gairebé un 12% el 2021. Segons Piñera, l’ocupació està a punt de recuperar els nivells previs a la pandèmia. Per al 2022 s’espera una millora econòmica no més gran de dos punts. Boric hereta, com altres països de la regió, un rebrot inflacionari. L’any acaba amb un augment del cost de la vida de 6,5%. La pitjor complexitat que enfrontarà el vencedor de les eleccions està relacionada amb la paritat de forces al Congrés. Boric va considerar que aquest equilibri hauria de ser vist com una «invitació a dialogar» i una «oportunitat per tornar a trobar-nos».