La victòria de Boric converteix Xile en el nou laboratori de l’esquerra llatinoamericana

De la mà de Gabriel Boric, Xile torna a ser una altra vegada un laboratori de l’esquerra llatinoamericana. Si bé no renega de les grans tradicions del seu país, amb el tràgic Salvador Allende al capdavant, l’home que assumirà funcions executives als 36 anys, l’11 de març, es diferencia de manera pronunciada en diversos aspectes programàtics dels seus grans: la qüestió ambiental, el feminisme i, en especial, les llibertats, la diversitat i els drets humans. Quan parla de la crisi climàtica i la privatització de l’aigua, el guanyador de les presidencials xilenes sembla sentir-se més a prop dels postulats de Greta Thunberg que dels qui encara tenen ancorada la mirada i emocions als anys 70. Per contra, Boric va prendre amb mesura i fins i tot indiferència la felicitació de Nicolás Maduro per la seva victòria. Abans i durant la campanya electoral es va veure obligat a establir les seves posicions crítiques sobre l’estat de les coses a Veneçuela, Cuba i Nicaragua, al punt de polemitzar amb un dels seus socis de la coalició triomfant, el Partit Comunista. No en va va dir en el seu primer discurs després dels comicis: «Ja n’hi ha prou de despotisme il·lustrat, dels que creuen que es pot fer un govern per al poble, però sense el poble».

Diumenge a la nit, el president Sebastián Piñera va saludar el qui serà el seu successor. Com si fos un avi generós, li va oferir els seus consells sobre l’art de governar. «Esperem fer-ho millor», li va respondre Boric amb certa aspror. Però el «fer-ho millor» no només està relacionat amb el fet de superar els assoliments d’un president impopular, sinó mostrar també un camí alternatiu i virtuós en una regió on les opcions de governabilitat no fan altra cosa que provocar desencants, ja sigui per la dreta o en les versions anacròniques i intolerants de l’esquerra. Per això, la victòria de Boric no només ha posat fre a la possibilitat que a Xile es repetís l’experiència brasilera de Jair Bolsonaro, amb els seus afegits de Vox. El ressò d’aquest triomf pot arribar a Colòmbia, un país que va tenir un esclat social a l’abril i, en menor mesura, el Brasil, on hi ha un lideratge històric del calat de Luiz Inácio Lula da Silva.

El ritme dels canvis

Igual com Lula, tot i que per altres circumstàncies, Boric ha hagut de moderar el seu programa polític. Ho va fer per captar un vot esquiu en la segona volta, però, també, com a senyal d’una probable obertura del seu Govern al centreesquerra que va administrar Xile de manera ininterrompuda entre 1990 i el 2010.  «Boric es va comprometre amb nosaltres que la relació amb els partits que el recolzem serà de caràcter institucional. No serem a l’oposició», va dir el líder del Partit Socialista, Álvaro Elizalde. «El president electe ha de buscar el millor per a Xile. Si hi ha bona voluntat per treballar amb tothom, ens podrem trobar», va respondre Giorgio Jackson, un dels principals col·laboradors del mandatari electe.

Notícies relacionades

L’esquerrà Gabriel Boric és el nou president de Xile

Eleccions a Xile: Boric, un mil·lennista al Palau de la Moneda

¿Quantes coses noves tindrà la nova esquerra a partir de l’11 de març? Ascanio Cavallo, un dels grans cronistes de la transició xilena, va recordar que en aquest país l’elit ha sigut desplaçada «sense vessament de sang, però amb algun inevitable grau de brusquedat». No obstant, Boric va redefinir diumenge a la nit les «condicions» del canvi i les va considerar part del llegat històric de la democràcia xilena i d’una esquerra «desposseïda de maximalisme i exclusivitat».

L’expresident de Democràcia Cristiana, Ignacio Walker, es va preguntar si Boric serà capaç de fer front a les tensions i contradiccions a l’interior de la seva pròpia coalició des del moment en què es proposi avançar més lent del que s’espera en les reformes econòmiques, fiscals i ambientals. De moment, i malgrat la caiguda de la borsa i l’alça del dòlar, les patronals li han donat un vot de confiança. No se sap fins quan.