La comissió electoral líbia conclou que no es poden celebrar les eleccions

El president de la Comissió Electoral Suprema líbia, Imad al-Sayeh, ha informat el Parlament desplaçat a la ciutat de Tubruq (est) que és impossible celebrar els comicis presidencials i legislatius el pròxim divendres, 24 de desembre, la data fixada fa més d’un any dins del pla de pau i reconciliació nacional impulsat per l’ONU.

En una carta dirigida a la Cambra, el responsable ha anunciat, així mateix, que tant ell com la junta directiva renunciaven a les seves funcions «com estipula el mandat» que el Govern Nacional d’Unitat transitori (GNU) li havia concedit per organitzar els comicis.

«Després de consultar els informes tècnics, judicials i de seguretat, li informem de la impossibilitat de realitzar les eleccions en la data del 24 de desembre del 2021», ha explicat el president de la comissió, sense oferir cap data alternativa ni considerar si s’han d’ajornar o anul·lar.

Polèmica llei electoral

La possibilitat que els comicis no se celebressin en la data fixada per l’ONU sobrevolava el conflicte libi des que al setembre el Parlament a Tubruq, elegit el 2014 però sense legitimitat al no haver-se format a temps, va emetre una llei electoral que va ser rebutjada immediatament pel Consell Suprem d’Estat, una mena de Senat elegit el 2015 durant l’anterior procés de pau fallit de les Nacions Unides.

Les discrepàncies entre les dues cambres es basaven, principalment, en les condicions exigides als aspirants per presentar les seves candidatures. Les opcions d’un ajornament es van multiplicar a finals de novembre després que la comissió electoral rebutgés les candidatures de Saif al-Islam, fill i presumpte successor de Muammar al-Gaddafi, el tirà enderrocat el 2011; del mariscal Jalifa Hafter, líder de les milícies de l’est i home fort del país, i del primer ministre interí, Abdelhamid Debaibah, un multimilionari que va fer fortuna amb la dictadura.

Notícies relacionades

¿Per què el Vell Continent és tan important per als EUA? Desmuntant el mite de l’Europa parasitària de Trump

Estratègia de la por a la UE

Els tres van apel·lar i van ser restituïts com a candidats per diferents tribunals, que van considerar que Saif al-Islam i Hafter eren elegibles malgrat haver sigut condemnats per tribunals locals per crims de lesa humanitat, i que Debaibah es podia presentar malgrat que no havia deixat el seu càrrec amb tres mesos d’antelació i que havia promès no presentar-se quan va ser designat.

En aquest escenari, la comissió va retardar l’anunci de les candidatures admeses –se’n van presentar prop d’un centenar– i va sobrepassar la data establerta per a l’inici de la campanya electoral, que s’havia d’haver iniciat el 9 de desembre, mentre la comunitat internacional emprenia una carrera per mirar de salvar el procés electoral libi, que considera clau per treure el país del caos i la Guerra Civil en què està immers des que el 2011 l’OTAN va contribuir militarment a la victòria dels heterogenis grups rebels.