Mèxic revisa el seu passat i obre els arxius de la guerra bruta

En una de les escenes més tenses de la pel·lícula mexicana Roma es mostra com un grup de paramilitars dispara contra una manifestació d’estudiants. Es tracta d’una representació de l’Halconazo, un dels episodis més foscos de la història de Mèxic juntament amb la matança del 1968. Aquests esdeveniments no estan aïllats, segons explica Alejandra Elguero, advocada del Centre de Drets Humans Miguel Agustín Pro Juárez. «L’Estat mexicà tenia tot un sistema per reprimir la dissidència», assenyala en una entrevista telefònica amb EL PERIÓDICO. No hi ha dades oficials de quanta gent –molts, guerrillers comunistes, camperols i universitaris urbanites– va desaparèixer en el període que inclou del 1965 al 1990. La comissió de la veritat, creada per un decret de Presidència l’octubre passat, estudiarà tots els arxius perduts durant aquells anys i reunirà testimonis dels qui puguin aportar alguna cosa per localitzar persones com la mare de l’Alicia.

Crear la comissió no ha sigut fàcil. Malgrat que el PRI –que va governar amb mà de ferro durant 71 anys– va perdre el poder l’any 2000, Mèxic no ha pogut fer un diagnòstic dels crims que es van cometre al segle passat. Vicente Fox, el primer president d’un partit d’oposició, el PA, va crear una fiscalia que va servir per a poc. Els familiars de desapareguts van veure amb frustració com l’òrgan classificava els seus casos com a segrest i no com a desaparició forçada. Finalment, el 2006, va ser dissolta amb un informe final que no va ser publicat. Aleida García, integrant de la comissió i historiadora, afirma que, a diferència del final de les dictadures a Sud-amèrica, les institucions del vell règim no van canviar i això va provocar que no es pogués investigar la repressió: «No hi va haver una ruptura total amb el passat».

Reconstruir el que va passar

L’Alicia explica en una trucada de Zoom que al llarg dels últims anys ha pogut reconstruir el que va passar amb la seva mare. Gràcies a l’ajuda de les associacions de víctimes i del Centre de Drets Humans Miguel Agustín Pro Juárez ha contactat amb altres guerrillers que la van veure mesos després en casernes de l’Exèrcit de Ciutat de Mèxic i de l’estat de Guerrero, al Pacífic. Passar la lupa sobre la guerra bruta ha sigut un maldecap, precisament, per l’hermetisme dels militars, que van ser peça clau en la contrainsurgència. «L’Exèrcit és coneixedor del parador de la meva mare», diu De los Ríos sense badar boca.

A diferència d’altres règims, els dissidents mexicans acabaven als camps militars. En pocs llocs es va viure amb més intensitat la guerra bruta que a Guerrero. Des d’allà també es va aplicar la tècnica dels vols de la mort, on es tiraven cadàvers a l’oceà. Justament en aquest estat es va alçar una de les guerrilles més conegudes als 70, el Partit dels Pobres. Abel Barrera, un històric antropòleg, activista i ara integrant de la comissió de la veritat, ha sentit de tot. Però hi ha un mateix patró: una persona que, d’un dia per l’altre, va desaparèixer. «Hi ha molta sang vessada en aquest estat, estava totalment legalitzada la impunitat dels militars», afegeix.  

Només a Guerrero hi ha quatre sentències del Tribunal Interamericà de Drets Humans en contra dels militars. En aquesta mateixa regió van desaparèixer els 43 estudiants de l’escola de professors d’Ayotzinapa el 2014. Barrera continua: «El problema és que hi ha una muntanya d’impunitat a Guerrero que es continua acumulant. La veritat és que aquesta comissió és la cristal·lització d’un somni». Per Aleida García no es poden explicar les últimes tragèdies sense entendre com va operar el sistema durant bona part del segle XX: «L’horror del present té vincles amb el del passat. L’Exèrcit no va aprendre a torturar i a fer desaparèixer persones d’un dia per l’altre». 

Pitjors atrocitats

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

La comissió ha d’entregar el seu informe final el setembre del 2024, poc abans que s’esgoti la legislatura del president Andrés Manuel López Obrador. Al mandatari se’l critica per enfortir l’Exèrcit durant el seu Govern (per exemple, els ha concedit l’operació d’aeroports comercials i el control de les duanes). Sobre els comissionats pesa la responsabilitat de revelar les pitjors atrocitats d’un sistema que va ser creat per reprimir, detenir, fer desaparèixer i assassinar. 

Molts desapareguts eren joves, com la mare de l’Alicia, que tenia 25 anys. Quan era nena, escrivia cada any una carta als Reis Mags. Els demanava que sisplau la fessin tornar. El 6 de gener passat en va redactar una de nova, però per als capturadors i les seves famílies, amb l’esperança que puguin trencar el pacte de silenci que ha regnat entre qui, acompanyats per l’Estat, van arruïnar les vides de moltes persones. De los Ríos només vol respostes i justícia. Així sigui 43 anys després.