Israel duplicarà la seva població als ocupats alts del Golan

L’expansió colonial d’Israel no s’atura. El primer ministre Naftali Bennett ha anunciat la seva intenció de duplicar la població als alts del Golan, ocupats a Síria des de 1967 i la sobirania israeliana del qual no està reconeguda per la comunitat internacional. Un pla de 1.000 milions de shekels, uns 250 milions d’euros, inclourà la construcció de dos nous assentaments en aquest altiplà estratègic i grans inversions en turisme, indústria, energia neta i tecnologia que crearan milers de llocs de treball.

«Aquest és el nostre moment, aquest és el moment dels alts del Golan», ha celebrat Bennett aquest diumenge davant un paisatge imponent i envoltat pel seu gabinet. «Després d’anys llargs i estàtics pel que fa a l’abast de l’assentament, el nostre objectiu és avui duplicar els assentaments» d’aquesta regió, ha afirmat. Aquesta decisió ve motivada pel reconeixement de l’administració Trump de la sobirania israeliana sobre el territori i per la indicació del govern de Biden que no impugnarà aviat el gest del seu predecessor.

40 anys d’annexió

Quaranta anys després de l’annexió dels alts del Golan, el Govern israelià ha aprovat la construcció de 7.300 unitats de vivenda a Katzrin, la principal colònia a l’àrea, i en comunitats jueves més petites. «L’objectiu de la decisió és duplicar el nombre de residents [israelians] al Golan els pròxims anys, cosa que significa una addició de 23.000 persones al territori», ha recollit un comunicat emès per l’oficina de Bennett. Al Golan també viuen milers de drusos, molts dels quals s’identifiquen com sirians.

Israel va capturar aquest altiplà estratègic en la Guerra dels Sis Dies de 1967. Catorze anys després, el 1981, se la va annexionar per promoure les colònies i l’agricultura a la regió. De manera contrària al consens internacional, Donald Trump va reconèixer el 2019 la sobirania israeliana sobre aquest territori que, a vista dels altres països, es troba sota ocupació israeliana. Segons Bennett, la Guerra Civil a Síria ha fet que la idea del control israelià del Golan fos més acceptable per als seus aliats internacionals i ha afegit que l’alternativa seria molt pitjor. 

Desplaçats interns

Notícies relacionades

Ningú anirà a Betlem aquest Nadal

Ocupació i recolzament nord-americà: 40 anys d’Israel al Golan sirià

Oficialment en guerra des de la creació de l’Estat d’Israel el 1948, Síria i Israel no mantenen relacions diplomàtiques. Aquest gest expansionista de les autoritats hebrees complicaria qualsevol intent futur de forjar la pau amb el règim de Bashar al-Assad que encara continua reclamant aquesta regió de 1.500 quilòmetres quadrats com a pròpia. Segons la resolució 242 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, el Golan continua sent «territori ocupat». Mentrestant, Israel els considera «territoris en disputa».

Per la seva banda, la Lliga Àrab ha condemnat el pla d’Israel al considerar-lo un nou «pas perillós» en la seva política d’expansió dels territoris ocupats i una «violació flagrant» de la llei internacional. Abans de la seva ocupació, el Golan era llar de més de 140.000 sirians. Expulsats de la seva terra natal, es van convertir en desplaçats interns. Avui continuen sense poder tornar als seus pobles i ciutats. Ara, aquests sirians superen les 500.000 persones. Tot just 20.000 sirians es van mantenir als petits llogarrets del Golan ocupat.