Turquia, consumida per la inestabilitat de la lira i una inflació superior al 20%

«L’altre dia vaig mirar a internet, i el meu cotxe ara costa tres vegades més del que en vaig pagar jo. No sé si és sort o no, però llavors me’l vaig poder pagar. Ara amb el meu salari no podria», explica el Murat, la fortuna del qual es basa, en definitiva, en la dissort dels altres, dels que van tenir la mateixa idea que ell però més tard.

No obstant, el Murat tampoc té tanta sort. Quan va comprar el vehicle, fa 18 mesos, cobrava prop d’uns 460 euros al canvi. A principis d’aquest mes, ja cobrava l’equivalent a 210 euros. La raó és l’enorme pèrdua de valor de la lira, la moneda turca: aquest any ha perdut el 50% del seu valor respecte a les divises internacionals fins al 21 de desembre, quan Erdogan va anunciar una nova sèrie de mesures i, sobretot, el Banc Central turc va començar a vendre les seves divises a discreció (i a endeutar-se) per rescatar la lira, que es va recuperar prop d’un 35%. Amb l’arribada del 2022, no obstant, els salaris pujaran.

Perspectives pessimistes

I les perspectives per al futur continuen sent les mateixes: la lira, consideren els experts, continuarà baixant malgrat haver-se recuperat una mica. «El dòlar puja cada dia i es menja per complet el nostre poder adquisitiu. Tots estem igual. No soc només jo o no és només amb els cotxes. Ja és impossible llogar un pis. Fins i tot comprar uns cereals al supermercat costa més del doble que fa uns mesos», es queixa el Murat durant una manifestació de treballadors celebrada aquest mes de desembre a Istanbul.

Segons l’institut oficial d’estadística de Turquia, la inflació interanual se situa en el 21,3%, un número ja per si mateix altíssim –a Espanya està en màxims de diverses dècades i no arriba al 6%–. Però estudis independents asseguren que la inflació real al país anatoli s’acosta a més del 65%, una xifra descontrolada.

Confiança en el pla

Confiança en el plaEl Govern turc, no obstant, insisteix que té un pla, i demana als ciutadans que tinguin fe i paciència perquè en tan sols sis mesos la situació serà molt millor. 

Aquesta esperança es trasllada cap als seus votants i simpatitzants, però cada vegada en convenç menys. L’AKP, el partit de Recep Tayyip Erdogan, segueix sent la primera formació turca segons les enquestes, però cada vegada per un marge menor. La gran majoria d’estudis demoscòpics asseguren, de fet, que el partit d’Erdogan perdria el Parlament davant la coalició opositora.

«Si el nostre nou model falla, estaré trist. Si falla, fallem tots. Si funciona, guanyem tots. Hi ha alguns que intenten donar una imatge pessimista de la situació, que no creuen en nosaltres», va dir fa unes setmanes el nou ministre de Finances turc, Nureddin Nebati, que va accedir al seu càrrec davant la renúncia, fa unes setmanes, del ministre anterior.

«A tots els dic: ¿Què és el pitjor que pots perdre? Patiràs per la inflació. Però jo perdré tot el meu patrimoni si no tenim èxit. Seré el deshonor dels meus nets. Només demano a la gent que tingui esperança», va dir el ministre. Als carrers, no obstant, on la pobresa cada dia és més visible, fa mesos que ja no en queda.

Atenció a l’etiqueta

Atenció a l’etiquetaSón les vuit del vespre i el supermercat està a punt de tancar. Una dependenta, ja fent inventari, va prestatgeria per prestatgeria canviant les etiquetes dels preus. Un client ho veu i li fa mala cara. «¡No, no! Tranquil. Estic posant els preus per demà. Per a vostè, els d’avui segueixen vigents, miri: la llet encara són set lires», diu la dependenta. Demà, diu la nova etiqueta, en seran 15.

La situació canvia tan sovint que molts supermercats han posat un límit màxim de productes que un client pot comprar. Els que tenen més diners compren menjar fàcil de conservar en grans quantitats. La lògica és clara: els preus d’avui són més alts que els d’ahir però els de demà seran més cars que els d’avui. La broma de moda a Turquia funciona així: «Somrieu, perquè avui som més pobres que ahir, però més rics que demà».

«Jo treballo com a soldador –diu el Cemal, company del Murat en la manifestació– i he de dir que el meu salari s’ha reduït a la meitat des de l’inici d’aquest any. Vaig al supermercat i amb prou feines puc comprar res. Tot val el doble. La nostra pèrdua és enorme, i la gran majoria de turcs vivim en aquestes condicions ara mateix».

Notícies relacionades

La crisi econòmica s’aguditza a la Turquia d’Erdogan

Erdogan redobla la mà dura en plena caiguda de la seva popularitat

En les últimes setmanes, de fet, desenes de ciutadans fan cues a Istanbul en quioscos municipals on es ven pa subsidiat, a meitat de preu que en una fleca normal.

«Crec que el responsable de tot això són els dirigents, que actuen sense tenir coneixements econòmics», diu el Murat, entre càntics: «Actuen segons el seu propi benefici. I a nosaltres, els treballadors, ens venen barat».