Dictadura sagnant
Els EUA exigeixen sancions contra Birmània després de l’assassinat de 30 activistes
L’oenagé Save the Children confirma que dos dels seus empleats van ser executats i calcinats per l’exèrcit birmà la nit de Nadal
Washington demana bloquejar la venda internacional d’armes a la junta militar que va assumir el comandament del país asiàtic després d’un cop d’Estat
Els Estats Units han exigit aquest dimarts bloquejar la venda internacional d’armes a Birmània després que aquesta passada nit de Nadal els rebels que combaten la junta militar que governa el país trobessin una fossa amb 30 cadàvers calcinats, entre els quals hi hauria dos membres del personal humanitari de l’oenagé Save the Children. «Els atacs a persones innocents són inacceptables i les atrocitats generalitzades de l’exèrcit contra el poble de Birmània remarquen la urgència de fer que els seus membres retin comptes», ha explicat el secretari d’Estat nord-americà, Anthony Blinken.
Des de Washington, l’administració de Joe Biden ha demanat a la comunitat internacional vetar el comerç armamentístic i tecnològic amb la junta militar, que va assumir el comandament de Birmània el febrer passat després d’encapçalar un sagnant cop d’Estat. Aquest juny passat, l’Assemblea General de l’ONU va votar impedir l’enviament d’armes, però la mesura no va arribar a implementar-se després de la negativa de la Xina, Rússia i l’Índia, els principals proveïdors d’armes de la nació asiàtica. L’ONU ha demanat investigar el que ha passat.
Aquest dissabte passat el Grup per als Drets Humans Karenni va explicar que els 30 cadàvers trobats en la població de Moso, fronterera amb Tailàndia, eren desplaçats interns que van ser executats pels militars. No obstant, Save the Children ha assenyalat que dues de les víctimes serien activistes humanitàries que treballaven per a l’oenagé.
Onada de repressió
Deu mesos després que els militars enderroquessin el Govern d’Aung San Suu Kyi i assumissin el comandament del país amb mà de ferro s’ha accentuat la repressió contra els qui s’oposen a la junta militar, amb detencions massives d’opositors i atacs violents contra els manifestants. Des de l’1 de febrer es comptabilitzen atrocitats com l’assassinat d’almenys 1.200 persones i fins a 10.000 detencions.
La comunitat internacional també para atenció a la precària situació de la minoria musulmana rohingya, la persecució de la qual es va desbordar amb el genocidi lliurat i emparat durant el mandat de la Suu Kyi, en altre temps condecorada amb el premi Nobel de la pau. Entre el 2016 i el 2017, la neteja ètnica comesa per l’exèrcit birmà va causar almenys 25.000 morts i va obligar més de 800.000 a haver d’escapar-se de casa seva, i va causar una de les crisis migratòries més grans del que va de segle. La campanya de desinformació i odi contra els rohingyes es va propagar impunement per Facebook. Ara, grups de refugiats han demandat a la xarxa social pel seu «rol crucial» en la matança, com ho va descriure l’ONU.
Suu Kyi va ser deposada per l’exèrcit, que no va acceptar la victòria electoral del seu partit en les eleccions nacionals de novembre del 2020. A principis de desembre va ser condemnada a dos anys de presó, acusada d’incitar disturbis contra la junta militar.
