Greus disturbis forcen la dimissió en bloc del Govern del Kazakhstan

Rugeix de nou el carrer a l’hermètica república exsoviètica deKazajistán. El president del país, Kassim Jomart Tokayev, ha destituït tot el Govern i ha decretat l’estat d’emergència a Alma Ata, la ciutat més populosa del país, i la regió de Mangistau, rica en jaciments d’hidrocarburs, a causa dels disturbis provocats per manifestants que, des del cap de setmana passat, protesten per l’increment del preu del gas. La situació inquieta de sobre manera Rússia davant el possible efecte de contagi que podrien tenir unes mobilitzacions en un país veí, on resideix una nombrosa població d’origen rus i afligit de mals similars, com la corrupció i l’absència total de pluralisme polític.

Vuit membres de les forces de seguretat morts, un centenar d’agents hospitalitzats, i al voltant de dos centenars de persones arrestades. Aquest és el balanç de tres dies de protestes, inusuals en un país de biaix autoritari marcat. Les concessions fetes pel cap de l’Estat, que inclouen, a més de la dimissió forçada de tot l’Executiu, una marxa enrere en el motiu que va desencadenar les mobilitzacions –l’increment del preu del gas– no han aconseguit apaivagar els ànims, i en les últimes hores els manifestants han assaltat fins i tot l’alcaldia d’Alma-Atá, la ciutat més poblada del país, calant-li foc, i la seu de la fiscalia. Es va informar també d’assalts a entitats bancàries, comerços i restaurants.

Les forces de seguretat s’han vist obligades a anar a totes, disparant granades i fent servir gas lacrimogen contra els concentrats. Però la lleialtat a les autoritats dels cossos no està del tot garantida, d’acord amb certes informacions. En alguns casos, fins i tot es va veure com agents deposaven els escuts i els cascos antiavalots i acudien a abraçar els seus oponents. «S’estan passant al nostre costat», cridava una dona, segons ha constatat l’agència France Presse.

Les principals xarxes socials no han funcionat durant les últimes hores a tot el territori nacional. Davant la gravetat dels fets, el president Tokayev es va dirigir a la ciutadania en un vídeo difós a través de Facebook en què va fer una crida a la calma. «No necessitem cap conflicte», ha etzibat. Hores més tard, ja durant la nit, al comprovar la impotència de les forces de seguretat per sufocar la revolta, el cap de l’Estat ha demanat ajuda a l’Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva, l’aliança militar encapçalada per Rússia i que agrupa un bon nombre d’exrepúbliques soviètiques i ha acusat forces estrangeres de desencadenar les protestes.

Més enllà dels inconvenients provocats per l’encariment de l’energia en un país exportador de gas i petroli, tot sembla indicar que els manifestants volien expressar el descontentament no només davant la gestió governamental sinó també a causa de la situació política i econòmica del país, corejant consignes contra Nursultan Nazarbayev, l’home que va governar amb mà de ferro el país des de la desintegració de l’URSS allà pels anys 90 fins a la seva renúncia al càrrec, el 2019. «¡Que se’n vagi el vell!», va poder sentir-se als carrers d’Alma Alta durant la nit.

Malgrat que únicament ostenta el càrrec de president del Consell de Seguretat, es dona per descomptat que Nazarbayev continua exercint una influència important sobre la vida política del país. De fet, la ciutat d’Astanà, la capital del país, ha sigut rebatejada com Nur-sultan, el nom de pila de l’antic cap de l’Estat. A més, ostenta el títol honorífic de ‘Líder de la nació’, i gaudeix d’immunitat davant persecucions eventuals de la justícia contra la seva controvertida gestió al capdavant del país, omplerta de denúncies de corrupció.

Протестующие в Казахстане выдвинули властям 5 требований:
· Смена режима;
· Проведение народных выборов акима каждой области и города;
· Возвращение Конституции 1993 года;
· Гражданские активисты не должны подвергаться преследованиям;
· Приход к власти человека вне системы pic.twitter.com/HmXHHO3hPD

— Nikolay Zhigalin (@_ZhN_) 5 de enero de 2022

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

A Moscou, el Kremlin, embardissat en un pols amb l’OTAN i la UE, ja ha advertit contra tota, segons el seu vocabulari equival a qualsevol temptativa d’ingerència des de l’estranger, segons ha assegurat el portaveu presidencial, Dmitri Peskov. Un missatge similar va emetre el Ministeri d’Exteriors. Segons un comunicat, la institució estava seguint «de prop» els esdeveniments a l’estat veí, mentre desitjava «una solució pacífica dels problemes dins del marc legal i constitucional».

Malgrat l’escassa informació disponible, se sap que el descontentament està fortament arrelat en aquest estat d’Àsia central de menys de 19 milions d’habitants. Les eleccions presidencials sense veritables alternatives que es van celebrar el 2019 i van consagrar l’actual president van venir acompanyades de protestes.