La fractura dels EUA sagna en l’aniversari de l’assalt al Capitoli

 

La unitat nacional ha sigut tradicionalment als Estats Units una resposta quan hi ha hagut atacs contra el país. Ja no. El primer aniversari de l’assalt al Capitoli, el moment en què el sistema democràtic dels EUA es va acostar més a l’abisme des de la Guerra Civil, ha evidenciat aquest dijous la profunda fractura per la qual sagna la nació.

Hi ha enfrontades veritats irrefutables i falsedats també provades, una cosa que el president Joe Biden ha recordat en un discurs demolidor contra Donald Trump, que ha acusat directament, tot i que sense citar mai pel nom propi, de «crear i propagar una xarxa de mentides» sobre les eleccions del 2020 i ha responsabilitzat, juntament amb la turba a què va instigar i animar a assaltar el Capitoli, de «posar un punyal al coll dels EUA i de la democràcia». Però fins i tot la realitat no escapa a un moment de radical polarització i la divisió ha entelat la jornada i els actes de record i commemoració.

 «Un expresident derrotat»

Les càmeres retransmetien en viu, poc després de les 9 del matí de Washington, el que per ara probablement sigui el discurs més important que ha fet el gairebé octogenari Biden en la seva jove presidència, sens dubte el més contundent en la denúncia del seu predecessor i les seves accions i també de la deriva que ha pres bona part del Partit Republicà que, ha assegurat el demòcrata, «tem la ira» de Trump.

Des d’un faristol col·locat al mig del Saló Nacional de les Estàtues que 12 mesos abans recorria la massa que va obligar a ajornar unes hores la certificació de la seva victòria (una revolta que, com ha recordat, per primera vegada va portar al Capitoli les racistes banderes confederades), Biden rebutjava les accions d’aquesta gent però abans que res assenyalava, amb vehemència i urgència, el seu predecessor i desarticulava «la gran mentida» d’un inexistent frau electoral, assenyalant grans forats com que els únics resultats que Trump va desafiar van ser els de la carrera presidencial, no els d’altres eleccions que també es van decidir el novembre del 2020.

«Per primera vegada en la nostra història un president no només va perdre una elecció, va mirar de prevenir una transferència pacífica del poder», ha remarcat Biden, que ha definit Trump com «no només un expresident, sinó un expresident derrotat», que «no pot acceptar que va perdre».

«Valora el poder sobre els principis, veu el seu propi interès més important que el del país, el seu ego dolgut li importa més que la nostra democràcia i la nostra Constitució», ha dit en un altre moment el mandatari, que ha denunciat igualment els esforços que ara continuen fent Trump i els seus acòlits. «Han decidit que l’única manera de guanyar és suprimir el vot i subvertir les eleccions», ha assegurat. «És antidemocràtic i, francament, antiamericà».

Un punt d’inflexió

Biden, que ha afirmat també que els EUA es troben en «un punt d’inflexió en la història», en què s’està entaulant «una lluita entre la democràcia i l’autocràcia», en cap moment ha citat Trump pel seu nom. És una cosa que després ha explicat als periodistes argumentant que el que es discuteix no és sobre personalitats individuals sinó «sobre el sistema i sobre algú que decideix posar-se per damunt de tot».

En aquestes declaracions a la premsa ha negat també que el seu discurs fos divisori. «La manera de guarir és reconèixer l’extensió de la ferida, no pots dissimular», ha declarat. «Això és seriós, ho hem d’afrontar. És el que fan les grans nacions. Encaren la veritat, l’afronten i tiren endavant».

Eren paraules de pes, com les d’un discurs que obria oficialment una jornada a Washington en què hi havia moltes altres intervencions, moments de silenci, vigílies... Però també clars senyals del radical i tòxic ambient d’enfrontament, d’una esquerda creixent que cada cop sembla més difícil de soldar.

La resposta de Trump

Sense l’altaveu de les xarxes socials, i després d’haver cancel·lat la roda de premsa que tenia prevista aquest dijous a Mar-a-Lago, Trump donava resposta a Biden en un parell de comunicats enviats per correu electrònic. Eren missatges en què falsament deia que el president havia utilitzat el seu nom, l’acusava d’estar fent «teatre polític», continuava propagant la mateixa «gran mentida» a què porta abraçat més d’un any i definia el resultat de les eleccions com «un crim». «Es volen apropiar d’aquest dia per poder atiar la por i dividir Amèrica. Que se’l quedin perquè Amèrica cala les seves mentides i polaritzacions», escrivia també Trump sense cap indici d’ironia.

Al Capitoli especialment cridava l’atenció l’absència gairebé total de polítics republicans, els mateixos que fa un any es van haver de tancar, fugir i amagar-se amb els seus col·legues demòcrates per protegir-se dels assaltants, els mateixos que en molts casos inicialment van tenir dures paraules cap a Trump pel seu paper el 6 de gener de fa un any. A la Cambra baixa, per exemple, només la congressista republicana Liz Cheney, a qui va acompanyar el seu pare, l’exvicepresident Dick Cheney, escoltava el discurs de Nancy Pelosi i guardava, juntament amb més de tres desenes de demòcrates, el moment de silenci per marcar l’episodi de violència que va deixar 5 morts i més de 135 policies ferits.

El funeral d’un senador republicà de Geòrgia donava cobertura a la majoria dels seus companys de files a la Cambra alta per justificar la seva absència. Ni un dels 50 va anar als actes de commemoració al Senat. I en canvi van deixar una pluja de comunicats en què molts acusaven Biden i els demòcrates d’estar «polititzant» l’ocasió. Ho va fer, per exemple, Lindsay Graham. I ho va fer també el líder de la minoria republicana al Senat, Mitch McConnell, que sense deixar de recordar «un dia fosc per al Congrés i el nostre país» també acusava els demòcrates d’«intentar explotar l’aniversari per impulsar metes polítiques que precedien aquest esdeveniment». Cap va tombar la vista o l’anàlisi cap a Trump.

Una relació tòxica

Tant les absències com les paraules reflecteixen perfectament l’ambient de toxicitat que es palpa cada vegada més en les dues formacions, una relació que s’ha deteriorat a passos de gegant en els últims 12 mesos.

Alguna cosa es va trencar de manera pràcticament irreparable quan només hores després de l’assalt, ja a la matinada del dia 7, 139 representants i vuit senadors republicans van votar en contra de la certificació dels resultats de les eleccions que reconeixien Biden com a president legítim. I ara són molts els que reconeixen que la relació s’ha tornat radioactiva i en alguns casos inexistent.

«L’ambient tòxic estava creixent molt abans del 6 de gener, però aquest dia el va incendiar», va dir fa uns dies a ‘The Wall Street Journal’ Steny Hoyer, el segon líder demòcrata en rang a la Cambra baixa després de Nancy Pelosi. I ho constatava també a ‘Politico’ Brian Fitzpatrick, un republicà moderat que és un dels caps del caucus ‘Problem Solvers’, en què s’ajunten representants dels dos partits. «Les coses realment no s’han recuperat després del 6 de gener i això és una realitat».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Fitzpatrick és un dels republicans que amb el seu vot va permetre que s’aprovés el pla d’infraestructures de Biden i, com els que van votar a favor de l’‘impeachment’ de Trump a la Cambra baixa o per la condemna en el Senat, ha rebut amenaces. Com tants d’altres. El cap de la policia del Capitoli ha explicat aquests dies que el nombre d’amenaces que investiguen, que van des de simples missatges a les xarxes socials o trucades anònimes fins a potencials crims, han superat les 9.000, més que mai abans.

Amb el decòrum polític per terra, el creixent bloqueig legislatiu i aquest ambient d’enfrontament cada vegada més exacerbat creix el número dels congressistes que directament llancen la tovallola respecte al servei públic a Washington: ja són més de dues dotzenes de congressistes demòcrates i almenys 13 republicans els que han anunciat que no es presentaran a la reelecció.