¿Què està passant al Kazakhstan? El conflicte en 7 claus

Les protestes en la segona economia de l’espai postsoviètic es van desencadenar el 2 de gener passat després de l’alça del preu del gas liquat, principal combustible automotriu del país, que va duplicar el preu dels 60 tengue per litre als 120 (0,14-0,28 dòlars).

Inicialment el descontentament general es va originar a la regió occidental de Manguistau, però ràpidament es va propagar per tot el país.

Alhora, les consignes de caràcter econòmic i social van derivar gradualment en reclamacions polítiques.

Molts analistes atribueixen ara les protestes al cansament dels kazakhs amb les elits antigues, que ha anat creixent en els últims anys i ha arribat al seu punt àlgid després d’una nova pujada de preus.

La principal exigència dels detractors del Govern és posar fi a l’època de l’expresident Nursultan Nazarbayev, a qui els opositors acusen d’encara mantenir el poder polític al Kazakhstan a l’ombra de l’actual mandatari.

Una de les imatges més virals de les protestes actuals ha sigut la demolició d’un dels monuments de Nazarbayev a la localitat de Taldicorgan, al sud-est del país.

El Kazakhstan no té una oposició real, al tenir el partit governant, Nur Otan, pràcticament la totalitat del poder al país. Precisament l’absència d’una força política que pugui expressar les preocupacions de part de la ciutadania és, segons els experts, una de les causes de la crisi actual.

En les eleccions parlamentàries celebrades fa un any, Nur Otan va revalidar el seu lideratge al Majilis (la Cambra baixa del Parlament kazakh) després d’aconseguir més del 71% dels suports.

El mandatari kazakh, Kassym-Jomart Tokayev, havia fixat com un dels seus objectius després de substituir Nazarbayev el desenvolupament de la democràcia i del multipartidisme, tasques que les autoritats hauran de realitzar amb més celeritat per evitar noves crisis en el futur.

Les protestes van començar amb marxes i manifestacions pacífiques contra la pujada dels preus dels combustibles, però en pocs dies van cobrar un caràcter molt violent amb atacs a policies i saquejos de botigues.

Segons les autoritats, en els disturbis han perdut la vida almenys 13 uniformats.

També han mort «desenes» de manifestants, que, segons les autoritats, pertanyen a grups terroristes. El nombre dels detinguts supera els 2.000 només a la ciutat d’Almaty, la més gran del país.

L’actual crisi al Kazakhstan ha donat lloc a la intervenció de les forces de l’Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva (OTSC), un bloc militar a l’espai postsoviètic que agrupa sis països i està liderat per Rússia.

Nur-Sultan va sol·licitar aquest dimecres l’ajuda dels membres de l’OTSC davant l’«amenaça terrorista» que afrontava el país i hores més tard l’organització va donar el seu vistiplau al desplegament de més de 3.800 militars al Kazakhstan per «estabilitzar la situació».

Es tracta de la primera vegada des de la seva creació que l’aliança postsoviètica intervé en defensa d’un dels seus membres.

Durant les protestes al Kazakhstan els operadors d’internet i telefonia han informat de dificultats per a una correcta prestació dels serveis.

Com a conseqüència, la informació sobre els esdeveniments al país és limitada i arriba moltes vegades a través de xarxes socials o aplicacions de missatgeria ràpida.

Diversos mitjans de comunicació no van poder comunicar-se amb els seus corresponsals al país durant diverses hores, sobre tot el dimecres, dia en què es van produir disturbis massius.

Les protestes al Kazakhstan ja han ocasionat danys valorats en 92 milions de dòlars, segons l’empresariat kazakh.

A més, els esdeveniments a la república exsoviètica, que posseeix les reserves de petroli més grans a l’espai postsoviètic després de Rússia, amenacen de provocar una pujada dels preus del cru.

I és que la crisi kazakh ja ha tingut repercussió en els preus de l’urani al mercat mundial al ser la república centreasiàtica el principal productor d’aquest mineral.

A més, la inestabilitat política al Kazakhstan va provocar una caiguda de preu del bitcoin, a l’afectar els talls d’internet l’activitat dels ‘miners’.