L’Eurocambra estrenarà l’any amb un nou president

La decisió del grup dels Socialistes i els Demòcrates Europeus (S&D) i dels liberals de Renovar Europa, el segon i tercer amb més pes a l’hemicicle, de no presentar un candidat al càrrec deixa lliure el camí per a Roberta Metsola (Malta, 42 anys), nominada pel Partit Popular Europeu (PPE) el novembre passat i gran favorita per substituir Sassoli. Els únics dos grups a presentar un candidat, al marge del PPE, han sigut els Conservadors i Reformistes Europeus (ECR per les sigles en anglès) i l’Esquerra Europea. 

El primer, en què hi ha integrat Vox, ha presentat el polonès del partit ultraconservador Llei i Justícia (PiS), Kosma Zlotowski. L’esquerra, per la seva banda, ha nominat l’espanyola Sira Rego. Els dos grups compten amb 64 i 39 eurodiputats, respectivament, i tot i que ni els socialistes ni els liberals han confirmat el seu suport a la candidata del PPE –el principal grup, amb 177 escons–, la falta d’una alternativa clara fa bastant improbable que puguin posar en un compromís el futur de Metsola. Abans de convertir-se en una de les primeres eurodiputades per Malta el 2013, aquesta advocada –graduada pel Col·legi d’Europa de Bruges, planter de diplomàtics i alts funcionaris europeus– va treballar a la delegació maltesa davant la UE i va ser assessora de la cap de la diplomàcia europea, Catherine Ashton.

Postura sobre l’avortament

Actual vicepresidenta primera de la Cambra –el 2019 va substituir la conservadora irlandesa Mairead McGuinness quan va ser nomenada comissària europea de serveis financers i mercats de capitals–, la seva designació ha suscitat moltes crítiques d’una part de l’esquerra per la seva visió sobre els drets reproductius de les dones i la seva reiterada oposició a l’avortament, il·legal a la seva Malta natal. Malgrat aquest evident obstacle, la maltesa, que representa l’ala més progressista dels conservadors europeus, ha deixat una impressió positiva en una altra part del grup gràcies al seu tarannà negociador en política migratòria i el seu suport al col·lectiu LGBTI. 

També juga a favor seu el fet que és una dona. La presidència de l’Eurocambra només ha comptat en la seva història, fa més de vint anys, amb dues dones al capdavant –la socialista francesa Simone Veil i la conservadora, també francesa, Nicole Fontaine– i molts dels seus col·legues consideren que ha arribat l’hora de passar el testimoni a una dona procedent a més d’un país petit com és Malta, que juntament amb Luxemburg i Xipre ostenta una de les delegacions més petites amb només 6 eurodiputats davant els 59 d’Espanya, 76 d’Itàlia o 95 d’Alemanya.

Traspassar a mans populars la presidència del Parlament Europeu permetrà salvar el pacte de legislatura tancat fa dos anys i mig tot i que, alhora, trencarà el sempre difícil equilibri en la cúpula dels alts càrrecs europeus, negociat el juliol del 2019, ja que els socialistes, que han recuperat terreny en l’àmbit polític i governen en solitari o coalició a set països de la Unió Europea, inclosa la poderosa Alemanya, perdrien un dels càrrecs clau de la UE. No presideixen ni la Comissió Europea (Ursula von der Leyen, PPE), ni el Banc Central Europeu (Christine Lagarde, PPE), ni el Consell Europeu (Charles Michel, liberals). I si perden l’Eurocambra d’aquí a dues setmanes –el vot està previst el 18 de gener– només mantindran el càrrec d’Alt Representant per a la Política Exterior de la UE, que ostenta el socialista espanyol Josep Borrell. 

Examen socialista

Un revés important per als socialistes que abans de decidir el sentit del seu vot examinaran en audiència Metsola. «Volem escoltar la candidata del PPE perquè alguns dels seus punts de vista són inacceptables per nosaltres», va al·legar el desembre passat la líder dels socialdemòcrates, Iratxe García. «Esperem compromisos i aclariments sobre algunes qüestions importants com els drets de les dones, la justícia fiscal, l’Estat de dret i la justícia social», va assenyalar. En cas de ser elegida, Metsola, que es convertiria en la presidenta més jove de l’Eurocambra, ha promès mantenir-se neutral en qüestions com l’avortament, però s’ha de veure si aquesta promesa serà suficient.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

I és que, a més de negociar una agenda política més social que reflecteixi les prioritats del grup, els socialistes volen arrencar dels populars la promesa de nous càrrecs en altres instàncies del Parlament Europeu que desequilibrin la balança a favor seu.

Per exemple, més presència a la Mesa de la Cambra amb més vicepresidències (de les 14 que hi ha el PPE en té 4 per les 3 dels socialistes i les 2 dels liberals) i qüestors –càrrec responsable d’afers administratius o econòmics– (actualment 3 el PPE, 1 el PSE i 1 els liberals) i fins i tot el càrrec de secretari general. Una càrrec de molt pes, responsable de gestionar la maquinària de la Cambra, i en mans del conservador alemany Klaus Welle des de fa, ni més ni menys, que 13 anys. Si els socialistes aconsegueixen imposar el seu nou pes polític, el càrrec podria anar a parar al socialista alemany Markus Winkler, secretari general adjunt i antic cap de Gabinet de l’expresident de l’Eurocambra, Martin Schulz.