Macron presenta un pla de seguretat en un clar pols a la dreta de cara als comicis d’abril

Competir amb la dreta en la subhasta de mesures per combatre la delinqüència. El president francès, Emmanuel Macron, va reiterar aquest dilluns la seva aposta per la mà de ferro en matèria de seguretat i per multiplicar els recursos destinats a la policia. El dirigent va prometre doblar el nombre d’agents de les forces de seguretat «abans del 2030». «En els últims cinc anys, d’acord amb les nostres promeses, hem tornat a invertir en la seguretat», va assegurar Macron en un discurs a Niça amb un to clarament electoral.

Tot i que encara no ha oficialitzat la seva candidatura, ningú dubta de la presència del dirigent centrista en les presidencials d’abril. A més de la pandèmia, un dels temes més recurrents en aquesta campanya és la lluita contra la delinqüència. La crisi de la covid-19 va accentuar les angoixes i fractures de la societat gal·la i va catapultar la inseguretat com un dels principals problemes dels francesos –les dades oficials mostren, no obstant, que el nombre de delictes s’ha mantingut estable en l’última dècada a França–. La dreta i l’extrema dreta ho aprofiten com un dels seus angles d’atac predilectes. La conservadora Valérie Pécresse va dir la setmana passada que vol «treure la Karcher (un potent aspirador)» per «tornar l’ordre al carrer».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ultradreta a l’alça

Macron ha respost a aquestes crítiques prometent un increment de 15.000 milions d’euros de la partida de seguretat en els pròxims cinc anys. Cosa que suposaria un augment del 25% dels fons en aquest àmbit, el pressupost del qual ja ha pujat en 1.500 milions per al 2022. Aquesta mesura es concretarà en un projecte de llei que es presentarà al març, però l’aprovació del qual dependrà del resultat de les presidencials. «Soc conscient dels desafiaments que ens han quedat pendents en matèria de seguretat», va reconèixer el president a l’inici de les obres d’una futura comissaria a la localitat de la Costa Blava. En l’acte van ser presents policies, jutges, associacions i polítics locals. També hi van acudir el ministre de l’Interior, el sarkozista Gerald Darmanin, i els alcaldes de Niça, Christian Estrosi, i de Toló, Hubert Falco, dos barons de la dreta republicana que recentment es van passar a les files del macronisme.

Triplicar les multes per l’assetjament de carrer

Triplicar les multes per l’assetjament de carrerAmb trets evidents de programa electoral, va anunciar una variada llista de mesures per garantir «el dret a una vida tranquil·la». Va prometre crear 200 unitats de gendarmeria a les zones rurals, a més d’augmentar el nombre d’agents en «els barris en dificultats» amb l’objecte de «desmantellar els principals punts de tràfic de drogues». També va dir que vol «doblar la presència policial en els transports públics en aquelles hores en què es produeixen més agressions». A més, va anunciar un ús generalitzat de les multes amb una sanció econòmica fixa per a aquells delictes amb penes inferiors a un any de presó. Una mesura destinada a agilitar les tasques d’un sistema judicial amb efectius insuficients. Com a proposta més interessant, va prometre triplicar fins a 300 euros la sanció pel delicte d’assetjament de carrer, que pateixen sobretot les dones. Amb una esquerra pràcticament desapareguda —l’únic candidat amb certes opcions actualment en aquest espai és l’insubmís Jean-Luc Mélenchon–, la carrera cap a l’Elisi s’ha convertit en una competició entre la dreta republicana i l’extrema dreta per erigir-se en el rival de Macron en la segona volta. El president aposta per aprofitar aquest escenari i disputar a Els Republicans (LR, socis del PP a França) una part del seu electorat, mimetitzant el seu discurs en matèria de seguretat. La seva candidata, Valérie Pécresse, representa una rival molt més temible que els ultres Marine Le Pen i Éric Zemmour.