Un tribunal birmà condemna Suu Kyi a quatre anys més de presó

La presidenta birmana de facto fins a l’aldarull de l’any passat ha sigut condemnada a dos anys per violar la llei d’importacions a causa dels walkie-talkies que utilitzaven els seus guardaespatlles. La condemna per violar la llei de gestió de la desastres naturals, per la qual li han caigut dos anys més, no és menys inversemblant: durant la campanya electoral de l’any passat havia saludat amb mascareta la desfilada dels seus seguidors pels carrers de Rangun. Suu Kyi ja havia sigut condemnada al desembre a quatre anys per incitar a la violència, tot i que la pena va ser retallada hores després a la meitat pel Govern colpista. A l’horitzó espera el frau electoral, la recepció il·legal de lingots d’or i de mig milió d’euros i l’incompliment d’una florida acta colonial de secrets d’Estat, per fer la llista curta. Sobre Suu Kyi s’acumulen una dotzena de càrrecs que sumen penes d’un segle de presó. La premi Nobel de la Pau nega les acusacions, els seus defensors parlen de motivacions polítiques i les organitzacions de drets humans consignen els atropellaments processals. 

Tant Suu Kyi com el president, Win Myint, assisteixen a la marató judicial des del seu arrest domiciliari en algun lloc pròxim a la capital, Napydaw, des del qual presumiblement seran enviats a la presó. El tribunal està sota el paraigua dels colpistes, que han tancat les portes a observadors internacionals i han prohibit que els advocats parlin amb la premsa. «El circ processal de la Junta amb els seus procediments secrets només pretén encadenar condemnes contra Aung San Suu Kyi perquè es mantingui a la presó de manera indefinida», ha afirmat Phil Robertson, subdirector de l’oenagé Human Rights a l’Àsia. «És obvi que el general Min Aung Hlaing i la resta de líders militars la veuen com una gran amenaça política que cal ser neutralitzada permanentment. Només així s’explica el seu desig per erigir-se en la riota global», ha continuat.

Violència contra els civils

Notícies relacionades

La premi Nobel de la pau Aung San Suu Kyi, condemnada a quatre anys de presó

Washington suspèn l’intercanvi amb Kíiv de dades d’intel·ligència

També ha sigut condemnat un antic guardaespatlles de Suu Kyi a tres anys de presó per penjar missatges a Facebook en què deia que trobava a faltar la seva cap i comunicar-se amb el Govern d’Unitat Nacional, un presumpte poder a l’ombra que s’arroga la legitimitat interna i busca el reconeixement extern.  

Birmània va recuperar la seva normalitat dictatorial el febrer passat amb el cop d’Estat. Els militars van prendre el Parlament en la sessió d’investidura després de les eleccions de novembre que havien atorgat una altra victòria aclaparadora a la Lliga Nacional per la Democràcia, el partit de Suu Kyi, i van detenir el gruix de diputats electes. Els colpistes van prometre primer que no repetirien els excessos del passat i s’han esforçat després a desmentir-se. Gairebé 1.500 civils han sigut assassinats i uns 8.500 han sigut detinguts en els 11 mesos de govern militar, segons l’Associació de Presos Polítics de Birmània. En l’última matança, perpetrada en la vigília de Nadal, els militars van assassinar 35 veïns d’una zona rural i van cremar els seus cadàvers. Entre les víctimes hi havia dos treballadors de l’oenagé Save The Children.