Defunció d’un dirigent de la UE
Sassoli, de la televisió a la presidència de l’Eurocambra
Presentador d’informatius a la radiotelevisió italiana RAI, s’havia guanyat el respecte de la institució europea
Va entrar en política el 2009 amb el Partit Democràtic italià i va aspirar a ser alcalde de Roma sense èxit
El socialdemòcrata italià David Sassoli, mort aquest dimarts als 65 anys, presidia des del 2019 el Parlament Europeu, un càrrec assumit per sorpresa per aquest antic presentador d’informatius que fa més de 10 anys va fer el salt a la política.
Poc amic dels cops d’efecte, aquest italià ha dirigit amb mà ferma els debats a l’hemicicle des de la seva elecció, fruit d’un pacte entre les principals formacions polítiques i governs europeus per repartir les presidències de les tres institucions comunitàries.
El parlament va ser per als socialdemòcrates de Sassoli, la Comissió Europea va recaure en la dreta amb l’alemanya Ursula von der Leyen, i el Consell Europeu, en els liberals amb el belga Charles Michel. La seva nacionalitat, el seu partit (el segon a la Cambra europea) i el seu coneixement de la institució, on havia ocupat una vicepresidència en la legislatura anterior, el van convertir a última hora en l’home ideal. El seu mandat de dos anys i mig es va veure marcat per la pandèmia.
Valuós per a la institució
Però l’atenció cap al seu equip fins i tot en teletreball, el seu sentit d’organització amb un sistema de vot a distància i la seva capacitat de resistir a les pressions franceses perquè els diputats tornessin a Estrasburg, seu del Parlament, li van valer el respecte de la institució.
En plena pandèmia, va posar a disposició les instal·lacions desertes del Parlament, tant a Estrasburg com a Brussel·les, per preparar menjar a famílies necessitades i per instal·lar-hi un centre de proves de covid.
Hospitalitzat per una pneumònia
Recuperat en el passat d’una leucèmia, Sassoli va tenir en la salut el seu taló de Aquil·les. Fumador empedreït i amant de la bona vida, al setembre va ser hospitalitzat en un estat greu per una pneumònia que el va mantenir setmanes allunyat del Parlament.
El 26 de desembre, va ser ingressat novament «a causa d’una complicació greu per una disfunció del sistema immunològic», segons va indicar el seu portaveu, Roberto Cuillo, dilluns, tot just unes hores abans de comunicar la seva defunció.
Nascut el 30 de maig de 1956 a Florència, Sassoli va estudiar Ciències Polítiques i va començar la seva carrera de periodista en la dècada dels 80 en petits diaris i agències de premsa abans de passar el 1992 a la xarxa estatal de ràdio i televisió RAI, on es va convertir en un dels seus principals presentadors.
De la mà de l’alcalde de Roma
Es va llançar a l’arena de la política el 2009 quan l’esquerrà exalcalde de Roma Walter Veltroni va organitzar la fusió dels dos partits més grans d’esquerra i centre per donar naixement al Partit Democràtic italià (PD). En les eleccions europees del 2009, es va presentar com a candidat del PD en un dels cinc districtes electorals d’Itàlia i va sortir triat amb més de 400.000 vots.
Aquest èxit el va allunyar de les pantalles de televisió i el va obligar a concentrar-se en la seva carrera política dins el Parlament Europeu, on va liderar la delegació del PD. El 2013 es va postular per a l’alcaldia de Roma en les primàries de PD, però va ser derrotat per Ignazio Marino.
Des d’aleshores, aquest pare de dos fills es va dedicar a la institució europea. El 2014 va ser reelegit eurodiputat i al juliol va assumir la vicepresidència del parlament a càrrec del pressupost i de la política euromediterrània.
Sense abandonar el periodisme
Notícies relacionadesMalgrat els seus compromisos polítics, assegurava no haver «abandonat completament la seva carrera de periodisme» i col·laborava amb diversos diaris i revistes italianes. És autor, juntament amb Francesco Saverio Romano, del llibre «Poder fràgil - Els consells dels ministres durant el segrest de Moro» dedicat als anomenats «anys de plom».
«Res és possible sense els homes, res és durador sense les institucions», va declarar abans de la seva elecció als seus companys diputats citant una frase de Jean Monnet, un dels pares fundadors de la UE.
