Els experts veuen en l’energia nuclear un pedaç per a la descarbonització

El futur energètic de la Unió Europea (UE) passa per ser verda, però potser s’acaba tractant d’un verd nuclear. Durant la nit de Cap d’Any del 2021, la Comissió Europea (CE) va proposar modificar la seva classificació de les energies netes per incloure en la llista la nuclear i el gas natural, cosa que obre la porta que s’hi inverteixi. La decisió de Brussel·les ha obert un profund cisma dins el club comunitari, que es debat entre l’acceptació i el rebuig.

La discussió entre els estats membres s’arrossega des de fa mesos. Tot i que fins ara quedava exclosa de la taxonomia europea, el nou text legal considera que l’energia nuclear no causa un mal significatiu al medi ambient i la inclou com a font de transició, un ‘mal menor’ amb un ús que serà temporal. Brussel·les pretén donar aquest estatus ‘verd’ a les centrals que ja estan en marxa i les que es construeixin fins al 2045, però per fer-ho necessitarà el consens dels Vint-i-set.

El 2019 la UE va segellar un Pacte Verd per accelerar la descarbonització comunitària i convertir el bloc en la primera regió del món que redueix a zero les emissions el 2050 i arriba a la neutralitat climàtica. Aquest objectiu xoca contra els interessos dispars dels estats membres. Amb 58 de les 183 centrals actives a la UE, França és la nació més nuclear. La seva dependència d’aquesta indústria –que produeix el 70% de la seva electricitat– ha empès Emmanuel Macron a pressionar per un canvi que rebutgen països com Alemanya –que completarà la seva apagada atòmica definitiva aquest any– o Àustria, que fins i tot ha amenaçat de denunciar l’esborrany.

La tensió al si de la UE ha revifat el debat sobre la inclusió de l’energia nuclear en la taxonomia europea. Els seus partidaris esgrimeixen que els reactors no produeixen gasos d’efecte hivernacle ni emeten diòxid de carboni durant el seu funcionament i que, en el seu cicle complet, genera emissions més baixes que el gas i el carbó.

Nuclear, una inversió poc rendible

No obstant, les renovables són molt més barates, ràpides i netes. Això fa que alguns experts temin les conseqüències que pugui tenir la seva adopció. «Invertir en l’energia nuclear, que porta tres dècades gairebé aturada, quan tenim una alternativa millor i fer-ho a més en plena emergència climàtica és una bogeria», explica Pedro Fresco, director general de Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana. «Movent la inversió de les renovables a la nuclear correm el risc de cometre una fallida climàtica».

En la lluita a contrarellotge per frenar l’escalfament global l’eficiència de les inversions públiques juga un paper crucial. «A Europa gairebé no es construeixen centrals nuclears des de fa dècades i això passa perquè, més enllà del seu impacte climàtic, ni és rendible ni ràpida», explica Eloy Sanz, investigador en Energies Renovables de la Universitat Rey Juan Carlos. Aquesta lògica és la que va esgrimir el novembre passat el vicepresident de la CE, Frans Timmermans, que va demanar als estats membres apostar de forma «racional» per les renovables. «Té molt més sentit (...) Les plantes nuclears són extremadament cares de construir i la seva preparació requereix una increïble quantitat de temps», va apuntar.

El risc dels residus tòxics

Un altre problema majúscul de les plantes nuclears és la gestió dels residus tòxics que es generen durant la producció energètica i el seu impacte en la salut pública i el medi ambient. «El consens acadèmic és que el millor és enterrar-los en emmagatzemaments geològics sota terra, però Finlàndia és l’únic país del món que n’està construint un», assenyala Sanz. Aquest doctor en Enginyeria Química assenyala que el text de la CE obliga els estats que vulguin invertir en reactors nuclears a tenir la infraestructura necessària per gestionar els residus d’activitat mitjana o baixa, però no els d’alta. «Des del punt de vista científic no té sentit», afegeix.

Tot i que en els últims anys s’han blindat els seus mecanismes de prevenció i control, la seguretat dels reactors continua inquietant alguns experts. «La possibilitat d’un accident és molt petita, però l’impacte pot ser molt gran», apunta Fresco.

Màniga ampla de Brussel·les

Perquè es materialitzi, el text legal haurà de ser sotmès a consultes i aprovat posteriorment en el Consell d’Europa, amb representació dels 27 governs nacionals. Per facilitar la seva aprovació, la presidenta de la CE, Ursula von der Leyen, va optar per afegir en la proposta tant l’energia nuclear com la produïda per gas, entre les quals es divideixen diversos estats membres.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Així doncs, els experts apunten que, més enllà de la seva idoneïtat mediambiental, el gest de màniga ampla de Brussel·les suposa un pedaç polític temporal per encaminar aquesta descarbonització de l’economia. «L’objectiu és que algun dia tot funcioni amb energies renovables (...) El problema és que actualment són molt oscil·lants i com que no tenim capacitat d’emmagatzemar l’electricitat, no podem dependre d’aquestes al 100%. L’energia nuclear, en canvi, és constant i pot ajudar a equilibrar la balança», explicava a aquest diari Francisco Calviño, investigador en energia nuclear i catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Una línia també defensada pel comissari europeu del Mercat Interior, el francès Thierry Breton.

Tot i que sigui una mesura de transició, un possible acord polític no tanca el debat. I és que fins i tot els grups científics que han avaluat l’informe de la CE no coincideixen sobre si l’energia nuclear és un mal menor o una pedra en el camí europeu cap a la neutralitat climàtica.