Breivik, el neonazi autor de la matança d’Utoya demana el seu alliberament

Una dècada després d’assassinar 77 persones a Noruega, el terrorista ultradretà Anders Breivik s’asseurà aquest dimarts al tribunal de Telemark, a l’oest d’Oslo, per demanar el seu alliberament després d’haver complert el temps mínim de condemna. No obstant, s’espera que la seva petició estigui condemnada al fracàs.

El 22 de juliol del 2011, Breivik va portar a terme un atemptat amb cotxe bomba a prop de la seu del Govern a Oslo que va acabar amb la vida de vuit persones, i dues hores després va assassinar a sang freda 69 més, la majoria d’elles membres de la divisió juvenil del Partit Laboralista noruec, a l’illa d’Utoya. Va ser la tragèdia més greu viscuda a Noruega des de la Segona Guerra Mundial.

Aquest empresari de 42 anys i declarat neonazi fa una dècada que és a la presó després de ser condemnat a la màxima pena: 21 anys de presó amb possibilitat d’extensió. Tot i que la seva demanda no prosperarà, els familiars dels morts temen reviure el malson i que Breivik utilitzi la vista com a tribuna política. Ja ho va fer durant el judici, en què va recórrer a les salutacions hitlerianes per mirar de convertir cada aparició seva en una tribuna de propaganda de les seves idees plasmades en el «manifest» que va difondre abans de la matança.

Demanda poc probable

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

«Com en tot Estat de dret, un condemnat té dret a demanar el seu alliberament condicional i Breivik va decidir utilitzar aquest dret», va dir el seu advocat, Øystein Storrvik, en declaracions a AFP. La condemna de Breivik estableix que, després d’un període mínim de deu anys a la presó, aquesta es pot ampliar de manera indefinida durant el temps que sigui considerat com un risc per a la societat.

Els experts han assenyalat que la seva petició d’alliberament condicional no té cap possibilitat de prosperar. «No s’ha tornat menys extremista des d’un punt de vista ideològic», va afirmar Tore Bjørgo, director del Centre de Recerca sobre l’Extremisme de Dreta (C-REX) de la universitat d’Oslo. «Ara es presenta com a nacionalsocialista i tot i que diu que en el que li concerneix la lluita armada és una fase que pertany al passat, no es va distanciar en absolut de la matança que va cometre, que considera totalment legítima», va dir.