La conservadora Roberta Metsola, nova presidenta del Parlament Europeu

Després de l’emotiu comiat a David Maria Sassoli (65 anys, Itàlia), mort l’11 de gener, una setmana abans de concloure el seu mandat, aquest dimarts el ple del Parlament Europeu ha triat per una àmplia majoria qui serà la seva successora en el càrrec durant la segona meitat de la legislatura. Un lloc que ha recaigut, tal com estava previst i sense sorpreses, en la maltesa Roberta Metsola (43 anys, Partit Popular Europeu), que més de vint anys després s’ha convertit aquest dimarts en la tercera dona en la història, i en la més jove, en presidir la institució europea després de les franceses Simone Veil i Nicole Fontaine. 

El pacte entre els tres grans grups de la cambra –populars, socialistes i liberals– «per garantir una majoria estable de treball fins a les eleccions del 2024» aplanava aquest dilluns passat el camí de la maltesa, que s’ha enfrontat en l’esprint final a dues aspirants més: l’exministra de cultura sueca Alice Bah Kuhnke pels Verds i l’espanyola Sira Rego per Esquerra Unitària, ja que l’ultraconservador polonès Kosma Zlotoswski, i candidat anunciat dels Conservadors i Reformistes europeus (ECR), ha retirat la seva candidatura abans de l’inici de la sessió. 

Tres dones aspirants

«Tenía 10 anys quan per primera vegada vaig agafar el telèfon i els nazis em van dir que no pertanyia a Suècia, lloc on havia nascut i crescut. Aquesta persona em va dir que em matarien si no abandonava el meu país natal, casa meva. Aquestes amenaces mai van cessar però la meva por es va convertir en ira i aquesta ira es va convertir en acció política. Soc europea, em van elegir ciutadans i ciutadanes, soc diputada i em presento com a candidata dels Verds/ALE», ha afirmat Kuhnke sobre les amenaces rebudes pel color de la seva pell. 

«Vinc d’Espanya, el país on s’ha creat aquest fenomen global que és ‘La casa de papel’. El seu guionista, un dels artífexs que ‘Bella Ciao’ es coregi de nou per tot el planeta, diu que «encara no ha arribat el dia en què no sigui una bona idea cantar un himne antifeixista». L’himne que entonem avui és el d’una Europa més social, més ecologista, més feminista. N’hi ha prou que construïm una aliança democràtica àmplia entre els qui ens situem contra de la barbàrie reaccionària», ha dit Rego durant el seu torn de cinc minuts.

«És aquí on hem de trobar una via de sortida per a les qüestions migratòries, energètica, igualtat, salut, justícia social... Els drets de les dones no poden ser una cosa que considerem de passada, la lluita per una igualtat real ha d’anar més enllà d’una cosa merament cosmètica. Estaré orgullosa de ser la presidenta que lidera aquesta batalla per honrar el llegat de tots els que van venir abans», ha dit d’altra banda la maltesa durant la presentació de la seva candidatura en què ha promès representar «la visió d’aquesta cambra» i ha promès renovació.

Prou recolzament

Ni Kuhnke ni Rego tenien massa opcions en vista de la gran coalició que ha aixecat Metsola, que no ha hagut d’estar pendent de la calculadora parlamentària. El PPE compta amb 177 escons, els socialdemòcrates amb 144 i els liberals de Renew amb 100. En total, 388 escons. Metsola ha superat aquesta barrera al rebre 458 vots dels 616 emesos (la majoria absoluta estava fixada en 309 vots).

Notícies relacionades

Una presidenta europeista i antiavortista

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Els eurodiputats dels tres grups han respectat l’acord per a la resta de legislatura, per la qual els socialdemòcrates asseguren haver-se garantit una «forta representació institucional» i el recolzament a un document de treball amb quatre prioritats –estat de dret, drets de les dones, dimensió social i regles fiscals–, amb què l’elecció no s’ha complicat i ha sigut necessària una sola ronda de votació de les quatre previstes al reglament. 

Malgrat les promeses i compromisos de les tres grans forces polítiques, l’elecció de Metsola reduirà el pes dels socialistes en els alts càrrecs europeus. Tot i que han recuperat terreny en els últims anys i governen en solitari o coalició en més Estats membres que fa dos anys, no presideixen ni la Comissió Europea (Ursula von der Leyen, PPE), ni el Banc Central Europeu (Christine Lagarde, PPE), ni el Consell Europeu (Charles Michel, liberals) amb què a partir d’ara només mantindran el càrrec d’Alt Representant per a la Política Exterior de la UE, que ostenta el socialista espanyol Josep Borrell.