Els EUA condicionen l’ajuda militar al Marroc a un acord amb el Sàhara

Els pressupostos de Defensa de Biden estableixen que la Casa Blanca no podrà finançar la participació de les forces marroquines als exercicis multilaterals organitzats pel Pentàgon, llevat que Rabat mostri una intenció real d’arribar a un acord de pau amb el Sàhara. Així, hi ha la possibilitat que el Marroc es quedi fora dels exercicis militars més importants que fa anualment l’Exèrcit nord-americà a l’Àfrica, les maniobres African Lion, que tenen lloc davant les costes de les Canàries. L’any passat, la Sisena Flota americana –la unitat de les Forces Navals nord-americanes a Europa–, es va desplegar a unes 100 milles a l’est de l’extrem oriental de l’Arxipèlag i un portaavions americà va portar a terme vols d’assaig dins de l’espai aeri espanyol, a menys de 50 milles al nord-oest de La Graciosa. El 2013, els Estats Units també van rebutjar la participació del Marroc en aquestes maniobres en vista de les protestes de Rabat pel recolzament que va brindar la Casa Blanca a un mandat de vigilància dels drets humans al Sàhara Occidental, que formava part de la missió de l’ONU per mantenir la pau al territori.

Un altre senyal del distanciament de Biden cap a les polítiques sobre el Marroc de l’expresident Donald Trump és que, a l’octubre, el Senat nord-americà va aprovar un projecte de llei que prohibeix destinar fons assignats al Sàhara Occidental a l’obertura d’un consolat a Dakhla. D’aquesta forma, es neutralitza una de les promeses de l’expresident, que va impulsar la possibilitat d’obrir un consolat en territori sahrauí com a mostra del seu recolzament a Rabat. 

La decisió de condicionar les ajudes militars al Marroc contenta els congressistes que van exigir a l’actual Executiu que revoqués el reconeixement de la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental, anunciada per Trump, a través d’un tuit, en els últims dies del seu mandat. Una manifestació que cap país europeu va secundar, malgrat les pressions del Marroc. 

Notícies relacionades

Assassinat a trets a Nova York el CEO d’una empresa d’assegurances

Amnistia conclou que Israel comet genocidi a Gaza

El rebuig de Madrid d’aquest desig frustrat de Rabat i l’entrada a Espanya del líder del Front Polisario, Brahim Gali, «per causes humanitàries», van tensar les relacions entre els dos països veïns. El Marroc va mostrar el seu malestar utilitzant la pressió migratòria com a eina política. Al maig va facilitar l’arribada nedant a les costes de Ceuta de prop de 10.000 persones, moltes d’elles menors no acompanyats, cosa que va suposar una greu crisi humanitària a la frontera. Des d’aleshores, Espanya ha posat tot de la seva part per recuperar les bones relacions amb el Marroc, que va cridar a consultes a la seva ambaixadora a Madrid, Karima Benyaich, enmig de la crisi migratòria i diplomàtica, i que encara no ha tornat al seu despatx. A més, el president del Govern, Pedro Sánchez, va cessar la llavors ministra d’Exteriors, Arancha González Laya, gestora de l’entrada de Gali a Espanya.

Ahir Sánchez va afirmar que el Marroc és un «soci estratègic» amb el qual Espanya ha de caminar «al llarg dels pròxims mesos i els pròxims anys» i va agrair la «col·laboració i cooperació» que hi ha entre els dos països. El president del Govern va subscriure les paraules pronunciades pel rei Felip VI, que durant la recepció al cos diplomàtic va animar el Marroc a «caminar junts» amb Espanya per «començar a materialitzar ja la nova relació» sobre «pilars més forts i sòlids» i amb el desig de «trobar solucions als problemes que preocupen» els dos països. Les paraules del monarca connecten amb el missatge que Mohamed VI va pronunciar a l’agost, quan va expressar el seu desig de continuar treballant amb Espanya a fi d’«inaugurar una etapa inèdita en les relacions», basada en «la confiança, la transparència, la consideració mútua i el respecte als compromisos».