Biden: un primer any complicat

Un any després, aquests reptes continuen, canviats però presents; alguns avenços indiscutibles que ha aconseguit no ressonen sinó, al contrari, es perden en índexs de desaprovació que arriben al 52%; la via d’unitat és una entelèquia i la seva presidència discorre marcada per limitacions, amb la imatge que Biden es veu més arrossegat pels esdeveniments que capaç de donar-los forma.

Pandèmia

La situació dels EUA davant la doble crisi de la pandèmia és innegablement millor que el gener del 2021. El 63% de la població (i el 67% dels més grans de 5 anys) està vacunada davant una malaltia que ha deixat ja més de 850.000 morts al país. Però Biden va tenir un moment similar al precipitat «missió complerta» de George Bush a la guerra de l’Iraq quan va marcar el 4 de juliol com el moment de la «independència del virus».

L’arribada de la variant delta a l’estiu i més recentment la d’òmicron han despullat la falta de preparació de la seva Administració, que ara accelera per posar-se al dia en qüestions com el sistema de proves o la producció de tractaments. Persisteixen els problemes per mantenir obertes les escoles i no ha desaparegut la politització de la pandèmia i de les mesures per combatre-la. L’últim cop per a Biden en aquest terreny li va arribar la setmana passada del Tribunal Suprem, on la majoria conservadora va frenar el seu mandat de vacunació o proves per a les empreses amb més de 100 empleats. Però a més afront l’embafament d’una població esgotada, i la gestió de la pandèmia ara ja és seva, sense poder responsabilitzar d’errors el seu predecessor.

Economia

«No pots pressionar la gent perquè se senti bé», ha dit l’estrateg demòcrata David Axelrod. I això s’aplica també a l’economia. En aquest terreny, Biden pot presumir d’alguns números i realitats destacables. En el seu mandat, per exemple, s’han creat 6,4 milions de llocs de treball, més que en cap primer any de presidència; l’atur ha caigut del 6,3% al 3,9%, els salaris han pujat i després de tirar endavant un pla de rescat de gairebé dos bilions de dòlars va aconseguir recolzament bipartidista per aprovar un pla d’infraestructures d’1,2 bilions, en el qual 550 milions són de nova despesa.

No obstant, a Biden el persegueixen els fantasmes. Són els problemes a la cadena de subministraments. Hi ha els milions de llocs de treball que no es cobreixen i fenòmens com la «gran renúncia». I hi ha el pes de la inflació, que s’ha elevat al 7% anual, la pujada més gran de preus que han conegut els que van néixer després del 1981. Les millores a la xarxa de prestacions socials que havien d’arribar amb el seu ambiciós pla Build Back Better, a més, s’han esfumat davant el bloqueig republicà i el rebuig de senadors moderats del seu propi partit.

Clima i altres crisis

El col·lapse d’aquesta iniciativa legislativa també ha deixat malferides les promeses que va fer Biden d’abordar una altra crisi: l’emergència climàtica. Sense la llei i els seus diners cal veure que el mandatari que va tornar els EUA a l’Acord de París pugui complir la promesa que va fer a Glasgow de reduir per a final de la dècada les emissions a la meitat respecte al 2005.

En la llista d’actius, Biden suma haver aconseguit el nomenament de 41 jutges federals (el 80% dones, el 53% no blancs), però en el de passius acumula crisi. L’estiu va estar marcat per la debacle de la caòtica retirada de l’Afganistan i el 2022 comença amb les relacions diplomàtiques amb Rússia que haurien d’evitar una crisi per Ucraïna al caire del precipici. No hi ha hagut avenços significatius per ressuscitar l’acord nuclear amb l’Iran o en la tensa relació amb la Xina. I la promesa reforma de la política migratòria no avança. Mentrestant, a la frontera amb Mèxic el nombre de detencions s’ha disparat i només en els primers 10 mesos del seu mandat hi va haver gairebé 1,8 milions d’encreuaments.

Exigua majoria al Congrés

Notícies relacionades

Les crues imatges inèdites de l’assalt al Capitoli

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El missatge d’unitat que Biden va pronunciar a la seva presa de possessió, aquella urgència per «acabar la guerra incivil» que es va accelerar en el mandat de Trump, s’ha difuminat. La bretxa política s’ha aprofundit entre el Partit Demòcrata i un Partit Republicà radicalitzat i en bona mesura entregat a la «gran mentida» de Trump, igual que milions de ciutadans. 

Biden, a més, no compta només amb la ferotge estratègia de bloqueig dels conservadors. L’exigua majoria al Congrés s’ha ratificat com un mer miratge de possibilitat d’acció legislativa. Un parell de senadors moderats del seu partit, Joe Manchin i Kyrsten Sinema, han tombat les seves dues grans prioritats: Build Back Better i, més recentment, l’intent d’acabar amb la pràctica del filibusterisme per tirar endavant propostes de llei que protegeixin el dret al vot, sota assalt republicà i que amenaça especialment minories. I segueix pendent també per a Biden donar una resposta al renovat moviment que, quan va arribar a la Casa Blanca, clamava a tot el país per la justícia racial.