L’ONU aprova una resolució per condemnar el negacionisme de l’Holocaust

Amb l’única objecció de l’Iran, l’Assemblea General de les Nacions Unides ha adoptat per consens aquest dijous una resolució que condemna el negacionisme de l’Holocaust. El text havia sigut preparat per Israel, que només una vegada abans havia aconseguit que l’Assemblea General aprovés una de les seves resolucions, la que el 2005 va marcar el 27 de gener com el dia internacional de record de l’Holocaust.

El text, que arribava també esponsoritzat per Alemanya, fa una definició precisa del negacionisme del genocidi de milions de persones, incloent-hi sis milions de jueus. També demana als estats membres i a empreses de xarxes socials com Facebook, Instagram, Tik Tok, Twitter o Telegram que facin activament passos per combatre l’antisemitisme i apressa les empreses d’internet a agafar responsabilitat per eliminar de les seves plataformes aquest contingut.

El vot s’ha organitzat aquest dijous pel simbolisme de la data: marca el 80è aniversari de la Conferència de Wannsee, en què líders nazis es van reunir per decidir sobre la implantació de l’anomenada ‘solució final’, un pla d’extermini dels jueus. I tot i que les resolucions de l’Assemblea General no tenen cap mecanisme per obligar a la seva aplicació, reflecteixen l’opinió global i s’espera que els països l’adoptin i impulsin legislació per aplicar-lo.

 «Un càncer»

«Vivim en una era en què la ficció s’està tornant fet i l’Holocaust s’està tornant una memòria llunyana», ha dit en la presentació formal de la resolució l’ambaixador d’Israel davant l’ONU, Gilad Erdan, que ha alertat de l’efecte d’amplificació que estan jugant les xarxes socials. «El negacionisme de l’Holocaust s’ha estès com un càncer», ha dit el diplomàtic, net de supervivents. «Tot i que els nazis van documentar les seves accions, els qui neguen l’Holocaust augmenten a un ritme alarmant».

La definició del fenomen que recull la resolució explica que és «discurs i propaganda que nega la realitat històrica i l’extensió de l’exterminació dels jueus pels nazis i els seus còmplices durant la Segona Guerra Mundial». Explica que es refereix específicament a «qualsevol intent de dir que no va tenir lloc» i afegeix que «pot incloure negar públicament o posar en dubte l’ús dels principals mecanismes de destrucció (com cambres de gas, execucions massives, tortura o morts per gana) o la intencionalitat del genocidi del poble jueu».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

El text també identifica com a negacionisme el fet de minimitzar el nombre de víctimes, «intents de culpar els jueus de causar el seu propi genocidi» o declaracions que emmarquen l’Holocaust com un esdeveniment positiu. Afegeix, així mateix, que «el negacionisme de l’Holocaust, en les seves diverses formes, és una expressió d’antisemitisme».

L’argument donat per l’Iran per rebutjar la resolució ha sigut dir que Israel explota el sofriment del poble jueu per ocultar els seus crims contra els palestins.