¿Quin objectiu persegueix Putin amb l’escalada de tensió a Ucraïna?

Ucraïna podria ser envaïda totalment o parcialment per Rússiaen les pròximes setmanes. Moscou ha desplegat desenes de milers de soldats a la seva frontera. 

Però aquest desplegament pot ser també una fanfarroneria geopolítica de Vladímir Putin per forçar Occident a asseure’s de nou a negociar sobre la zona més calenta del continent Europeu. Diplomàcia coercitiva. 

Moscou té el temor que Ucraïna s’uneixi a l’OTAN. I que perdi definitivament la influència sobre un país que té l’ànima dividida en dos: prorussos i prooccidentals, est i oest. 

Putin també voldria mostrar el que li pot passar a l’exèrcit ucraïnès si s’atreveix a llançar una ofensiva sobre les zones independentistes de l’est del país. 

El Periódico de España ha consultat a tres experts per saber què està passant i què pot ocórrer a Ucraïna. La zona és un autèntic eixam geopolític.

¿Hi haurà invasió?

Un factor important a tenir en compte és que Ucraïna no forma part de l’OTAN. Per això els Estats Units han vingut a dir que no entrarà en una guerra per defensar-la d’una possible agressió russa. Ho va dir dimecres Joe Biden, tot i que posteriorment la Casa Blanca va matisar les seves paraules en un comunicat. 

Aquesta pot ser una de les claus més importants. El suport popular a una adhesió al tractat defensiu d’Occident està creixent vertiginosament, igual que l’europeïtzació de bona part de la seva població. Putin està perdent el pas en bona part del país. Potser el moment per evitar perdre’l és ara que Ucraïna no té qui la defensi. El seu exèrcit no aguantaria un assalt contra el rus, un dels més grans i poderosos del món. 

Però també pot ser que Moscou només pretengui ensenyar múscul per forçar els Estats Units i Europa a negociar. ¿Què? El compliment dels acords de Minsk 1 i Minsk 2 (firmats a Bielorússia), que prometien proveir d’autogovern les autoproclamades República Popular de Lugansk i República Popular de Donetsk, zones prorusses dins d’Ucraïna, escenari de durs combats en la seva latent guerra civil.

¿Per què és important?

Frontera entre l’Europa democràtica i la Rússia autoritària i zona ‘buffer’ russa davant l’OTAN, Ucraïna no és un país qualsevol. És bressol i mite fundacional de la civilització russa (la Rus de Kíev medieval). Es tracta també d’una obsessió de Vladímir Putin des de fa més de dues dècades, les que fa que ostenta el poder. I de molts dels seus compatriotes, que van veure com implosionava l’imperi soviètic el 1991 i com Ucraïna s’independitzava, junt amb altres repúbliques de l’URSS.

Això va suposar un cop a l’orgull nacional i va donar pas a un país dividit, de forma molt simplificada, en dos: els que parlen rus, a l’est, a la zona obrera, industrial i minera, i els que parlen ucraïnès a l’oest, on és la capital, Kíev, moltes vegades aliena al sofriment de la resta del país (carestia, inflació, fins i tot abandonament) i més europeïtzant.

¿Què ha passat?

Notícies relacionades

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna

Des de principis d’aquest segle, Ucraïna ha patit turbulències constants, protestes, canvis de govern, la pèrdua de Crimea en favor de Rússia i una mena de guerra atiada pel Kremlin o, segons el Kremlin, per Europa i la CIA. 

El 2004, la revolució taronja contra la destresa electoral del prorús Víktor Ianukòvitx; el 2013 l’Euromaidan, amb desenes de morts i l’annexió de Crimea; el 2014, la guerra del Donbass entre separatistes prorussos avalats per Moscou i l’exèrcit ucraïnès, i la «declaració d’independència» de Donetsk i Lugansk... I ara s’està a punt d’escriure el següent capítol d’aquesta història d’enfrontaments interns i intervencions estrangeres.