Tensió a Europa de l’Est

Rússia construeix una fortalesa econòmica per minimitzar l’impacte de possibles sancions

El Kremlin ha acumulat reserves en moneda estrangera, ha desdolaritzat la seva economia i ha reduït la seva dependència del finançament estranger

Els experts demanen als EUA i a la UE celeritat i decisió a l’hora d’acordar les represàlies perquè aquestes tenen més eficàcia com a mesura dissuasòria

Rússia construeix una fortalesa econòmica per minimitzar l’impacte de possibles sancions

DIMITAR DILKOFF

Fa gairebé un decenni que la Rússia de Putin prepara la seva economia per a una confrontació de gran envergadura amb Occident. Des de l’annexió de Crimea i l’inici de la guerra a l’est d’Ucraïna el 2014, les autoritats russes han incrementat les reserves internacionals, han reduït la presència del dòlar en la seva economia i, sobretot, han adoptat decisions destinades a limitar la dependència del país del sistema financer internacional. Els experts consideren que Occident encara compta amb la possibilitat de pactar unes sancions vigoroses que aconsegueixin dissuadir el Kremlin d’embarcar-se en una nova aventura militar a Ucraïna. Això sí, demanden celeritat als EUA i a la UE a l’hora d’acordar-les i anunciar-les, ja que aquest tipus de mesures, adoptades a posteriori, perden gran part de la seva eficàcia.

«Des del 2013 (data de l’inici del conflicte a Ucraïna) Rússia ha anat construint una fortalesa per protegir-se de les influències externes; a escala macroeconòmica no hi ha debilitats, les reserves internacionals són àmplies, i la política fiscal ha sigut conservadora», destaca telefònicament Maria Shaguina, professora visitant a l’Institut Finlandès d’Assumptes Internacionals i experta en sancions i seguretat energètica. L’objectiu, segons assegura a EL PERIÓDICO Maximilian Hess, investigador de l’Institut d’Investigació de Política Exterior, consisteix a «suportar el (eventual) impacte de sancions de pes i evitar el xoc fiscal que es va produir el 2014», quan es van acordar les primeres represàlies econòmiques a causa dels successos a Ucraïna.

Dels extractes mensuals publicats pel Banc de Rússia s’extreu la conclusió que la màxima de les autoritats financeres russes en aquests últims anys ha sigut estalviar sense pausa i amb vehemència. Si a finals del 2018, les reserves internacionals, denominades en moneda estrangera o or, equivalien a 468.435 milions de dòlars, aquest gener del 2021 ascendien 630.627 milions de dòlars. Aquesta restrictiva política financera s’ha materialitzat a costa de minimitzar el creixement econòmic, reduir els estàndards de vida de la població i limitar fins i tot la despesa social en temps de pandèmia. «L’economia russa ha crescut poc en els últims anys», constata Shaguina. Amb aquests diners, segons avança aquesta experta finlandesa, les autoritats podran rescatar en cas de conflicte «empreses importants sistèmiques» que es trobin en dificultats, igual com va succeir el 2014 amb la petroliera estatal Rosneft, tot i que s’ha de veure si hi inclouran tots els afectats.

Reduir la dependència

Reduir els vincles financers externs i la dependència del país del sistema financer global ha sigut la segona de les grans polítiques seguides per les autoritats russes durant aquests últims anys per incrementar la resiliència de la seva economia davant represàlies exteriors. «Des del 2014, Rússia ha modificat de forma substantiva la seva estratègia financera, demanant menys préstecs en moneda forta i modificant els termes legals dels seus contractes de préstecs estrangers», explica Hess. En concret, segons detalla aquest expert en un informe titulat ‘Geopolítica, sancions i el deute sobirà rus després de l’annexió de Crimea’, Rússia va introduir el 2016 una clàusula en l’emissió d’eurobons que va realitzar llavors que li permetia tornar els préstecs en francs suïssos, euros o lliures esterlines en el cas que li sigui prohibit fer-ho en dòlars.

Notícies relacionades

Tot això ha generat un indissimulat sentiment de confiança en la classe política russa, entre la qual sembla prevaler la visió que l’Estat podrà capejar el temporal sense gaires daltabaixos. «Evidentment, no és agradable, però sí gestionable; crec que les nostres institucions financeres podran controlar aquests riscos en el cas que apareguin», ha declarat recentment Anton Siluànov, ministre de Finances. Una opinió que no és compartida pels experts consultats, que creuen que si Occident actua amb decisió i sense hipoteques, això podria empènyer el Kremlin a replantejar-se el seu comportament. «Crec que una combinació de mesures dures que incloguin sancions extraterritorials contra bancs russos i la seva exclusió de transaccions denominades en dòlars constituirien un cop significatiu», detalla Shaguina. El seu company Hess està d’acord amb aquesta tesi: «Si l’Administració Biden implementa les sancions que ha anunciat (veto a les transaccions en dòlars), Rússia patirà conseqüències fiscals significatives tot i que no de forma immediata».

Objectiu preventiu

Amb tot, l’estratègia que estan seguint els EUA i la UE en aquesta nova crisi amb Rússia difereix enormement del que va passar després dels successos de Crimea. Mentre que el 2014 es va actuar a posteriori amb l’objectiu de modificar el comportament de Rússia una vegada consumats els fets, una cosa molt més problemàtica segons l’opinió dels experts, en aquest cas, les sancions tenen un objectiu dissuasori i preventiu: es tracta de mostrar quin serà el càstig abans que aquest sigui aplicat. «La teoria sobre les sancions ens diu que són més efectives quan actuen per prevenir alguna cosa», explica Shaguina. Per aquesta raó, demana celeritat i unitat, en particular a la UE, que debat el tema des del novembre. «La finestra d’oportunitat s’està tancant; no es pot negociar permanentment».