Els EUA es plantegen ja desplegar milers de soldats a Europa de l’Est

L’Europa que està emergint d’aquesta crisi a Ucraïna és molt probable que torni a ser un camp fortificat ple de bases militars amb dues aliances militars, armades fins a les dents i mirant-se de reüll, igual com va passar durant la segona meitat del segle passat. Deixant de banda la contenció mostrada fins al moment, l’Administració de Joe Biden està debatent la possibilitat d’enviar milers de soldats a Europa de l’Est i a les repúbliques bàltiques per apuntalar la seva seguretat en cas d’una invasió per part de Rússia de l’exrepública soviètica veïna, segons ha informat ‘The New York Times’.

Entre les seves exigències de seguretat, Rússia demana que les tropes de l’OTAN es retirin dels països que van integrar el Pacte de Varsòvia i que ara són membres de l’Aliança Atlàntica des de fa més de dues dècades. Però en el cas que comencin les hostilitats, els soldats nord-americans estaran a penes a 150 quilòmetres de Sant Petersburg, que és exactament la distància que separa la frontera d’Estònia de la segona ciutat russa. Segons els plans debatuts durant el cap de setmana a la residència de Camp David, el primer contingent de militars oscil·laria entre un miler i 5.000 soldats, tot i que Washington està disposat a augmentar aquesta xifra per 10 segons evolucioni la situació, cosa que convertiria les tres petites repúbliques bàltiques en un enclavament envoltat de territori hostil, una cosa similar a la que va passar amb Berlín Occidental durant la guerra freda del segle XX. Segons alguns observadors, el Govern nord-americà, amb la filtració de la notícia a la premsa intenta enviar el missatge a Moscou que, en cas d’atac, aconseguirà exactament el contrari del que estava pretenent.

«Fins i tot si estem compromesos amb la diplomàcia, estem concentrats a apuntalar la defensa, a reforçar la dissuasió», ha declarat el secretari d’Estat nord-americà, Anthony Blinken, en una entrevista amb la CBS. «L’OTAN continuarà reforçant-se de forma significativa si Rússia comet nous actes d’agressió; tot això és sobre la taula», ha continuat el cap de la diplomàcia. L’anunci de l’enviament de tropes podria fer-se aquesta mateixa setmana, un període clau, en el qual Moscou rebrà la resposta escrita a les garanties de seguretat que ha plantejat i que podria significar la continuació o la ruptura de la via diplomàtica. En aquests moments, l’OTAN té desplegats 4.000 militars a Polònia i 4.000 efectius més en les repúbliques bàltiques.

«Histèria informativa»

Segons Moscou, tota l’escalada militar és producte de la «histèria informativa» i obeeix a «accions informatives i concretes que emprenen els EUA i l’OTAN», ha assegurat el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov. «Les declaracions que publica l’OTAN sobre l’increment de tropes i l’enviament de forces i armament al flanc oriental, això és el que incrementa la tensió», ha continuat.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Segons la versió del Kremlin, és Ucraïna el país que prepara accions ofensives, donada «la concentració ingent de forces i armaments» a les regions pròximes a les autoproclamades repúbliques de Donetsk i Lugansk. «El caràcter d’aquesta concentració parla de preparatius d’accions ofensives, i realment aquesta amenaça avui existeix», ha denunciat Peskov.

L’escalada bèl·lica no està anant gens bé a l’economia russa. El ruble s’ha depreciat amb força aquest dilluns en els mercats de valors, i ha perdut l’1,2% i l’1,5% del seu valor davant el dòlar i a l’euro, respectivament, mentre que la Borsa de Moscou queia amb força, i havia perdut l’índex RTSi denominat en la divisa nord-americana més d’un 7% del seu valor.