Alakran, l’última arma de guerra venuda des d’Espanya a Ucraïna

El 2017, l’exèrcit ucraïnès va adquirir a la firma espanyola NTGS (New Technologies Global Systems) sis unitats d’aquesta peça artillera. Aquell mateix any, una altra firma espanyola va vendre al Ministeri de Defensa d’Ucraïna un sistema antidrons. Al llarg del 2018, Kev va provar les capacitats de l’Alakran i el va adaptar a diferents tipus de vehicles blindats i semiblindats, i fins i tot a alguns, i més vells, 4x4 militars heretats de Rússia. Va ser llavors quan van poder comprovar que poden desplegar camions o furgons en una línia d’atac i bombardejar objectius a nou quilòmetres de distància.

El contracte es va consolidar el 2018 per un import del qual només ha transcendit el pagament inicial, el 2017, de 216.000 euros. L’empresa pública ucraïnesa de defensa Ukroboron Service va desenvolupar el sistema a partir d’aquesta compra sobre vehicles Bars-8, desenvolupats per la firma Bogdan Motors, resultant de la fusió d’antigues empreses soviètiques d’automoció establertes a Ucraïna. Ara, l’adaptació ucraïnesa de l’arma espanyola rep el nom tècnic UKR-MMS.

Arsenal secret

El setembre del 2019, a un any de l’entrada en vigor de severes prohibicions per part del Govern d’Espanya sobre l’exportació de material militar i de doble ús a Ucraïna –i existint publicacions en premsa especialitzada no confirmades sobre apropiacions del disseny espanyol per part dels militars ucraïnesos–, la I Brigada Blindada de la Força Terrestre de l’exèrcit d’Ucraïna va adoptar finalment el morter espanyol en el seu arsenal.

En les circumstàncies de tensió i escalada bèl·lica que viu el país és secret el número i la localització d’unitats d’aquesta arma de guerra de la qual disposen les seves forces armades.

L’exèrcit ucraïnès munta l’Alakran en un 4x4 de gran mida, amb 42 bales de morter. L’arma pot ser dirigida telemàticament des d’una caserna, o adaptar-se a l’escombrada d’objectius que realitzi el ‘software’ d’un ordinador instal·lat en el mateix vehicle, o (i aquesta és la seva potencialitat més gran) deixar-se guiar per la mira d’un dron que li assenyali els objectius.

L’Alakran va atraure l’interès de diversos exèrcits en fires d’armament per dos dels avantatges que presenta, a més del seu abast, velocitat de tret i precisió: pot muntar-se sobre el terra, amb la qual cosa el retrocés dels trets d’un calibre artiller tan gran no acaba desmantellant el vehicle, i pot ser transportat camuflat sota càrrega o lones en una gran varietat de vehicles.

Enginyers espanyols

A partir de la venda d’Alakran, la indústria espanyola de defensa no ha tornat a vendre legalment a Ucraïna més que munició per a escopetes de caça. El 2020, de fet, el Govern va denegar dues llicències per a la venda del ‘software’ d’un centre d’organització industrial i de la fórmula d’un aliatge de níquel pel risc de doble ús (civil i militar), que comportava.

El morter que va sortir d’Espanya cap al front ucraïnès ha sigut actualitzat amb una capacitat addicional: és capaç de saber quants germans té desplegats en el terreny i on són, per coordinar-s’hi. Els seus inventors l’anomenen «consciència situacional».

Notícies relacionades

Rússia i Ucraïna: el gràfic d’un desequilibri militar

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

En la presentació de la seva pàgina web, diu NTGS que el seu principal actiu és el seu equip humà. La firma, amb instal·lacions a la Sierra de Madrid i a Segòvia, reuneix enginyers especialitzats en sistemes d’armament, radar i plataformes no tripulades.

L’empresa creadora de l’Alakran que ara apunta cap a la regió russòfila del Donbass també es dedica a la investigació genètica, i està participada i presidida per la branca d’indústria militar i espacial d’Everis, firma que també és de capital espanyol.