Rússia i Ucraïna: el gràfic d’un desequilibri militar

Tots aquests moviments van donar cada vegada més forma a una guerra per envair Ucraïna. Després d’ignorar durant anys les peticions de Vladímir Putin de fer marxa enrere en l’ampliació militar de l’OTAN, el bloc occidental va advertir que Rússia planejava llançar-se contra el seu veí. L’annexió per la força de la península de Crimeael 2014 i el control dels separatistes ucraïnesos de la regió del Donbass ja eren precedents alarmants que no ajudaven a calmar les aigües, però aquest dijous l’atac total rus s’ha materialitzat.

El 2017, el parlament ucraïnès va impulsar una llei per reactivar el seu ingrés a l’OTAN. Dues dècades abans, l’aliança militar va arribar a un acord tàcit amb un Kremlin llavors debilitat pel col·lapse de l’URSS: no hi hauria expansió militar cap a l’est, on hi havia l’esfera d’influència soviètica. El pacte va ser paper mullat. L’OTAN va ampliar les seves fronteres orientals, desplegant tropes i míssils en països com Polònia, Romania i les repúbliques bàltiques. Amb Bielorússia en mans d’aliats de Moscou, Ucraïna és l’últim gran enclavament que separa l’Aliança Atlàntica d’estar porta a porta amb Rússia.

Un gegant militar i un ‘aliat’ de l’OTAN

Ucraïna fa vuit anys que es dessagna en una guerra interna a l’est del país en què s’estima que han mort més de 14.000 persones. Tot i que el Kremlin va marcar el país com una línia vermella, després de la seva annexió il·legal de Crimea diversos països, amb els EUA i el Regne Unit al capdavant, han aportat un ajut econòmic i militar «sense precedents», com va descriure Kíev. L’exportació de míssils, artilleria, vehicles blindats i fins i tot drons armats han permès modernitzar l’exèrcit ucraïnès i preparar-se per a noves crisis geopolítiques.

El país destina més de 5.230 milions d’euros anuals al pressupost militar, cosa que suposa un 8,8% del pressupost del seu govern i fins a un 4% del seu PIB, segons dades de l’Institut Internacional d’Investigació per a la Pau d’Estocolm (Sipri) del 2020. Per la seva banda, el pressupost militar rus és de més de 54.707 milions, un 11,4% de la despesa estatal i un 4,5% de la seva riquesa nacional. Aquesta despesa militar s’ha disparat un 30% des del 2010 i un 175% des de l’any 2000.

A aquesta comparativa cal sumar-hi el suport militar que està rebent Ucraïna per part de l’OTAN. L’aliança militar més poderosa del món aplega un total de 30 països i un pressupost militar que ascendeix als 1,56 bilions d’euros. Es calcula que l’ajuda militar de l’OTAN a Kíev equival a més de 12.404 milions. Només l’any passat els EUA li van transferir armes per un valor superior als 576 milions.

Desequilibri militar

Sobre el paper, la comparació militar entre els dos països està profundament desequilibrada. Rússia és una de les potències militars més importants del món i compta amb uns 900.000 soldats en actiu i dos milions més en la reserva; Ucraïna té 209.000 actius i 900.000 en reserva, segons xifres de l’Institut Internacional d’Estudis Estratègics (IISS).

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Cuba, el gran èxode

L’equipament militar rus també és molt més nombrós. Així, compta amb 7.571 unitats d’artilleria, 30.122 vehicles blindats, 12.420 tancs, 1.511 caces i avions de combat i 544 helicòpters d’atac. A l’altre bàndol, l’exèrcit ucraïnès té 2.040 unitats d’artilleria, 12.303 vehicles blindats, 2.596 tancs, 98 caces i avions de combat i 34 helicòpters d’atac. Així, el domini militar rus és aclaparadorament superior tant per terra com per aire i per mar. L’annexió de Crimea va treure Kíev i va donar al Kremlin una base naval clau al mar d’Azov i al mar Negre.

Cada maniobra militar i reforç armamentístic genera una reacció igual a l’altra part. Aquesta perillosa lògica ja va marcar gran part del segle passat. Ara, després de més d’una dècada de tensió enquistada, aquesta nova escalada amenaça de fer vessar el got de la perpètua crisi a la frontera occidental d’Europa.